Selecció musical
Dia Mundial de la Poesia
Dia: 10 Març 2015
La moda per als ciclistes urbans ha arribat per quedar-s’hi
És cert que l´ús de la bicicleta està augmentant a les ciutats. Cada cop més gent l’utilitza no solament com una manera d’invertir el temps lliure, sinó també com alternativa als mitjans de transport motoritzat. El ciclisme urbà creix, sobretot a les grans ciutats com Barcelona, Sevilla, Madrid, València, Saragossa, etc. La bicicleta és una manera còmoda, ràpida i eficaç de desplaçar-se pels nuclis urbans, molt més si es fa per zones restringides al trànsit.
Com tot, moure’s en bicicleta també té inconvenients, sobretot si es fa vestit amb roba que està preparada només per anar-hi a peu. Hi ha qui diu que si pedala cap a la feina arribarà suat, o que es tacarà els pantalons de greix, o que li fregarà la roba amb la pell… però el fet és que aquestes excuses tenen el temps comptat ja que cada cop és més comú poder comprar roba pensada per al ciclisme urbà.
Es tracta de roba d’ús quotidià, que es pot utilitzar per estar a la feina o amb els amics però que està dissenyada per eliminar totes les petites incomoditats que pot ocasionar muntar en bici vestint amb la roba habitual. La botiga online Moda y Pedal ha estat pionera a Espanya a especialitzar-se en roba i accessoris destinats a vestir i poder gaudir de la bicicleta a diari.
Us mostrem ara cinc peces de roba d’home amb les quals podreu vestir de cap a peus i fer més agradable els trajectes a pedals.
Roba per al ciclisme urbà
Jersei de llana merí Vulpine. Foto: Moda y Pedal
La llana merí es un teixit amb unes propietats antibacterianes que retarden l’aparició de l’olor i que transpira molt bé. No s’arruga ni es taca amb facilitat. Aquesta peça té més allargat el panell posterior per a que l’esquena no quedi al descobert quan ens avancem sobre el manillar. Una butxaca posterior fa més fàcil poder accedir-hi mentre es va circulant. També té detalls reflectants per fer-se més visible a la carretera i les costures no freguen amb la pell ni causen irritacions.
Pantalons ciclistes Pistard. Foto: Moda y Pedal
Aquests pantalons estan fabricats amb un material que actua de paravent i que repel·leix l’aigua tal i com fan les plomes d’ànec. Com que no és el mateix un repel·lent d’aigua que un impermeable, els pantalons conserven les propietats transpirables. També tenen el tir de la cintura més alt de l’habitual per pedalar més còmodament. El greix de la cadena tampoc és un problema ja que el camal dret pot pujar fins al panxell de la cama per evitar taques.
Mitjons Impermeables Sealskinz. Foto: Moda y Pedal
Aquests mitjons tenen una triple capa que inclou llana merí, la qual cosa fa que la peça trigui molt més a fer mala olor. Impedeix passar l’aigua i manté les propietats de transpiració. També conserva la calor a temperatures força baixes. És ideal no solament per muntar en bici, també per fer passejades per la muntanya o activitats a l’aire lliure.
Guants Impermeables Sealskinz. Foto: Moda y Pedal
En la línia dels mitjons de la mateixa marca, aquests guants s’arrapen molt bé a la pell per poder manipular millor els comandaments de la bicicleta o altres objectes. Te uns punts de plàstic al palmell que confereixen adherència extra fins i tot dintre de l’aigua. No importa si plou, l’aigua no traspassarà a dins.
Bufanda de tub Astore. Foto: Moda y Pedal
La col·lecció urbana de la marca Astore confereix un toc de distinció i és el complement ideal per protegir una de les parts més sensibles del cos quan es circula en bicicleta.
Per sort ens queda Portugal!
Sempre he tingut un esperit aventurer i he volgut anar a infinitats de llocs. Fer safaris i fer-li ganyotes a un lleó (ben protegida dins d’un jeep, aventurera, no suïcida!), pujar muntanyes on sembla que puguis tocar els estels i admirar de prop el planeta del Petit príncep, submergir-me a les profunditats i jugar amb els dofins, passar la nit a una caseta de fusta damunt d’un arbre dins d’un sac mentre escolto històries o admirar temples orientals amb tants adorns que sembla que en qualsevol moment s’hagi de caure alguna “pedreta” i amb una mica de sort no et veurà ningú i podràs ficar-te-la a la butxaca i guardar-la com un tresor la resta de la teva vida. Resumint, es podria dir que sempre m’ha cridat l’atenció tot allò que es considera diferent o exòtic. Hi ha tants llocs per visitar i tantes coses per veure! Però la manca de pressupost per poder bussejar i admirar els peixos de colors a la barrera de corall o de sentir-me com un Hobbit en busca de l’anell únic travessant Nova Zelanda em va portar a Portugal. Ves, m’havia de “conformar” amb una escapada de quatre dies a Lisboa. i qui ho diria? Va ser un dels millors viatges que he fet mai!!!! És per això que volia compartir amb tots vosaltres la meva experiència a veure si us animeu a menjar un bon bacalhau a braz o tastar la deliciosa ginjinha en un gotet de xocolata. Lisboa està ple d’encants i d’indrets sorprenents. Si us agrada la meitat que em va agradar a mi ja haurà pagat la pena. Això sí, si us molesta veure constantment la cara d’en Cristiano Ronaldo millor canvieu de destinació, hi ha cartells pertot arreu!:-P
Vam sortir de Barcelona en avió i vam arribar ben d’hora a l’hotel, situat a la praça Marquès de Pombal, el centre de la part moderna de la ciutat. Vam triar aquesta ubicació perquè el preu era molt raonable i estava molt ben comunicat i es podia anar a peu fins al centre històric i més turístic.
Després de deixar les bosses ens vam posar en ruta. Per començar amb força vam fer una parada a la pastisseria Suïssa per menjar un pastisset -ens l’havien recomanat- i ha estat una de les millors recomanacions que m´han fet mai. Que n’eren de bons! Amb la bateria plena i després de veure la praça do Comércio, la praça da Figueira i la praça do Rossio vam anar a recórrer el barri de l’Alfama, el més antic de Lisboa, tot ple de carrerons estrets, cases amb formes asimètriques i coloraines. Allà també està la Sé, la catedral, i uns restaurants econòmics i amb un menjar exquisit. Per descomptat, vam acompanyar l’àpat amb una bona copa de Porto. Per la tarda vam anar al barri Chiado on és la llibreria més antiga del món, Bertrand, i fa goig passejar-s’hi amb aquella olor a llibre vell que encisa. Tot seguit ja venia de gust un intercanvi d’impressions i vam fer una pardeta al Café a Brasileria on ens podem immortalitzar al costat de l’estàtua de Fernando Pessoa. Vam caminar molt però també vam agafar el tramvia, de fet, una de les coses més curioses que té Lisboa és el transport. No podeu deixar d’agafar el tramvia 28 o l’elevador de Santa Justa. Et fan sentir com un viatger en una màquina del temps. És el més a prop que he estat mai de creure’m l’acompanyant del Dr. Who! 😛
I com que era nadal a Belém voliem anar, en Rabadà no va venir perquè volia esmorzar! Em podeu creure quan us dic que ell s’ho perd! 😉
Seguint amb els transports bucòlics vam agafar el tramvia 15 i vam arribar al Mosteiro dos Jerónimos. Els diumenges al matí té l’entrada gratuïta. Va ser una agradable sorpresa! Igualment, hauria pagat amb molt de gust. Espectacular!!!!! En sortir vam anar a veure el Monument dos Doscubrimentos i la Torre de Belém. Finalment vam anar a comprar uns pastissets que volíem regalar, però he de confessar que no van arribar tots! He vist a Barcelona algun lloc on en venen. Si no els heu tastat no sabeu allò que us esteu perdent!
Després de dos dies a Lisboa vam decidir anar a Sintra, Patrimoni de la Humanitat. Plena de jardins, finques espectaculars i palaus. El Palau Da Pena és increïble. Ple de colors, sembla un castell de Lego construït a escala real. De sobte era al país de Mai Més 🙂
Ja només ens quedava un dia i encara no haviem agafat el vaixell així que era hora d’anar a veure el Cristo-Rei. No ens feia una especial il.lusió la visita del santuari en qüestió, però les vistes des de dalt eren increïbles! En un matí ja estava vist així que vam tornar a l’Alfama i, finalment, vam veure el castell de Sao Jorge. Meravellós caminar per les seves muralles mentre es fa fosc. En sortir, semblava un altre barri, tot il.luminat.
Havia arribat el moment d’anar a sopar amb un bon vi i gaudir d’un espectacle de fado. Vam escollir un local a l’atzar, però és millor fer reserva perquè ens va costar trobar-ne un que tingués lloc. En acabar i amb la pell de gallina després de tanta emoció vam anar a descansar que l’endemà a la tarda tornavem a agafar l’avió cap a casa.
L’últim dia i amb el cor ple de pena volíem un pla tranquil i que millor que fer una passejada a un jardí botànic i cruspir-nos un pastisset a prop del riu.
Evidentment vam comprar un parell de detallets i cap a l’aeroport. Hi ha coses realment curioses!XD
El metro va directe així que no vam trigar gaire. En un tres i no res ja havíem arribat a Barcelona i Lisboa havia entrat directament al top five de les meves ciutats preferides d’Europa. Per a mi és una visita essencial! 🙂
No us ho penseu més. Jo no em penso oblidar de tornar-hi! La ginjinha m’espera!:-)
Per vosaltres. A sua saude!
Istanbul, nexe d’unió entre dos continents
La ciutat
El viatge va ser molt enriquidor. El que més ens va cridar l’atenció d’aquesta experiència va ser el xoc entre cultures que existeix en aquesta ciutat. Podríem definir a Istanbul com una ciutat d’aromes, de colors, de religions, de tradició i de modernitat. Istanbul, també coneguda en l’època antiga com a Constantinoble, és una ciutat que connecta dos continents, Europa i Àsia. És per aquest motiu que es considera aquesta ciutat el nexe d’unió entre la cultura occidental i l’oriental. Tot i que és un estat laic, hi predomina la religió musulmana, la qual és molt present a la vida quotidiana dels ciutadans. A més, la ciutat està dividida per la part continental d’Europa i la part asiàtica, que són completament diferents. Ens vam quedar molt sorpresos en veure que coexistien dues cultures a la mateixa ciutat i que convivien en total harmonia.
Experiències i sensacions
Vam fer el viatge al mes de juliol de 2013 i hi feia molta calor; però acostumats a la xafogor de Barcelona no ens vam sorprendre, fins i tot al vespre notàvem més frescor. Recordo que un dels moments que més vam gaudir va ser poc després d’aterrar. Vam considerar oportú després de l’estrès del viatge d’anada fer una primera parada a una cafeteria i fumar una Shisha i prendre un te. Justament en aquell instant i coincidint amb l’ocàs del sol, van començar a cridar a l’oració des dels minarets de les mesquites, que es tracten d’altes columnes que envolten als temples musulmans. Ens vam quedar molt sorpresos, atès que tota la ciutat es va paralitzar i s’escoltaven els càntics àrabs, que ens transportaven a un ambient ancestral i cerimoniós, que fins i tot ens va posar els pèls de punta.
La ciutat és plena de contrastos entre cultures. A la part occidental de la ciutat ens va cridar molt l’atenció la diferència de vestimenta entre les dones. Algunes anaven amb el vel o fins i tot el burca, i d’altres vestien com les dones d’Occident. La lluita entre tradició i modernitat era present en la vida diària dels habitants i feia d’Istanbul una ciutat enigmàtica i cosmopolita.
Què visitar
Durant la nostra estada vam contractar algunes excursions amb guies, els quals ens van explicar part de la història de la ciutat. Cal destacar la influència de l’Imperi romà, bizantí i otomà en el desenvolupament de la ciutat. Existeixen centenars de llocs d’interès per visitar però a continuació només us detallarem els que vam considerar indispensables en aquestl viatge idíl·lic:
Està al centre de la ciutat i justament en front de l’església de Santa Sofia. Ens van explicar que era l’única mesquita que tenia sis minarets i en el seu temps va provocar moltes discussions perquè es va creure que constituïa un intent de rivalitzar amb la Meca. Va ser sens dubte l’edifici més impressionant de l’arquitectura de la ciutat i potser comparable amb el mateix Taj Mahal de l’Índia.
A l’altra costat de l’esplanada de la Mesquita Blava, vam visitar l’antiga església ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d’Istanbul. Per alguns també es considerada la vuitena meravella del món, i és la quarta església del món amb l’àrea coberta més gran.
És el major basar de la ciutat i uns dels més grans i antics del món. Vam passar tot un matí a dins donant voltes, allò semblava un laberint. Es tractava de passadissos llarguíssims, plens de paradetes de joies, artesania i roba. Us en recomanem la visita, a més, no visitar El Gran Basar seria com anar a Barcelona i no veure les Rambles. Però heu de tenir molta cura amb les compres, la primera regla és que almenys heu de regatejar dos cops abans de comprar, sinó possiblement estareu pagant el doble. La segona regla és que no us deixeu enganyar amb la artesania. Nosaltres vam comprar dos shishas i resulta que no eren artesania local sinó que es tractaven de productes “Made in China”.
És una de les diverses cisternes que existeixen a la ciutat. Son dipòsits d’aigua que es van construir en cas que la ciutat fos atacada. El dipòsit també se’l coneix com el palau submergit i té múltiples columnes que van ser transportades des de temples politeistes que van destruir durant l’Imperi bizantí. És un lloc on vam escapar de sorolls de la ciutat, amb llum feble, música de fons i frescors que arribaven de l’aigua emmagatzemada.
Es considera el cor de la moderna Istanbul, situada en la part europea, és un lloc comercial i d’oci de la ciutat. Va coincidir, que aquell 2013 la plaça era el lloc de reunió de les manifestacions anomenades “primavera àrab”. La visita a ser bastant ràpida, atès que a la tarda hi solien haver baralles i càrregues policials. Suposo que en una altra situació hauria estat un lloc per sortir fins i tot de nit.
A reveure!!
En definitiva, Istanbul tot i ser una ciutat europea, no té res a veure amb d’altres que segurament hàgiu vist. Això és degut a la influència de la cultura àrab. Cal ressaltar que es tracta d’una ciutat de tradició, però a la vegada de modernitat. És un clar exemple de connexió entre dues cultures que a molts indrets del món estan enfrontades, però que a aquesta ciutat conviuen en sinergia. Us convidem a que visiteu Istanbul, a la qual podreu gaudir de la diversitat cultural i conèixer possiblement de la forma més occidental el món àrab. Esperem que us hàgim ajudat! Animeu-vos-hi!!
Els veÏns del C2 