L’Elionor

L’Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia:-sí, senyor- i -bones tardes-.

La gent se l’estimava,

l’Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre

feia córrer l’escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l’opaca

grisor de les finestres,

i al cap de poc l’Elionor no hauria

pas sabut dir d’on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i que aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes

i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.

Miquel Martí i Pol

Lorena.

CIUTAT MORTA CONTINUA VIVA

Dissabte, 14 de febrer del 2015

Associació de juristes de Barcelona implicats al cas 4F

Tot va començar l’any 2006 quan un grup de joves va ocupar un edifici públic i la Guàrdia Urbana de Barcelona va acudir a desallotjar-lo. Com a conseqüència de tot això un policia continua avui dia en estat vegetatiu i dels diferents detinguts una noia es va suïcidar durant un permís. El passat 20 de gener Jesús Rodríguez va escriure un article en el qual acusa la Fiscalia del cas 4F de “no voler saber res de proves, testimonis o indicis que deixessin el cas sense culpables”.

Com que el cas torna a ser un tema d’actualitat, a causa de l’emissió del documental Ciutat morta, volem exposar la nostra opinió contestant a Jesús Rodríguez ja que el que diu al seu article no és cert. Les proves rebutjades no eren concloents i volem explicar l’actuació de la Fiscalia.

En primer lloc, pel que fa a les proves, cal saber que durant el judici vam estudiar totes les aportacions però que algunes no eren prou clares i per això les vam desestimar. Les proves no acceptades no eren justificatòries de res. Podeu pensar que volíem trobar culpables i per això no vam acceptar certes proves que podrien provar la innocència dels detinguts, en canvi el Tribunal Suprem va ratificar la nostra sentència i convé destacar que va augmentar-hi la pena.

Per una altra banda, s’hauria pogut dur a terme una investigació interna del cas per part de la policia, però el poder judicial és independent. Som un col·lectiu totalment imparcial i ens vam basar en les proves aportades tant per part dels acusats com per part de l’acusació. Estem a favor de reobrir el cas, però fins ara només apareixen rumors i no hi ha proves noves que demostrin errors anteriors i que donin peu a reobrir de nou el cas.

Recapitulant, és cert que vam desestimar certes proves que es van aportar al judici per part dels acusats, però cal saber que el contingut d’aquestes proves no era vinculant de res. Considerem que la justícia va actuar correctament i cal tornar a dir que així ho va ratificar el Tribunal Suprem en la sentència posterior augmentat la pena.

Lorena