DESINFORMACIÓ

Sindicat Unificat de Policies de Catalunya

barcelona

Pocs dies després de l’emissió del polèmic documental Ciutat morta,s’ha publicat al diari La directa un article d’opinió del periodista Jesús Rodríguez,el qual reafirmava la tesi plantejada al film.Totes dues fonts d’informació mantenien la teoria de la conspiració dels poders públics i la premsa en la investigació del cas 4 F.Com a col·lectiu de professionals ens ha sorprès i indignat aquestes afirmacions, ja que pensem que la informació que s’ha divulgat no és objectiva ni tampoc s’ha contrastat i desprestigia notablement la imatge de la policia. L’objectiu principal d’aquest escrit no és tornar a enjudiciar uns fets que ja han estat jutjats,sinó defensar la nostra professionalitat i destacar la importància que té la difusió d’informació veraç.

Per situar-nos en el context, hauríem de retrocedir en el temps fins al 4 de febrer de 2006 a Barcelona.Aquell dia, un grup de joves volia accedir a una festa organitzada a l’interior d’un edifici ocupat. Els organitzadors els van impedir l’accés a l’edifici, ja que l’aforament era complet.Els joves,enfadats per no poder accedir-hi van descarregar la ira amb un grup de quatre guàrdies urbans que estaven per la zona.Els van llençar tot tipus d’objectes contundents.Els aldarulls van acabar amb un policia greument ferit i diversos detinguts, entre els quals hi havia els cinc autors de l’agressió.El policia ,després d’uns mesos en coma,va ser condemnat sense judici previ a “viure” en estat tetraplègic.Dels cinc autors de l’agressió , quatre van ingressar a presó.Familiars, amics i advocats dels empresonats van defensar enèrgicament durant molt de temps la innocència dels condemnats .Van presentar els corresponents recursos,tot i que la justícia va ratificar les condemnes i va augmentar les penes de presó.

ALDERULLS

L’entorn dels empresonats ,com a mesura de pressió perquè reobrissin la investigació del cas, van participar en la filmació del documental Ciutat morta.L’argument principal del film defensava la teoria que els acusats havien estat detinguts sense haver cap tipus de prova incriminatòria i que la policia els havia torturat.També acusaven polítics,fiscal i jutges d’haver confabulat una conspiració per encobrir l’actuació de la policia.A més,denunciaven que la premsa no va voler informar del cas per pressions polítiques i per no perdre fonts d’informació.El documental emprava molt subtilment recursos per sensibilitzar a l’espectador,com el suïcidi d’una de les empresonades, la Patrícia Heras.Però podem parlar d’una conspiració de tal magnitud?Existeix realment una intenció premeditada d’encobrir les dubtoses actuacions de la policia?No.No creiem en les conspiracions ideades per la unió de jutges,fiscals,polítics,policies i la col·laboració de periodistes.Els que treballem dins d’aquest sistema coneixem de primera mà l’efecte que pot causar en el ciutadà determinades sentències judicials.No sempre estem d’acord amb les resolucions que dictamina la justícia,però no per això hem de pensar en conspiracions.De fet, nosaltres, com a col·lectiu no hem estat especialment beneficiats en els darrers anys amb tractes de favor per part d’aquests estaments.

CIUTAT

Per posar exemples, hi han moltes sentències condemnatòries en contra de policies,justes o injustes, però n’hi ha.Tots els partits polítics que han governat han utilitzat la policia d’alguna manera, especialment per focalitzar la ràbia dels ciutadans contraris a les polítiques del govern de torn.Determinat tipus de periodistes, els nostres “millors aliats”,que publiquen noticies i videos sense haver contrastat la informació.Lògicament els ciutadans influenciats per aquesta imatge,dubten de la professionalitat dels serveis policials.Qui no té en la memòria imatges de vídeos o fotografies publicades per la premsa, en les quals apareix la policia reduint un detingut i posteriorment són denunciats per tortures.Però el que la gent no sap és que aquestes actuacions policials la majoria de les vegades són correctes i finalment els policies són absolts.En canvi, això no es publica.És injust acusar i després preguntar.

Per tant,que pretén el Sr.Rodríguez amb la publicació d’aquest article? Trobar la veritat? Quina veritat?Justícia?Tenen noves proves per poder reobrir la investigació?La finalitat del periodista no és trobar cap veritat ni justícia, sinó confondre el lector.Dóna molta informació barrejada que no té relació amb el cas i poc contrastada , per tal que el ciutadà dubti de la realitat i quedi atrapat per la terrible història.Sí, és una terrible història.Sempre que mor una persona és tràgic i més si és en estranyes circumstàncies, com és cas de la Patrícia Heras.No obstant això, es detestable utilitzar aquesta mort per vendre premsa sensacionalista i com a eina per reobrir una investigació.

Rodrigo Lanza(principal acusat del cas 4F)

Rodrigo Lanza(principal acusat del cas 4F)

Així doncs,si veritablement disposen de proves contundents per intentar reobrir la investigació, que les presentin.Una de les estratègies que han utilitzat és afirmar que hi havia un testimoni que manifestava que coneixia a l’autor material de l’agressió al policia.Aquest testimoni, que podria ser de gran importància, no l’han volgut identificar.Realment existeix aquest testimoni?Cal remarcar que la fiscal en cap de l’Audiència Provincial de Barcelona,Anna Maria Magaldi ,ha arxivat les diligències processals obertes a instància de l’Ajuntament de Barcelona,el qual li havia enviat una còpia del documental Ciutat morta,per tal d’estudiar la possibilitat de reobrir el cas.La fiscal al·lega en el seu escrit que l’article 954.4 de la llei d’enjudiciament criminal és l’únic possible d’aplicació ,que permet revisar una sentència ferma.Perquè es doni aquest supòsit s’han de presentar proves que evidencien la innociència dels acusats sense cap mena de dubte.Amb relació al cas 4F,la fiscal ha manifestat:”No pot ser considerat com fet o element de prova nou, l’atribució a un suposat testimoni no identificat,de la declaració que els fets enjudiciats van succeir de manera diferent a la provada i per un autor diferent del condemnat”.Malgrat que la revisió de la sentència suposaria un gir inesperat i un mal de cap per més d’un, seria bo per exercir justícia, si no n’hi ha hagut ja.No és ètic intentar enganyar als ciutadans amb desinformació i dubtosos arguments que provoquen desconfiança en el ciutadà i mala imatge de les institucions.

Per això, creiem que per tenir un mínim de credibilitat tant el documental com l’article d’opinió haurien d’haver estat més objectius i presentar les opinions de totes les parts.Sí, es veritat, diuen que les altres parts no han volgut participar-hi.Per què deu ser? No deu ser precisament perquè no tinguin res a dir, tot el contrari.Per què no han parlat del guàrdia urbà ferit i de la seva família? El seu nom és Juan José Salas i té quatre fills.Som conscients que el sistema al qual estem sotmesos no és perfecte, de vegades pot fallar.Ho sabem.Una errada en qualsevol punt de la cadena podria desencadenar conseqüències irreparables.Per tant, hem de lluitar per millorar-lo entre tots, ja que tots formem part del sistema.

guardia urbana

Juan José Salas(guardià urbà ferit el 4F)

Un pensament sobre “DESINFORMACIÓ

  1. Retroenllaç: Veïnatge | la rebotiga

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s