EL SENTIMENT POLÍTIC

El terratrèmol provocat per l’article de Jesús Rodríguez i per l’emissió del documental Ciutat morta  ha produït un malestar general i un clima de tensió en el sector polític al qual pertanyo. L’article i el documental Ciutat morta recullen els fets esdevinguts la nit del 4 de febrer del 2006, quan un agent policial va resultar greument ferit al rebre el impacte d’un objecte al cap, en el transcurs d’un desallotjament d’un antic teatre en el qual se celebrava una  festa okupa. Tot  seguit als fets es van produir detencions i condemnes de diversos anys. Una de les joves condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar durant el període de condemna.

Amb referència  a l’article hem estat acusats de passivitat, de mirar a un altre costat, de no fer res, de complicitat i encobriment d’un cas de violència i tortura policial. A més a més, de no reconèixer els errors malgrat que el cas té dues sentències que demostren els fets. Però com a polític convé fer ressaltar que hem de fomentar el benestar de la ciutadania en general i considerem que l’actuació es va produir amb total correcció en relació als fets passats el 4F.  D’altra banda l’article només reflecteix els testimonis d’una de les parts del conflicte, que barreja els fets esdevinguts el 4F i les seves conseqüències amb altres actuacions d’alguns  membres de la policia concretament de dos agents que, anys més tard, han estat condemnats per tortures.

D’una forma breu és injust que als policies, als especialistes sanitaris, al sistema judicial i en concret als representants públics que som nosaltres, els polítics, ens acusin d’ometre i, per tant ,  de ser còmplices d’un cas així. Per concretar hem de confiar en la credibilitat dels testimonis dels estaments que ens representant i vetllen per la nostra seguretat.

LA VERITAT QUE ENS ARRIBA

La gran repercussió que ha tingut l’emissió del documental de Ciutat morta ens permet reflexionar, una vegada més, sobre la importància que té la comunicació a la nostra societat i, afilant una mica més, la dificultat que la veritat dels fets té per prosperar quan es troba amb determinats interessos. Si mirem la televisió, escoltem la ràdio o llegim la premsa diàriament, ens adonarem que la mateixa notícia pot tenir diferents connotacions depenent de la font que ens arribi i, fins i tot,  pot arribar a desaparèixer si l’assumpte en qüestió és contraproduent per a certs grups implicats.

En primer lloc, i reflexionant sobre Ciutat morta, tot i que el documental és un conjunt de declaracions i denúncies, algunes confirmades i d’altres aparents, que qüestiona radicalment l’actuació de la Guàrdia Urbana, dels Mossos d’Esquadra, dels tribunals de justícia i de l’Ajuntament de Barcelona, el reportatge deixa del tot de costat la versió dels fets que podrien aportar els acusats. Els acusats d’excessos, tortures i falsejament de proves. És, per tant, necessàriament un documental incomplet i parcial, encara que els autors de Ciutat morta disculpen les absències adduint que els protagonistes o afectats no hi han volgut participar.

Per continuar, convindria no arribar a conclusions precipitades. Ja ho han fet aquells que consideren que el bé es diu okupa i que el mal duu uniforme. Són la versió oposada d’aquells que pensen que el mal es diu okupa i que el bé porta uniforme. Però això no vol dir que el reportatge no denunciï fets greus. Molt greus. Aquesta evidència exigeix revisar tots els passos de l’episodi. Reobrir el cas. Cal esbrinar si les persones que han estat condemnades ho han estat de manera injusta. I cal saber també si l’agressor del policia greument ferit continua lliure i si el mal que va fer ha quedat impune.

Així doncs, ens toca a la ciutadania la gran tasca de discernir i analitzar a fons els fets de la informació que ens arriba, malgrat que aquesta informació sigui, en la majoria dels casos,  una veritat manipulada.

Marisol Lobato

VIATJAR SOBRE RODES

L’aportació que vull fer és ben diferent a la que un viatger normal sol buscar. Es tracta, doncs, d’un viatge sobre rodes, és a dir, en furgoneta tipus camper o en autocaravana. La meva experiència es basa en furgoneta tipus camper, un tant hippie per dir-ho d’una forma divertida, però que la seva essència prové una mica d’allà, de les furgonetes conegudes com a hippies, aquelles volkswagen dels anys 60, les quals s’han anat modernitzant fins a ser les que són ara.
Per viatjar així, s’ha d’estar disposat a pernoctar en qualsevol indret, això sí, còmode per descansar i a ser possible, un bon raconet. L’avantatge d’això és que tant pots fer-ho a la vora de la sorra d’una platja qualsevol, com a sota d’una alzina o d’un pi en plena naturalesa o al centre d’un poble en un aparcament municipal. Tens la gran llibertat, i això ho hauria d’escriure en majúscules, de moure’t per on vulguis, d’aixecar-te un matí i obrir les portes del vehicle i ,com si fos una finestra al paradís, veure davant teu el mar a uns pocs metres, rentar-te si vols la cara en aquest mar o ,si més no, a un riu si ets a la muntanya. Tot i haver fet turisme en grans hotels de luxe amb totes les comoditats possibles, no hi ha sensació més grata i de lliberat que la de vitjar sobre rodes. Almenys puc comparar-ho.

S’ha de dir que cal estar en possessió d’uns quants estris que facilitin l’estada en aquest petit apartament i que també se n’ha de prescindir d’alguns altres. N’hi ha de gent que té molt ben preparada la furgoneta, però bàsicament has de tenir uns mobles per guardar la roba i uns utensilis per a cuinar, de neteja, d’higiene personal, etc. Faré una menció d’alguns que són fonamentals i amb els quaal ja es podria passar uns quants dies ben bons:
– Un sistema de moble, ja sigui fabricat per un mateix o per una empresa, que tingui armari i que es converteixi en llit. També, es clar, un matalàs plegable i còmode,  que n’hi ha per a aquest tipus de moble.
– Una cuina de càmping-gas
– Un dipòsit d’aigua amb una mànega amb un extrem de mànec de dutxa, que tant podrà servir per rentar com per a dutxar-se. El vénen així.
– Una bona nevera per guardar begudes i aliments.
– Una segona bateria que s’incorpora normalment sota el seient del conductor i la qual donarà suport als electrodomèstics quan el vehicle es trobi acampat. Podràs incorporar endolls i altres components gràcies a això.
– Un vàter portàtil, el qual ja incorpora components químics.
Cal dir que hi afegiríem altres instruments que farien més còmoda l’estada, com una taula i cadira plegables, llanternes o punts de llum, organitzadors, una vela extensible incorporada al vehicle, seients giratoris, etc.

Podria estendre’m molt sobre aquest tipus de turisme, però us diré que l’any passat (2014) vaig anar per la costa passant per València, Alacant, Almeria, Granada,
Màlaga, Còrdova…i va ser una experiència única, increïble, preciosa que us recomanaria amb tot el meu cor. No cal estar en possessió d’un vehicle així ja que es poden llogar, tant de furgos campers com d’autocaravanes. Aquestes últimes amb més limitacions per moure’s per on vulguis però amb més comoditats. Cal dir també que és com una droga.  Sempre voldràs emprendre rutes noves.  Voldràs preparar-te més i millor el vehicle i patiràs el mono durant la setmana de feina per tal que arribi el cap de setmana o vacances i programar una sortida.

Si voleu respostes i voleu consells o si en teniu alguns per donar-me, aquí estic!

Afegiré algunes fotografies per il·lustrar-vos:

…aquesta última foto és un vàter portàtil, per curiositat.

Llei d’estrangeria

 El meu país és el desig
que em fa anar a l’estranger de mi.
Sóc sempre emigrant al cor d’algú:
li prenc l’idioma, el clima, el cos, menjo el que hi ha, allò que em donen.
Fins que, llei en mà, m’expulsen o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empeny. No sé si prospero.Sobrevisc.

Poema de Manuel Forcano

Poemes que es poden llegir pel recorregut del poble vell de Corbera d’Ebre.

Alguns dels poemes que es poden trobar al recorregut de Corbera d’Ebre.

Javier Llorca M.