El meu país és el desig
que em fa anar a l’estranger de mi.
Sóc sempre emigrant al cor d’algú:
li prenc l’idioma, el clima, el cos, menjo el que hi ha, allò que em donen.
Fins que, llei en mà, m’expulsen o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empeny. No sé si prospero.Sobrevisc.
Poema de Manuel Forcano
Poemes que es poden llegir pel recorregut del poble vell de Corbera d’Ebre.
Javier Llorca M.