El català

Parlo diverses llegües i m’encanta aprendre’n de noves, però la meva llengua materna i la que més estimo és el català. És la llengua dels meus sentiments però sempre m’he sentit més còmoda escrivint relats acadèmics en castellà, probablement a causa d’haver estudiat principalment en llengua castellana. Volia acabar amb aquesta diglòssia i aconseguir un bilingüisme real i això em va dur a inscriure’m al Consorci de Normalització Lingüística, al Servei Local de Català de Castelldefels, per a obtenir el nivell C2 de català i acabar de perfeccionar l’idioma.

La majoria estem acostumats a aprendre amb una metodologia tradicional basada en un professor líder que fa la classe mestra i uns alumnes que són un element passiu que es limiten a escoltar, a prendre apunts i a fer les tasques que se’ls encomana. La gran sorpresa va se quan ens van donar la programació i s’explicava que s’aprendria a través de la gamificació, és a dir, fent servir el joc com a eina principal en tot el procés d’aprenentatge.

Durant el transcurs del curs s’havien de superar reptes. Alguns d’ells de forma individual encara que la majoria eren en grup. La dinàmica general de la classe era consensuar totes les decisions i això fomentava el diàleg entre els estudiants i fomentava el companyerisme per  afavorir la cohesió de grup. És molt positiu per fer amics, si és que en vols fer! 😉

Treballar en grup de vegades no és gens fàcil, sobretot quan s’han de fer feines fora de l’aula. Per sort, avui en dia disposem d’eines que ens permeten compartir informació des de qualsevol lloc. En el curs a part de perfeccionar el català vam aprendre a fer ús de les noves tecnologies i vam assolir una bona competència digital. Vam fer un blog, vam utilitzar l’Instagram i vam fer servir el Dropbox entre d’altres coses. Tot això va ser de molta utilitat.

El fil conductor de les sessions van ser els veïns. Cada cop que s’havia de fer alguna activitat eren ells qui demanaven que la féssim. Amb això semblava que les tasques no fossin cosa seva, podia ser un igual i ser una part activa del grup.

En conclusió, el curs va ser molt dinàmic i divertit. Si voleu millorar el català al mateix temps que us ho passeu bé, aquest és el vostre lloc!

Ivette Grima

Anuncis

Convivència i amor

L’obra teatral Els veïns de dalt és una comèdia que afronta les relacions de parella i la complicada convivència amb els veïns.S’ha estrenat el 19 de març al teatre Romea de Barcelona(carrer Hospital,51) i s’hi representarà fins al 17 de maig.L’obra està escrita i dirigida per Cesc Gay i els actors protagonistes són:Àgata Roca,Pere Arquillué,Nora Navas i Jordi Rico.

En Els veïns de dalt,Cesc Gay ens presenta un matrimoni ,l’Anna i el Juli(Àgata Roca i Pere Arquillué), que no passen pel seu millor moment com a parella després de molts anys de matrimoni.Per altra banda,tenim els veïns de dalt, la Laura i el Salva(Nora Navas i Jordi Rico) ,que amb les seves particulars i sonores pràctiques sexuals empitjoren la delicada vida monòtona de l’Anna i el Juli.

La història se situa un divendres a la nit.L’Anna està preparant el sopar i ha convidat els veïns de dalt per tal d’agrair-los que els ajudessin a instal·lar-se al pis.Quan arriba el Juli i veu tots els preparatius,comença a recriminar a l’Anna que hagi convidat els veïns.El Juli està cansat d’escoltar els sorolls que provenen del pis de dalt, produïts pels veïns mentres practiquen el sexe.El Juli pressiona a l’Anna perquè truqui els veïns i anul·li el sopar,si no els dirà a la cara que estan cansats d’escoltar-los cridar.L’Anna vol continuar amb els preparatius i en aquell moment truquen a la porta.Són el veïns de dalt.

A partir d’aquell moment,el que hauria de ser un agradable sopar,s’acaba convertint en una declaració d’intencions i de sinceritat per part dels quatre protagonistes.Els problemes de convivència amb els veïns de dalt afloren el veritable problema que tenen l’Anna i el Juli,la seva relació de parella està en crisis.A més,s’hi afegeix la frustració que té el Juli per no haver pogut complir el seu somni,ser músic.

És el primer treball teatral,com a autor i director,de Cesc Gay reconegut director i guionista de cinema i televisió.El director es va inspirar en una experiència personal per escriure l’obra,ja que ell també va tenir uns veïns al pis de sobre,els quals feien molt de soroll quan tenien relacions íntimes.

Cesc Gay va debutar com a director i guionista l’any 1998 amb la película Hotel Room .El gènere que predomina en la seva filmografia és la comèdia i el drama.Està casat amb l’actriu Àgata Roca,amb la qual té dos fills.Ha treballat amb la seva dona en diverses filmacions i ara ho fa en Els Veïns de dalt.

El director ja havia plasmat les peculiaritats del mon de la parella en algunes de les seves filmacions. Destaquen títols com: Ficció (2006) sobre una relació de parella fora del matrimoni,Una pistola en cada mano(2012) que relata les experiències amoroses de vuit parelles.També podem recordar que va ser el guionista de la sèrie de televisió Jet lag en què narra la vida diària de cinc dones joves.

Cesc Gay ha sabut convinar els ingredients necessaris per garantir una trama en clau de comèdia que no deixarà indiferent a cap espectador.Destaca la gran interpretació del Pere Arquillué ,que assumeix el protagonisme de l’obra amb el seu paper de marit frustrat.Amb el seu to d’ironia aconsegueix el riure còmplice del públic durant tota la representació.La resta d’actors ajuden amb les seves interpretacions a engrandir encara més el personatge del Juli.

Així doncs,estem davant d’una gran obra de teatre recomanable per a tot el públic adult que tingui moltes ganes de riure.Aquesta representació ens ajuda a reflexionar sobre les dificultats que surgeixen en les relacions de parella amb el trancurs del temps i de com podem millorar-la, per tal de no acabar com els protagonistes de l’obra,l’Anna i el Juli.

La meva valoració de l’obra ,en una escala de l’1 al 5, és un 5.

Ernest

Una nova manera d’aprendre

Els alumnes del nivell C2 del Servei Local de Català de Castelldefels,del curs 2014-2015,hem estat partíceps d’una nova manera d’aprenentatge: aprendre treballant en grup i mitjançant el joc.

insígnia

La insígnia del grup del nivell C2 de Castelldefels

Per què ens vam inscriure en el curs?

La majoria dels alumnes ens vam inscriure en el curs per assolir nous coneixement en l’idioma i perquè el fet d’acreditar el títol del nivell C2 ens meritava en els respectius treballs.Però hi havia alumnes,com per exemple el Joseba, que la seva motivació era simplement aprendre,ja que és un gran amant dels idiomes.

Que és “la gamificació”?

Quan vam començar el curs,a molts ens preocupava les possibilitats que tindríem d’èxit,ja que el fet d’intentar assolir el nivell superior de català ens feia molt de respecte.Però el nostre professor,el Jaume,ens va presentar una metodologia d’estudi que canviaria per complet la nostra idea de l’aprenentatge.Va proposar-nos treballar en grup i utilitzar el joc per tal de dinamitzar les sessions.La veritat és que a tots ens va sorprendre la proposta; tanmateix a poc a poc vam ser testimonis dels bons resultats que oferia aquest sistema,també conegut com “gamificació”.Els alumnes opinem que aquesta metodologia ens ajuda a assistir a les sessions amb més motivació,la qual cosa es reflecteix en les progressives millores acadèmiques.

jaume amb cordills

En Jaume proposant un joc

Reflexions grupals

Un altre aspecte característic de la manera d’ensenyar del professor eren les reflexions que ens plantejava constantment,les quals servien en moltes ocasions per iniciar algun treball.Aquesta tècnica ha estat d’ajuda perquè els alumnes apliquéssim tot el potencial acadèmic.

foto grupo 1

                     Reflexionant en grup

Cortesia Lingüística

Aquest terme no se’ns oblidarà mai.Una de les claus més importants que té treballar en grup és saber respectar i escoltar les opinions dels altres.Quan s’aconsegueix estem parlant de la cortesia lingüística.

cortesia lin              nivell d

Aprenentatge de noves tecnologies

Durant el curs,alguns dels alumnes hem après a utilitzar noves eines tecnològiques,com l’Instagram,el Dropbox i a crear un blog.Tot i que a alguns ens va costar iniciar-nos-hi,a poc a poc ens vam tornar uns experts en la matèria.

instagram

       Instagram

Qui són els veïns?

Sens dubte és la gran pregunta que ens fem tots els alumnes del curs de català.En Jaume cada vegada que ens presentava un nou repte en forma de treball,deia que era una proposta dels veïns.Qui són en realitat els veïns?Després de molts mesos d’incògnita arriba el moment de desvelar el secret.Possiblement els veïns deuen ser els professors que formen l’equip de professionals del Servei Local de Català de Castelldefels.Però esperem tenir la resposta definitiva abans que acabi el curs.Potser ens sorprenem tots amb la resposta.

Ciutat morta

Cal destacar,però,un moment clau en el curs:el debat sobre el documental Ciutat morta.En Jaume va proposar redactar un article d’opinió d’aquest polèmic tema. Això va generar un dur debat entre els alumnes,ja que hi havia diferents opinions enfrontades.Tot i això,vam saber debatre i no traspassar la línia que marca la cordialitat.En Jaume,amb astúcia,va aconseguir que ens hi impliquéssim al màxim i plasméssim en l’article tots els aprenentatges adquirits durant el curs.

cartell-Ciutat-morta

Una tarda de teatre

Per altra banda,un dels moment més divertits del curs va ser quan vam gaudir d’una tarda de teatre amb l’obra Els veïns de dalt.Una bona experiència,en què ,a part de l’entreteniment,vam aprendre a ressenyar una obra de teatre.

ElsVeins

Un professor modèlic

La gran majoria d’alumnes hem coincidit a valorar molt positivament la labor del Jaume en aquest curs acadèmic.Amb la seva personalitat i experiència s’ha guanyat la confiança i el respecte de l’alumnat,la qual cosa ha facilitat l’aprenentatge.

foto grupal      imagen 5

Aprenentatge continuat

Tot i els coneixements adquirits,això no s’acaba aquí.Tenim un gran ventall de recursos didàctics a l’abast,que podem consultar en qualsevol moment,per exemple: l’Optimot,el Servei Lingüístic de la UOC,és a dir…Per tant,independentment del resultat de la prova final,haurem d’assolir i millorar coneixements al llarg de la nostra vida.

el trofeu

Alumnes del nivell C2 amb la insígnia de la classe.Junts l’han creat

Ernesto Vinitzki. Alumne del nivell C2 de Castelldefels

1 de maig del 2015

PARLEN LES DONES

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló

(De Dins l’esfera del temps, 1998)

Sardenya, l’illa per descobrir

Ara que el bon temps ja és aquí i molts de vosaltres esteu pensant en les vacances, us vull parlar d’un viatge que vam fer l’estiu passat i que no ens va deixar indiferents, ens va encantar…

Vam viatjar a la segona illa més gran del Mediterrani, l’Illa de Sardenya.

Fins aquell moment, nosaltres no en coneixíem res. Ens en vam informar una mica abans d’anar-hi. Disposàvem de set dies i Sardenya és una illa molt extensa (24.090 Km2) . Per això vam decidir visitar només el nord d’aquesta meravellosa terra.

Es troba separada d’Itàlia pel mar Tirrè i pel nord és veïna de l’illa francesa de Còrsega. La capital de la Regió Autònoma de Sardenya és Cagliari. La gent té costums, tradicions i llengua pròpia, el sard. Han rebut influències de molts pobles: romans, àrabs, espanyols, francesos. I això els ha convertit en un poble molt ric en cultura i gastronomia, obert als visitants.

El que més impressiona és la  varietat de paisatges i de colors, en pocs metres podem trobar el blau turquesa de les aigües, el rosa de les roques, el blanc de la sorra i el verd dels arbres que envolten les platges. El millor que podeu fer a Sardenya és descobrir per vosaltres mateixos els increïbles indrets que amaga.

Jo us en donaré algunes indicacions;la resta…és cosa vostra.DSC_0491

Transport:

A Sardenya es pot arribar: en avió. En aquest cas és imprescindible llogar un cotxe a l’arribada. Un altra manera, que també tria molta gent, és el ferri, d’aquesta manera poden embarcar el propi cotxe. Nosaltres vam escollir la primera opció.

Avió: Girona-l’Alguer en menys de dues hores (cotxe de lloguer des de l’aeroport).

Allotjament:

Sardenya té diferents tipus d’allotjaments: hotels, hotels rurals, apartaments, cases rurals, B&B. Per a nosaltres, el més pràctic va ser llogar un apartament.  Així teníem la possibilitat de fer algun àpat a casa.

Què hi podem veure:

L’Alguer: Ciutat important de Sardenya. És molt interessant comprovar que conserva llengua i tradicions catalanes, com herència de la seva conquesta al segle XIII. La zona més maca del poble es concentra a la part antiga, envoltada per una muralla

Un s’ha de perdre passejant pels carrers medievals, plens de tallers i botigues de corall. A més hi ha moltes terrasses on prendre alguna cosa i relaxar-nos tot veient passar la gent.

El més important per veure a l’Alguer: la Torre dell’ Esperó Real, l’església i el claustre de San Francesco, el port i la Grotta de Nettuno. Són unes coves naturals descobertes el 1700. Hi amaguen una gran bellesa. S’hi poden observar les estalactites i estalacmites. S’hi ha d’accedir amb vaixell des del port, o bé amb bus cap a Cabo Caccia i baixar les 656 escales tallades a la mateixa roca.

DSC_0565

Stintino: situat al Capo Falcone, antigament era un poble de pescadors. Atreu molts turistes, potser massa pel meu gust, perquè té una de les millors platges del món: la Pelosa, les aigües de la qual són espectaculars, de color verd maragda.  Hi bufa un vent que la fa ideal per practicar esports nàutics com el kitesurf.

DSC_0404Al davant es troba l’Illa d’Asinara, reserva natural protegida, amb fauna autòctona, tortugues gegants, etc. Es pot visitar amb vaixell des del port d’Stintino.

Castelsardo: poble medieval situat a dalt d’un turó. És un poble de carrers estrets i costeruts, amb trams d’escales. A dalt es troba el castell que pot ser visitat. També hi trobareu un mirador amb unes vistes espectaculars de la costa. Des de baix podeu contemplar els diferents colors de les cases del poble., Hi donen un aire diferent, molt fresc. Quan el mires des de la costa, et fa la sensació que estàs contemplant un quadre.

.DSC_0552

Isola Rosa: a pocs quilòmetres, trobareu aquest preciós poble mariner. El seu nom fa referència a l’illot que es troba a uns 700 metres de la costa i que a més és rosat, com totes les roques d’aquesta costa. Contrasten molt amb el blau del mar. Podeu trobar platges de sorra rosa i aigües transparents, com La Marinedda.

Molt a prop del port es troben tots els restaurants, especialitzats en cuina sarda: pasta, peixos frescos, verdures, fruites, pa sard i formatges ( el més típic és el pecorino, elaborat amb llet d’ovella).

Aquesta part de l’illa s’anomena Costa Paradiso. Hi destaquen el color rogenc de les roques i les cales. Sobretot, no us podeu perdre la platja de Li Cosi, una cala on només es pot accedir caminant, fent un fantàstic passeig per un camí, d´uns 300m, vorejant la costa, gaudint d’un espectacle de tonalitats blaves i verdes força brillants. Al final del camí veureu la platja des de dalt, amb unes aigües transparents que conviden a fer un bon bany. Es distingeix perfectament el fons, podreu practicar busseig o fer esnorkel i observar els peixos que neden sense por al vostre voltant.

Des d’aquesta part de l’lila les postes de sol són espectaculars.  Val la pena quedar-se a la platja fins al capvespre.

IMG_3246

Santa Teresa di Gallura: molt a prop d’aquesta ciutat turística podeu visitar Capo Testa, és el punt més al nord de l’illa.  Està format per roques gegants granítiques.  És una zona molt estratègica de l’illa. Hi trobarem un far i unes precioses vistes, des del penya-segat. A més, en un dia clar podeu veure perfectament els penya-segats de Bonifacio, a l’illa de Còrsega. Fins i tot teniu la possibilitat de visitar-la, agafant un ferri que surt des del port de Santa Teresa.DSC_0429

Arxipèlag de La Maddalena: està format per set illes i es troba a la part de la costa anomenada Esmeralda. Hi ha la possibilitat de fer un petit creuer sortint des del port de Palau (ciutat turística, que es troba a unes 2,5 milles de l’arxipèlag). És molt agradable perquè navegues veient totes les illes i pots gaudir de les platges i banyar-te en les aigües increïbles, blaves, verdes, turqueses…Fins i tot et deixen llençar a l’aigua des del vaixell i banyar-te a les anomenades piscines, en mig del mar. Una experiència inoblidable.

Les illes són: Caprera, Spargi, Budeli, Razzoli, Santa Maria , Santo Stefano i La Maddalena. Aquesta última és la més gran. És molt turística.  Té hotels, restaurants, botigues. Ha estat molt influenciada per França. Es pot apreciar en l’arquitectura. Té un aspecte colonial. Pels llaminers, són molt recomanables les pastisseries, també influenciades per la pastisseria francesa.DSC_0509

Aquests llocs són alguns dels més fascinats de l’illa però n’amaga molts més…Heu de viatjar a Sardenya per descobrir-los.