La Teoria de les finestres trencades és diu així a causa de l’experiment que va fer Philip Zimbardo, psicòleg de la Universitat de Stanford l’any 1969. Va voler demostrar que les persones, siguin de qualsevol classe social, econòmica o latituds tendeixen a tenir el mateix comportament.
Deixa un cotxe sense placa de matricula i les portes obertes al Bronx, simulant un abandonament i en poc temps es desvalisat. Aquest experiment es va repetir a la zona rica de Califòrnia. El cotxe va ser respectat durant una setmana. En vista de la passivitat de la població, decidí trencar els vindres del cotxe. Quan això succeí, tot el respecte que li havien tingut és va perdre. Es van obtenir els mateixos resultats que en l’altra ciutat. Això demostrà que els límits cívics no depenen de riquesa, sinó de circumstàncies psicològiques. Apareix un comportament de agregacionisme. Abandonem el nostre civisme i ens afegim al vandalisme.En James Wilson i en George Kelling, criminòlegs, postulen que el crim és el resultat inevitable del desordre, llei de les finestres trencades.
És per aquesta raó que s’ha de penalitzar qualsevol acte delictiu, per petit que sigui, per tal d’aconseguir que continuï regnant els actes de civisme. En cas contrari, és a dir, la no penalització, el que produiria és un escenari d’anarquisme. Hem de fer una autoanàlisi de consciència, no deixar-nos portar per l’acció de la resta dels qui conviuen al nostre costat. Moltes vegades assumim un comportament que ens desagrada, ofèn o no pertany a les nostres normes de conducte, però a còpia de repetir-lo l’entenem com a correcte.
És per aquesta raó que hauríem de dir un “NO” o “PROU” quan estem davant de situacions que no són les habitualment correctes.
Els veÏns del C2 