La classe es capgira!

LA CLASSE ES CAPGIRA!

És possible continuar com si no existís Google, Viquipèdia o les xarxes socials? És possible un canvi a l’ensenyament? Per què hi ha sempre, a tot arreu, una resistència enorme a qualsevol canvi?
Made in Catalonia
Quan vam començar el curs, la majoria dels alumnes estàvem acostumats a aprendre amb la metodologia tradicional basada en el paper determinant del professor en la classe enfilat a la tarima: fa la lliçó del dia, respon a les preguntes i posa deures. Ens vam trobar amb la sorpresa: el professor del curs de català C-2 (nivell D) utilitza el treball en grup i el joc com a eina principal per superar uns reptes i assolir els objectius que ens han de portar a l’èxit.
El treball en equip al principi va ser complicat, però a poc a poc ens vam conèixer tots una mica millor: Per començar vam construir un arbre, a continuació vam utilitzar el consens com a eina per a la planificació dels treballs que anàvem desenvolupant a posteriori.

De vegades alguns vam comptar fins a deu per respectar i escoltar als altres. Convé destacar l’ que vam fer tots plegats del documental Ciutat morta amb el conseqüent repartiment de rols i les polèmiques respectives.

Després vam anar al teatre a veure l’obra Els veïns de dalt. Aquí vam riure tots molt i va servir per conèixer una mica millor els nostres veïns.

D’altra banda, hem après a ser usuaris de les noves eines tecnològiques, com l’Instagram, el Dropbox i vam crear un blog del curs.

Com aconseguim motivar les persones?
És la pregunta del milió. L’estat d’automotivació és una mena de felicitat laboral i professional molt difícil d’aconseguir. Tots necessitem que algú ens injecti una càrrega addicional de motivació de tant en tant. La motivació és com el combustible que permet que el vehicle funcioni. Si s’acaba la benzina, deixa de rutllar.
El 28% del fracàs escolar en l’ensenyament obligatori és la conseqüència de la falta de motivació?
La motivació cal conrear-la permanentment, de la mateixa manera que no podem prescindir de dur el cotxe a la benzinera de manera periòdica.
Crear un clima d’elevada motivació i compromís és el millor camí cap a l’èxit, pressuposant el talent de les persones que formen la classe o el grup.

Un incís – Auguste Rodin (1840-1917)
França va trigar en reconèixer un dels seus fills més brillants, l’escultor Auguste Rodin.
Rodin, estava obsessionat pel moviment dels cossos: pretenia que les escultures, per definició estàtiques, fessin l’efecte de moure’s, com si tinguessin vida, i que, per això, les seves obres poguessin ser contemplades des de qualsevol punt de vista. La força expressiva del seu treball inquietava més d’un i per això no va obtenir recompensa econòmica i reconeixement social fins a la maduresa, a prop de fer els 51 anys.

El sentit comú. Seny. (Made in Catalonia II)
El sentit comú té a veure amb la lògica del col•lectiu, les persones; implica posar-te en el seu lloc a l’hora de prendre les nostres decisions.
I què és el sentit comú, el seny, virtut suposadament molt arrelada entre els catalans?
El sentit comú té a veure amb la lògica a l’hora d’actuar. Una lògica basada en el comú. El fet de posar-te en el lloc dels altres per preveure’n les reaccions; de predir l’evolució dels fets a còpia d’haver presenciat episodis semblants o experiències similars. El sentit comú fa referència, doncs, a la saviesa col•lectiva, a la lògica del nostre entorn.
Crec que el Servei Local de Català de Castelldefels i el professor del nostre curs, en concret, ha sabut treure’ns el suc que portàvem a dins. Ara solament falta l’últim pas. La confirmació.
Això és tot, amics. Fins aviat i molta sort.

Quim Arnaiz. Alumne del nivell C2 del SLC de Castelldefels.
30 d’abril de 2015