L’ombra del 4 -F

Fins ara, els únics fets provats del cas 4F són els que recull la sentència judicial. S’hi descriu el que va passar aquella matinada del 2006 al districte de Ciutat Vella. Però la Fiscalia considera que els nous indicis aportats per l’article de Jesús Rodríguez obre una via d’investigació nova que justifica la decisió de reobrir el cas 4F, amb un acord no unànime de la institució judicial. Però com van succeir els fets?

Nou persones van ser condemnades pels incidents durant el desallotjament d’un edifici municipal el 2006. Un guàrdia urbà va quedar tetraplègic a conseqüència de l’impacte d’una pedra. Un documental premiat per l’Ajuntament de Barcelona i l’article de Jesús Rodríguez qüestionen la investigació policial i defensen la innocència dels acusats. Una de les empresonades es va suïcidar durant un permís penitenciari. Els condemnats demanen depurar els agents suposadament corruptes, dos dels policies que van declarar contra els acusats van ser jutjats i condemnats per tortures en un altre cas.
Els advocats defensors van al•legar parcialitat del tribunal, basant-se en què el mateix tribunal va ratificar la presó provisional incondicional als imputats, i va desestimar totes les peticions d’investigació fetes per la defensa durant la instrucció. La Comissió de Defensa dels drets de la Persona I del Lliure Exercici de l’Advocacia també va expressar la seva preocupació per la manca d’imparcialitat en examinar les actuacions del Tribunal. El tribunal es va negar a investigar la hipòtesi del test llançat. A més els advocats de la defensa es van queixar que no s’havia garantit suficientment la incomunicació entre els testimonis policials.
Segons les declaracions dels agents de policia presents al lloc dels fets i del personal sanitari del 061 van ser contradictòries. L’agent 19581 i el metge del 061 que va atendre al policia ferit van atribuir la lesió “al llançament d’un test des del terrat o un balcó de l’edifici”. Els agents 24.147 i 24.738, a “una pedra llançada des del carrer pels acusats”.
Segons el punt de vista mèdic, els dos metges forenses del Jutjat de Guàrdia acceptaven com a plausibles les dues versions, però en canvi els quatre pèrits mèdics aportats per les defenses asseguraven que era científicament impossible que la lesió hagués estat causada per un impacte frontal, i en canvi donaven credibilitat a un impacte fort causat per un objecte caigut des de gran alçada. Joan Clos, aleshores alcalde de Barcelona, va declarar públicament que la lesió era deguda a un test llançat des del balcó de l’edifici, i va ratificar la versió dos anys després en una entrevista televisiva, tot citant un informe policial “verbal o escrit”-
L’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona va assistir al judici en qualitat d’observador, a requeriment del “Centro de Estudios Legales i Sociales de Buenos Aires” i de les famílies de dos dels acusats, davant la presumpta comissió d’irregularitats durant el procés consistents, entre altres, en una “manipulada intervenció policial” de la Guàrdia Urbana i imparcialitat de la jutgessa, magistrada Carmen Garcia Martínez, i de la Fiscalia.
Tot i que el president del tribunal va negar a la defensa preguntar sobre aspectes importants pel procés, els policies van contradir-se en qüestions fonamentals, i van inclús comunicar-se entre si de manera il•legal entre les declaracions d’uns i altres. L’acusació no va presentar cap altra prova més enllà del testimoni dels policies, inclús va confirmar que “havia esborrat o no investigat altres proves possibles”.
Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els detinguts principals. El jutge va acabar arxivant les denúncies contra els guàrdies urbans.
Amb la finalitat que hi hagi una rigorosa investigació per saber la veritat i perquè creiem que hi ha indicis suficients de possibles actuacions incorrectes i sense perjudicis de les dues sentències ja dictades; la Fiscalia ha acordat, per 3 vots a favor i 2 en contra, reobrir el cas 4F.
Quim Arnáiz
Curs D. CPNL
Castelldefels, 16 de febrer de 2015