Reflexió sobre el 4F de Jesús Rodríguez

La nit del 4 de febrer del 2006 va haver-hi una càrrega policial contra un antic teatre ocupat on s’estava celebrant una festa. La cronologia dels fets comencen amb una actuació policial contra els assistents a la festa, l’agressió no esclarida contra un policia que va quedar en coma per l’impacte d’una terrissa, i la detenció indiscriminada dels allà presents juntament amb altres dos vianants aliens a l’edifici. A banda d’això es desemmascara el “modus operandi” d’un grup d’agents del cos policial basat en les agressions i les tortures, que tenen com a únic objectiu una acurada neteja de la ciutat de Barcelona, com a arrel imprescindible del creixement immobiliari. L’article publicat per Jesús Rodríguez, juntament amb el documental –“Ciutat morta”-, reobre un tema de gran transcendència en la societat, en què sorgeixen molts interrogants sobre el sistema judicial, les competències dels cossos de seguretat, la gestió política i, allò que ens humanitza, la llibertat d’expressió.          La llibertat d’expressió és un dret fonamental o un dret humà, esmentat a la Declaració de Drets Universals dels Drets Humans i a les constitucions dels sistemes democràtics. D’aquí, en deriva la llibertat de premsa. La tasca primària del col·lectiu periodístic es basa en la recopilació i l’anàlisi de la informació amb el fi de difondre-la. La idea central és per què no va arribar aquest succés a tothom i arreu en temps real? Té límits i fronteres l’expressió lliure? Quan van ocórrer aquests fets gairebé cap mitjà de comunicació va publicar ni seguir la notícia de primera mà. Pocs van ésser els professionals del món periodístic que es van atrevir a parlar-ne, com escassos els mitjans que fessin ús del seu espai per informar sobre l’esdeveniment.

Deixant de banda el sistema democràtic, la informació és allò que enriqueix a les persones intel·lectualment i li ofereix eines per forjar-se una opinió. Ara bé, si les vies encarregades de divulgar-ho no assoleixen aquesta tasca, com poden els ciutadans opinar, manifestar-se, prendre partit? El següent punt a considerar, no per això menys important, és la selecció premeditada de la temàtica a difondre, sense ni tan sols tenir en compte la veracitat de la notícia. Si es filtra la informació i les empreses d’aquesta competència també ho fan amb els continguts, en funció de la ideologia dominant tristament per les forces econòmicament dominants, ens portarà cap a una tendència força allunyada de les postures més liberals.          En pocs mots, resulta esfereïdor avui en dia plantejar-se que encara no hem assolit una total transparència informativa ni en la seva forma ni en el seu contingut. No obstant això continuem apropant-nos a la desitjada llibertat d’expressió oral, escrita i/o gràfica i, promoure el respecte a totes les opcions possibles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s