Arran del cas 4F i del documental Ciutat morta s’han escrit un gran nombre d’articles, entre els quals es troba el de Jesús Rodríguez, que critiquen el paper que van tenir els representants polítics. S’han acusat als polítics de no haver actuat de forma activa en el transcurs de la investigació ja que no hi havia oportunitat de captar vots per no estar en època de campanya electoral i perquè no hi havia hagut fins al moment transcendència mediàtica que requerís atenció. Cal tenir en compte que els polítics no poden tenir coneixements de tots els casos judicials que es porten a terme a la cuitat de Barcelona, ni en cap cas concret, a menys que hi hagi una relació directa o es posi el cas al seu coneixement.
Representants polítics de diversos partits van mantenir contacte amb familiars del afectats com és el cas de Mariana Huidobro, mare de Lorenzo Lanza. Aquestes reunions no van tenir els resultats esperats per part dels interessats atès que la investigació judicial estava oberta i no hi havia marge d’actuació.
L’interès polític és el benestar del ciutadà, i les seves actuacions van dirigides a garantir aquest interès. Tot i l’estret vincle entre política i justícia, el poder judicial és quelcom independent.
Va haver-hi intents d’aproximació per part dels polítics, com quan l’alcalde de Barcelona en aquell moment va facilitar informació via radiofònica. Posteriorment no es va acceptar en el judici aquest testimoni pel fet que no es disposaven de proves sòlides per confirmar la informació aportada.
Per concloure vull remarcar que el paper del polític mai es fàcil. Darrerament a causa de les acusacions respecte al maneig inadequat dels diners del fons públic, la figura del polítics ha estat molt vinculada a la corrupció, però no podem caure a la generalització i pensar que si alguns membres dels partits polítics han pres avantatge d’aquesta situació econòmica sempre serà d’aquesta manera en tots els altres àmbits. Els polítics tenen les responsabilitats pròpies del seu treball, com qualsevol altre treballador, i no podem pretendre que uns assumeixin les responsabilitats dels altres.
Sempre és més senzill culpar a un altre, i els polítics en els darrers anys han sigut un blanc fàcil. Potser ha arribat el moment que cadascú admeti els seus errors i les responsabilitats per tal de poder reconstruir una ciutat més viva.
Els veÏns del C2 