RESSENYA

Els veïns de dalt, de Cesc Gay

Cesc Gay debuta com autor i director teatral amb els Veïns de dalt, una comèdia que s’ha presentat al teatre  Romea  i estarà en cartellera des del 19 de març fins al 17 de maig. Els protagonistes són  Pere Arquillué,   Jordi Rico, la guardonada amb un Goya a la millor actriu protagonista a la pel·lícula Pa negre Nora Navas i la actriu, i també  dona d’en Cesc Gay,  Àgata Roca.

Aquesta comèdia no deixarà a ningú indiferent. L’argument parla d’una parella que no es troba en el seu millor moment, l’Anna (Àgata Roca) i  en Juli ( Pere Arquillué). Ella vol guardar les aparences i quedar bé amb tothom , al contrari que en Juli a qui li agrada dir les coses com són i utilitza el sarcasme i la ironia per comunicar-se. L’Anna convida a sopar els veïns de dalt, la Laura ( Nora Navas) i en Salva (Jordi Rico), com a  agraïment per haver-los ajudat en la mudança quan van arribar a l’edifici ,però en Juli no vol ni veure’ls. L’Anna els tracta molt bé, però en Juli l’únic que vol és que marxin de casa i dir-los que no poden viure ni dormir per culpa dels sorolls que fan quan tenen relacions sexuals perquè és insuportable. D’altra banda , la Laura i el Salva allò que volen realment és convidar-los  a fer sexe en grup. A partir d’aquí sortiran el Juli més purità i l’Anna més moderna que vol quedar bé. Entre ells sorgiran els problemes de parella que tenen realment. La Laura farà de psicòloga de parella i els aconsellarà, sense oblidar-nos de l’ humor que aporta el Salva , un bomber que diu allò que pensa en tot moment . Tot en conjunt forma una situació divertida en la qual hi haurà moments en què la gent no podrà parar de riure.

Aquesta comèdia és la primera obra de teatre d’en Cesc Gay en la qual ell és l’autor i director. L’obra està basada en una experiència que va tenir la seva família amb uns veïns que feien molt soroll quan practicaven sexe.  A més , com a d’altres obres parla de la vida en parella i com de difícil són les relacions entre les persones. El director de Kràmpack, VOS, una pistola en  cada mano, entre d’altres pel·lícules, ha canviat momentàniament la gran pantalla pel teatre i no descarta fer més teatre. El director ha dit que el treball al teatre és més íntim i més fàcil que al cinema .

És una obra en la qual no pots parar de riure, t’atrapa des del començament fins al final.  Una comèdia de les millors que s’han escrit els darrers anys i que heu de veure sense cap mena de dubte. El sarcasme i la ironia és una manera de comunicar-se que més d’un fa servir i fa que  la tensió a l’escenari vagi pujant fins al final. Més d’una persona es sentirà reflectida en algun dels personatges  ja sigui per les discussions de parella o pel sexe en grup.

Federico Campillo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s