Reflexions d’una periodista

Sóc periodista i m’adreço a vosaltres per explicar-vos que els mitjans de comunicació no vàrem estar a l’alçada amb els fets esdevinguts el 4F de 2006. Es podria resumir l’actitud que vam prendre els professionals del sector, en aquells moments, amb una sola paraula: silenci.

La majoria vam decidir que era la millor opció, per diferents motius. En primer lloc, estava la pressió que va exercir la classe política en aquells moments el color polític que governava a la ciutat s`hi jugava molt. És per això que va decidir actuar amb celeritat, eliminant totes les proves de l’incident.

En segon lloc, els mitjans de comunicació depenen, gairebé sempre, de les empreses que els patrocinen. De manera que tenen també el poder de decisió pel que fa a la publicació de determinades informacions.

En tercer lloc, els valents que van decidir escriure, es van trobar amb la censura editorial, per increïble que sembli.

En últim terme, els gabinets de premsa policials i els informes judicials no van facilitar les coses als periodistes, dit d’un altra manera, la mordassa en el món periodístic, es va fer evident. És important recordar que, fins l’emissió del documental Ciutat morta, regnava el silenci entre el sector periodístic obre aquest cas. S’ha hagut d’emetre per posar en marxar tota la maquinària de la comunicació. Començar a escriure articles i més articles, parlar del tema a les tertúlies de ràdio, de televisió, fer entrevistes, crear programes de televisió, etc.

Així doncs, què ha succeït per passar del silenci més demolidor a escoltar opinions en boca de tothom? És una pregunta interessant. Penso que el que ha passat en definitiva és temps. La manera de rebre la informació ha canviat en pocs anys. Internet, les xarxes socials, premsa digital. L’opinió pública té a l’abast eines per ser informada ràpidament i treure’n conclusions. Aquestes mateixes eines també les tenim, ara, els periodistes, i hem de fer l’impossible per utilitzar-les, en benefici de tots. I tenir molt en compte que “la llibertat és un bé que s’ha de guanyar cada dia”(Sánchez Pinyol, Vilaweb).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s