Sento ràbia

Sento ràbia!

Aquest matí en despertar-me m’ha envaït un sentiment de ràbia i impotència que m’ha impulsat a escriure en relació a un tema molt conegut per tots vosaltres. El documental Ciutat morta, emès al canal 33 fa aproximadament dues setmanes, relata una història infernal viscuda per un grup de joves.

Sóc periodista, i com a tal, m’agrada investigar sempre que em proposo d’escriure sobre qualsevol tema. En aquest cas vull fer una reflexió i deixar plasmat el meu parer respecte als fets ocorreguts el dia 4 de febrer del 2006 a la ciutat de Barcelona. Així doncs, després de veure el documental i havent llegit tot tipus d’informació en referència al cas 4F, avui escriuré per denunciar una injustícia terrible; encara sense resoldre.

Els fets que es relaten a Ciutat morta van canviar la vida d’uns joves que van tenir la mala sort de ser al lloc i al moment equivocat. Fins i tot una de la joves implicades va arribar a suïcidar-se per no poder aguantar allò que li havia tocat viure. Tot un seguit de coincidències desafortunades per aquells joves sumades a la nefasta actuació d’un cos policial corrupte va desencadenar que persones innocents hagin hagut de passar anys a la presó. Els grans culpables d’aquesta injustícia foren dos agents de la llei, Víctor Bayona i Bakari Samyang. Realment és indignant que aquells que han de protegir-nos del mal siguin els que ens el provoquen.

Avui també he sentit molta ràbia com a ciutadana amb documentació espanyola però nascuda a Buenos Aires. La raó d’aquest sentiment ha sigut saber que tres dels detinguts en el cas de què parlem eren joves amb els quals comparteixo la mateixa situació legal. Els altres inculpats eren persones amb un perfil d’okupes. Pel que es veu et poden jutjar per la teva aparença i/o pel teu accent. Jo em pregunto: com pot ser que hi hagi agents de la llei capaços de fer-nos perdre els nostres drets per la manera de vestir o pel lloc on hem nascut.

En un país democràtic com és en el qual estem vivint i on s’han produït els fets als quals faig referència, la igualtat entre ciutadans és un pilar fonamental. No ha existit en el cas del 4F. No s’ha escoltat els acusats i sí de forma contundent els policies implicats.

Per acabar voldria deixar ben clara la meva indignació i ràbia vers la corrupció dins del cos policial. Principalment en el cas de Bakari Samyang que era formador de policies a Barcelona i a més a més formava part del procés de selecció de nous agents. L’únic alleujament que sento és saber que tant aquest policia com Víctor Bayona finalment estan complint condemna per un altre cas. Han tornat a actuar de la mateixa manera violenta i fent abús d’autoritat. Però aquesta vegada no els ha sortit bé. Per desgràcia per a ells, aquest cop han fet mal a una persona que tenia els mitjans econòmics per poder-se defensar.

Marcela Stanislavsky Safranoff

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s