2+2,mai són quatre

Fitxa tècnica
Direcció: Cesc Gay
Autor: Cesc Gay
Repartiment: Àgata Roca, Jordi Rico,Nora Navas i Pere Arquillué
Escenografia: Alejandro Andujar
Il.luminació: Carlos Lucena
Vestuari: Anna Güell
Aj. De direcció: Marta Pérez
Coproducció: Teatre Romea,Elefant,Mola Produccions i Trasgo Produccions
Biografia de repartiment
Cesc Gay
Autor i director
Cesc Gay (Barcelona, 1967) és un cineasta i guionista que destaca per un llenguatge cinematogràfic molt personal i una profunda mirada sobre els personatges que retrata. És considerat un dels cronistes més aguts de les classes mitjanes urbanes. L’any 2000 adapta i duu al cinema l’obra de teatre Krámpack.Ha escrit i dirigit quatre llarg metratges més, Una pistola en cada mano (2012), V.O.S. (2009), Ficció (2006) i En la ciudad (2003), amb els quals ha aconseguit el reconeixement internacional.
Amb l’obra Els veïns de dalt, debuta com a autor i director teatral.
Àgata Roca
Diplomada en Interpretació per l’ Institut del Teatre de Barcelona (1990), forma part de la companyia T de Teatre des dels inicis i ha participat en tots els seus muntatges i sèries de televisió.També ha treballat amb els directors teatrals Pau Durà (Les millors famílies), Carol López (V.O.S. i Boulevard), Lluís Pasqual i Joan Ollé. Ha participat en les sèries de televisió KMM, La sagrada família (Dagoll Dagom), Ventdelplà, Laura, Sitges, Crims i Estació d’enllaç, entre altres col•laboracions.Ha participat en les pel•lícules V.O.S. i Ficció de Cesc Gay, Excuses! de Joel Joan, Las horas del día de Jaime Rosales, Dictado de Antonio Chavarrías i Tots volem el millor per a ella de Mar Coll.
Pere Arquillué
Actor d’una extensíssima trajectòria tant en teatre com en cinema i televisió. En actiu des de 1990, durant els últims anys destaca la seva participació en Un enemic del poble, dirigida per Miguel del Arco; Qui té por de Virginia Woolf?, dirigida per Daniel Veronese; Cyrano de Bergerac, dirigida per Oriol Broggi; Copenhaguen, dirigida per Ramon Simó, i L’arquitecte, dirigida per Julio Manrique. Ha treballat també sota la direcció de Xavier Albertí, Sergi Belbel, Calixto Bieito, Rafel Duran, Lluís Homar, Ariel García Valdés, Joan Ollé, Rosa M. Sardà, Josep M. Flotats, Georges Lavaudant, Àlex Rigola, Carlota Subirós i Gerardo Vera, entre d’altres.En l’àmbit del cinema, ha participat en una quinzena de pel•lícules sota les ordres de Ventura Pons, Josep M. Forn, Carlos Saura i Fernando León de Aranoa, i més recentment, Lalo García (Siete pasos y medio) i Nacho García Velilla (Que se mueran los feos). En televisió destaca en els últims anys la seva participació en les sèries La Riera, Cazadores de hombres i Mar de fons, i en tv movies com El pallasso i el Führer i L’estratègia del cucut, entre d’altres. Ha rebut una desena de premis, entre els quals destaquen tres Premis Butaca al millor actor de teatre (2008, 2011 i 2012), dos premis de la Crítica Teatral a la interpretació (1997 i 2009), el Premi Ciutat de Barcelona 2011, el Premi Nacional de Cultura (teatre) el 2011 i el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida (2013).
Nora Navas
Ha participat en seminaris d’actuació impartits per Alejandro Massi, Ricardo Bartis i Gabriela Izcovich, i de dramatúrgia amb Javier Daulte a Buenos Aires. Els últims anys destaca la seva participació a Doña Rosita la soltera, dirigida per Joan Ollé; Dubte, dirigida per Sílvia Munt; Ells no poden morir, dirigida per Xavier Albertí, i La casa de Bernarda Alba, dirigida per Lluís Pasqual. Ha treballat també sota la direcció de Javier Daulte, Carol López, Pep Pla, Glòria Balañà, Ariel García Valdés i Ramon Simó. En el cinema destaca la seva participació en Tots volem el millor per a ella de Mar Coll, Una carta para Eva d’Agustí Villaronga, Miel de naranjas d’Imanol Uribe, Dictado d’Antonio Chavarrías i Pa negre d’Agustí Villaronga, en les tv movies Mueblé de Sílvia Munt i Germanes de Carol Lopez, i en sèries de televisió com ara Jet lag, Porca misèria i Pagats per riure, entre d’altres. Ha estat guardonada amb la Concha de Plata a la millor actriu protagonista del Festival de Sant Sebastià (2010), el Premi José María Forqué a la millor actriu protagonista (2011), el Premi Goya a la millor actriu protagonista (2011) i el Premi Gaudí a la millor actriu protagonista (2011 i 2013).
Jordi Rico
Darrerament ha estrenat dos espectacles amb T de Teatre, Delicades i Aventura!, d’Alfredo Sanzol. Ha treballat també amb els directors teatrals Julio Manrique, Oriol Broggi, Teresa Vilardell, Pau Carrió, Carme Portaceli, Albert Boadella, Joan Font, Ferran Madico i Javier Daulte, entre d’altres. Amb Els Joglars va estrenar tres espectacles (Ubú president, Daaalí i La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla).
També ha participat en les sèries de televisió 39+1, Aida, La sagrada família (Dagoll Dagom), Porca misèria i la minisèrie Les veus del Pamano, totes a TV3, i Tierra de lobos, a Telecinco.
Els Veïns de dalt ( 2014)
Una parella que rep a casa els seus sorollosos veïns de dalt, els gemecs animals dels quals senten a tota hora però que els van ajudar amablement fa mesos durant la mudança. Una parella especial, un bomber i una psicòloga encarnats per Jordi Rico i Nora Navas, que sorprendran – deixaran bocabadats – amb la seva peculiar vida, als amfitrions, i els aboca a enfrontar-se a la crisi que arrosseguen fa ja massa temps, amb teràpia de parella inclosa.
Els que vau veure el muntatge de l’obra d’Eduard Albee Qui té por de Virginia Woolf? ( 1962) que Daniel Varonese va dirigir fa uns anys en aquest mateix Teatre Romea, recordareu l’estupenda interpretació que Pere Arquillué ens oferia llavors en el paper de George, el frustrat professor universitari d’aquella obra mestra plena del cinisme més demolidor i del sarcasme més esfereïdor tant el seu fracàs professional com la seva hecatombe matrimonial. Arquillué , tan cínic com llavors i fantàstic com de costum; decidit a recordar-nos que, si vol, pot ser també un brillant actor de comèdia. Els diàlegs tenen algunes similituds amb els diàlegs de Woody Allen en les pel•lícules com Manhatan ( 1979) i Match point ( 2005).
Els anys seixanta del segle XX no són els anys deu del segle XXI. Però les parelles ni tan sols necessiten estar casades per reproduir els mateixos esquemes i patir el mateix esgotament emocional i/o sexual que patien les parelles casades de llavors.
Cesc Gay fa un retrat de la vida en parella de la classe mitjana barcelonesa , que està instal•lada en la doble monotonia de la rutina diària i dels també retrets diaris. Els veïns de dalt no és pas una comèdia sobre els problemes de la convivència entre veïns, sinó sobre els problemes que comporta viure en parella. Compartir l’existència amb una altra persona és una de les vivències més atractives i difícils de la nostra existència .
Si haguéssim de fer una valoració de l’obra del 0 al 10, jo la valoraria amb un 8. Recomano molt ferventment anar a veure-la perquè és un reflex de les relacions en parella de la societat que vivim, i alhora passarem una estona divertida i riurem alliberant tensions. Dit això, l’obra té una mala bava superior al que les seves aparences de divertiment amable ens puguin fer creure al primer cop d’ull.
Fes una sorpresa a la teva parella i porta-la al Romea.
Quim Arnaiz
CPNL Castelldefels
25 d’abril de 2015