POLICIA, POCS MITJANS PER A TANTA RESPONSABILITAT

En aquests dies s’està difonent la pel·lícula Ciutat morta. Amb independència que puguin processar els autors pel contingut de les seves declaracions, que van molt més enllà del lliure dret d’expressió, per incórrer en la meva opinió en difamació contra magistrats i cossos de seguretat. Els titllen de mentiders, torturadors i altres denigrants epítets, sense aportar cap prova que ho suporti. S’evidencia davant dels ciutadans la indiferència i marginació amb què actuen les forces de seguretat. Pateixen faltes de mitjans per documentar la seva actuació, desproporció de recursos davant la bel·licositat de l’adversari i sobretot la campanya de desprestigi que segueix a l’actuació dels policies per part dels agressors que es diuen víctimes. Finalment la persecució per part dels periodistes que busquen notorietat més que veracitat, de la passivitat dels polítics que es desentenen del tema, i de la limitació en la administració de la justícia per part del poder judicial, que han d’atenir als fets que es puguin provar.

Actuacions n’hi ha centenars al cap de l’any, fetes per alguns milers d’agents. De vegades, a causa que el detingut està drogat, begut o simplement molt excitat, el nivell de resistència que oposen és descomunal. Les conseqüències poden originar lesions greus en els agents, i fins i tot en el propi detingut a causa dels forcejaments necessaris per a la seva immobilització. Tot i que s’han de respectar els drets del detingut, freqüentment el respecte no és recíproc, no sent respectats els agents i en alguns casos se’ls pot anar la mà als policies. Encara que això no és acceptable, es pot arribar a comprendre, sobretot a la vista d’algunes gravacions fetes a comissaria.

En relació amb els incidents respecte al total d’actuacions, el % és ínfim. D’altra banda, es tendeix a generalitzar a tots els agents i intervencions; repeteixen fins a la sacietat la paraula tortura quan s’ha tractat d’un forcejament amb resultats de marques i blaus visibles a causa de la resistència oferta per tal de confondre l’opinió pública; molts reporters oportunistes amplien i difonen aquestes afirmacions per donar-se notorietat. Convé destacar que la resistència a l’autoritat és un delicte

D’altra banda freqüentment es veuen a aquests manifestants, marginats perquè així ho han volgut, preparant-se per l’enfrontament, armats fins a les dents amb escuts, pedres, porres, barres, cadenes, etc., en un nombre desenes de vegades superior al dels agents, a més de tenir trampes preparades, o testos per exemple. No és un partit de futbol en què de vegades guanya un bàndol i de vegades ho fa l’altre. Només ha de haver-hi un resultat. No obstant això, la manca d’un material mínim, cascs, armilles … unit a l’absència de material antiavalots adequat, sol col·locar-los en una situació molt vulnerable. Se’ls han retirat les porres elèctriques, pilotes de goma, canons d’aigua d’alta potència, de manera que el primer xoc moltes vegades és de resultats molt desfavorables; en anar recuperant el control del carrer, no podem criticar un ús de la porra amb energia per anar doblegant a aquells que els colpejaven poc abans i sense consideració i amb el primer objecte que tenien a mà.

Resumeixo els punts problemàtics i les actuacions recomanades per millorar-los:

  • Contundència: la dispersió d’una manifestació no autoritzada o desocupació d’un edifici no ha de ser una guerra amb diverses batalles sinó una acció ràpida, progressiva. Perseguir amb energia les difamacions.
  • Documentació: filmar l’evolució sencera de l’actuació i tenir observadors imparcials, i no haver de dependre de material filmat per col·lectius que poden ometre parts fonamentals y que produeixen distorsions de la veritat.
  • Proporcionalitat: disposar del material adequat per a cada situació i complicacions que puguin anar sorgint. Enviar els suficients efectius humans, a fi d’evitar situacions descompensades basades en urgències mal analitzades.
  • Material: dotar les forces de l’ordre amb el material adequat.
  • Disciplina: detectar i informar sense reserves a la premsa els casos en què algun s’hagi excedit en les seves atribucions, perquè augmenti la confiança del públic, que sabrà així avaluar l’eficiència global del cos.
  • Recapitulant: una policia ben preparada, millor dotada i amb el suport del ciutadà i dels mitjans de comunicació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s