Reportatge a un alumne del nivell D

Reportatge a un alumne del curs de nivell D

1) Per què va decidir al seu moment inscriure’s en aquest curs?

La raó més important ha estat per respecte a la terra que m’acull, i als seus habitants catalano parlants. Al principi em vaig deixar portar per la comoditat i l’egoisme immobilista perquè la gran majoria dels catalans parlen un excel·lent castellà, netament millor que moltes altres comunitats autònomes, per les quals el castellà és l’únic idioma. Amb el pas dels anys vivint aquí, encara que viatjant molt, vaig anar perfeccionant cinc idiomes (català exclòs) per millor comunicar-me a la feïna; però vaig adquirir progresivament un complex de culpabilitat. D’altra banda, els bascoparlants diem de nosaltres que som euskaldunak i els altres sou erdeldunak. La traducció és notable: Euskal du n a k: k=plural, a=el, n=que (relatiu), du=posseeix, Euskal=basc; resumint:

els que posseeixen (el coneixement) del basc. Erdera és qualsevol idioma estranger, amb què erdeldunak=els que parlen una altra cosa. Després d’assentar-me definitivament a Catalunya, vaig traslladar aquest sentiment d’afecte de la meva llengua vernacla a aquesta llengua que ens han transmès els que ens van precedir en aquesta noble terra del Principat, i vaig decidir intentar que no s’adonin que no sóc d’aquí quan parlo. D’altra banda, van començar a arribar néts egarencs, i encara que al principi només els parlava en francès, per a sorpresa d’ells, un dia vaig passar a parlar-los en el seu idioma. Això també m’ha unit molt amb la meva família política.

2) Què pensa del sistema d’ensenyament?

M’ha costat adaptar-me bastant a aquesta nova metodologia; no és en absolut una crítica, però com que és un sistema totalment diferent al que jo he conegut al llarg de la meva vida estudiantil, m’ha costat una mica adaptar-m’hi. Amb els anys ens tornem un poc tossuts i d’idees fixes i oposem una feroç resistència al canvi, ja tradicional en totes les edats. Joan Manel Serrat ja deia que ara que ja no tenim 20 anys, i jo el triplico amb escreix. La desaparició del llibre de text, que ens guia inexorablement en un camí fix, i que ens permet en certa mesura recuperar les absències o arrear en segons quins moments, ha fet mossa en el meu ànim. Però d’altra banda, l’ús intensiu de les tecnologies modernes via Internet, i amb unes eines per a l’aprenentatge a distància, m’han sorprès molt favorablement. La meva opinió global és molt favorable a aquest nou sistema.

3) Està content amb el seu resultat?

Sí i no; m’explico, és com els escacs; al principi es comença amb tres regles (la quadrícula blanca a la dreta del tauler,  la dama al seu color, col·locació de peces i els seus moviments). Amb el català  pensava que ampliant vocabulari i aprofundint en la gramàtica aconseguiria ràpidament resultats notoris.

Als escacs, ja comencem a jugar amb els amics, fins que ens mengen el rei sense escac previ en dues jugades. Llavors ens adonem del poc que sabem i comencem a estudiar obertures, fins a no més enllà del 8º moviment. Al cap d’uns mesos, espantats, passem a estudiar finals, perquè en el joc mitjà només sabem intercanviar peces a la desesperada, per controlar millor les poques que queden. I un dia, al cap d’anys, entrem a estudiar el joc mitjà, quedant aclaparats per l’univers descobert.

Així és el català, igual que un forat que com més li lleves, més gran és. Et vas endinsant i cada vegada el final està més lluny, a causa de la riquesa lingüística què conté.

Per això no estic content amb el resultat perquè no havia captat la magnitud de l’empresa escomesa, i ingènuament creia que arribaria més lluny; però aquest és exclusivament el meu problema i de la meva responsabilitat. El que és evident és que vaig a seguir endavant. Em queden molts anys per davant; sí, sí, sí ho aconseguiré.