No es pot negar que a primera vista per a qualsevol persona aliena al cas 4f es puguin trobar irregularitats, falsos testimonis i inclús proves alterades. Aquesta és la visió que pot tenir una persona que hagi llegit l’article del periodista Jesús Rodriguez, o un espectador que hagi vist el documental Ciutat morta. Tots dos documents ens ofereixen una vessant no gaire objectiva del que van ser els fets d’aquell 4 de febrer de 2006. Uns esdeveniments que es van iniciar en un edifici ocupat al carrer Pere mes Baix de Barcelona, en el qual es va celebrar una festa antisistema, i on per seguretat ciutadana de la zona va anar la guardiaurbana. Com a conseqüencia de la molta afluencia de gent es va restringir l’entrada a l’edifici pels mateixos promotors de la festa, però les persones que no van poder entrar-hi van pensar que havia sigut la policia la que els hi havia impedit. Resultat, es van provocar uns aldarulls que van acabar amb un policia greument ferit i cinc detinguts que van passar a disposició judicial. Uns van ser condemnats a tres i cinc anys de presó per un delicte d’intent d’homicidi en primer grau, i els altres per un delicte d’atemptats contra l’autoritat.
Però el sistema judicial en aquest país està per sobre dels sentiments i les emocions de les persones. Si l’espectador o el lector pot pensar que tot van ser un cúmul d’errades policials i jurídiques, la realitat no és aquesta. El sistema judicial està ben fonamentat i sempre es treballa en base a les proves de les quals es disposa. Cert és que a porteriori els agents Samyang i Bayona, testimonis fonamentals del procediment, s’han vist implicats en delictes de corrupció, maltractaments i falsos testimonis que fa que es pugui pensar que les seves declaracions no siguin veritables, però fins al dia d’avui no s’ha demostrat que en aquest cas els seus testimonis siguin falsos i les declaracions exposen amb tota sèrie de detalls com es van esdevenir els fets. Com reconeixen perfectament l’imputat Rodrigo Lanza, com l’autor del llançament de la pedra que va lesionat de per vida deixant tetraplègic l’agent 22424, i els imputats Alex Cisternes i Juan Pintos, com autors del llançament d’altres objectes i provocadors dels aldarulls. Així mateix reconeixen els detinguts a l’Hospital del Mar Alfredo Pestana y Patricia de las Heras, com autors dels llançament d’una tanca de protecció contra la Guardia Urbana, així com molts més objectes, amenaces, crits i insults, i no pas com els mateixos imputats manifestes que estaven a l’hospital per unes lesions sofertes per haver caigut de la bicicleta, la qual no va aparèixer mai, i d’un informe del metge forense que manifesta que les lesions que presentaven no podien haver-se produït per una caiguda.
I no es que no es pugui creure la versió donada pels imputats, que sempre neguen al versió dels fets. La qüestió és que el testimoni d’un agent d’un cos policial de l’Estat te molta més credibilitat que qualsevol altre testimoni. D’una altra banda també és de vital importància l’informe del metge forense de data 03 d’abril de 2006, on s’especifica clarament que la lesió que va sofrir l’agent 22424, va se conseqüencia de l’impacte d’una pedra d’uns 8 o 10 centímetres llençada de manera frontal desde no gaire distància. Els fets són els que són i fins el dia d’avui els testimonis i les proves de les quals es disposen han fet que tant el cos judicial com el ministeri fiscal prenguin les decisions que han pres i hagin dictat les sentències que han dictat, sempre basant-nos en la llei d’enjudiciament criminal que en regeix.
Cos de juristes del cas 4f
Els veÏns del C2 