El canvi climàtic és un problema que ens afecta a tots. Els nombrosos problemes que està provocant l’escalfament global, com per exemple el desglaç del gel dels pols, els efectes adversos que pateixen animals i plantes per l’increment de la temperatura global, així com el forat de la capa d’ozó, estan fent que cada cop més persones siguin conscients de la situació actual.
El Pacte de París ha fixat com a objectiu no superar en 2 graus la temperatura mitjana del planeta comparada amb els nivells preindustrials. No obstant això, aquest pacte no vincula els països signants en relació amb el nivell de reducció dels gasos d’efecte hivernacle.
Existeixen nombrosos estudis que demostren que el canvi climàtic està causat en la seva major part per la conducta humana. Tot i així, encara existeixen països que en neguen l’existència i que només pensen en el seu benestar, com és el cas de Rússia que prefereix no fer res al respecte, atès que d’aquesta manera el seu país gaudirà d’una temperatura més elevada durant tot l’any. D’altra banda, trobem un nombre elevat de països que sí s’han sumat al pacte. N’és un bon exemple la Xina, el país més contaminant del món. Per primera vegada, la Xina no s’ha oposat subscriure un acord d’aquest tipus, però cal tenir en compte que és molt probable que ho hagi fet perquè el fet de signar-lo no implica cap compromís quant a objectius concrets de reducció d’emissions. Així mateix, cal destacar també el paper que juguen els països en vies de desenvolupament en aquest pacte. Els països emergents reclamen tenir la capacitat de contaminar per poder créixer, de la mateixa manera que ho han fet fins ara els països desenvolupats.
Amb tot plegat, els països que més contaminen són els menys compromesos a l’hora d’introduir els canvis necessaris en el seu funcionament per intentar redreçar el problema. Cal que els països rics es comprometin a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i a crear mecanismes per aconseguir l’absorció dels gasos generats. El compromís per part dels països desenvolupats faria possible que els països emergents poguessin tenir més marge de maniobra quant a les emissions per poder iniciar-ne la industrialització.
M. José
Els veÏns del C2 
L’article està perfecte, però des de la meva humil opinió crec que és molt difícil de solucionar aquest problema, ja que hi ha molts interessos econòmics. A més, penso que hi ha una indústria molt potent que es troba al mig de tot això que m’agradaria mencionar, tot i que hauran moltíssimes, i és la indústria automobilística que crea molt llocs de treball arreu del món. De manera que, els governs no retallaran la venda de vehicles, que per mi, a banda de les indústries en si, és un dels principals contaminants. Només s’ha de fer una ullada a les notícies quan parlen de la contaminació a les grans ciutats com es troben de vehicles.
M'agradaM'agrada