Tothom sap que una nació sense una educació de qualitat no té cap futur. Per tant, ens volem jugar el nostre futur? Lluitar per la garantia d’un ensenyament de qualitat és equivalent a lluitar per garantir una societat amb les eines suficients per ser competents en qualsevol àmbit: salut, justícia, ciència, benestar social, tecnologia…
Així mateix, si tenim present que una educació de qualitat només és possible amb recursos humans, estructurals i materials, tots proporcionals al nombre d’alumnes, és més que evident que la sobre ràtio a les escoles perjudica sèriament el dia a dia a l’aula.
D’una banda, és important senyalar que el nombre d’alumnes per grup repercuteix directament a l’aprenentatge de l’alumnat, al clima de l’aula i la cohesió del grup, a la gestió de la diversitat, a la metodologia docent, al seguiment personalitzat dels alumnes i, perquè no, sobre la pròpia salut mental del professorat.
Per això, són més que evidents els efecte beneficiosos d’una reducció de les ràtios. Exemples d’aquests efectes són des d’un ensenyament més individualitzat amb atenció a les necessitats de l’alumnat; més temps dedicat a l’ensenyament i no a les tasques de la gestió o de control de la disciplina a l’aula i, conseqüentment, una major satisfacció del professorat.
Al contrari, l’augment de les ràtios provoca importants desavantatges. Sorgeixen problemes com l’empitjorament del clima de treball de l’aula, tot augmentant els conflictes de disciplina; la reducció del temps efectiu de classe; el predomini de les metodologies expositives i dificultats per utilitzar metodologies actives, participatives o de treball col·laboratiu.
Així doncs, per tots aquest motius, no es pot consentir que l’Administració condicioni la qualitat de l’educació per estalviar-se diners del fons públic. Aquests estalvis econòmics sempre seran garantia de tancament d’escoles, manca de contractació de professorat, augment de ràtio de l’alumnat i, conseqüentment, una gran llista de desavantatges pel món de l’educació actual.
Els veÏns del C2 