Protegim la mainada

La polèmica fotografia publicada a les xarxes socials pel torero Fran Rivera Ordóñez torejant amb la seva filla menor de cinc mesos als braços, ha creat un fort impacte a la societat. El torero diu que és una tradició familiar que el seu avi va fer amb el seu pare, el seu pare va torejar amb ell mateix i ell ara ha torejat amb la seva filla petita de cinc mesos. Per aquest motiu, el defensor del menor d’Andalusia ha denunciat aquesta pràctica a la Fiscalia de Menors.

FullSizeRender

Per una banda, estic d’acord amb les crítiques rebudes per part de la societat amb la pràctica del torero, amb el risc innecessari que ha exposat a la seva filla, encara que manifesti que aquesta pràctica la realitzava en un entorn molt controlat per ell mateix, i que amb ell, la nena es trobava més segura que portant la seva bossa de l’escola caminant pel carrer. Malgrat que no era un toro de 600 o 700 quilos i era una vaca petita, no deixa de ser un animal corpulent amb molta força, és a dir, que aquest animal en qualsevol moment pot donar-li un cop i fer-lo caure, fins i tot ell mateix pot entrebancar-se i deixar caure l’Infant.

 

D’altra banda, considero que és injust que se li hagi fet aquest tracte vexatori. Per posar un exemple, plantejaré unes preguntes: No és igual de perillós que un infant pugi a dalt de tot d’un castell humà? No és igual de perillós que un menor pugi amb un adult a una moto? Aquestes pràctiques que he exposat en forma de pregunta, unes de les mil que pot haver-hi, creieu que són pràctiques delictives per denunciar-les a fiscalies de menors? Jo crec que no. Aleshores per què s’ha denunciat el torero? Probablement és injust que se li hagi donat aquest tracte.
La seva professió, conjuntament amb la seva condició de personatge públic de la premsa rosa, ha posat en marxa la maquinària destructiva per part d’associacions animalistes que estan en contra de les curses de toros i de part de la societat que no suporta els personatges que surten en aquest tipus de premsa. Vull deixar clar que sóc membre d’una protectora d’animals. Per tant, estic en contra dels espectacles taurins. Bé, si d’això se li pot dir espectacle! I no m’agrada gens el maltractament animal, però s’ha de deixar de banda les desavinences amb la professió del torero i no posar en riscos innecessaris a la mainada, sigui quina sigui la persona i la professió.
Per acabar, és possible que Fran Rivera s’hagi equivocat en publicar aquesta fotografia a les xarxes socials. Però ni el defensor de l’infant, ni aquesta societat -tan permissiva amb altres pràctiques que perjudiquen directament al món de la mainada- tenen dret a jutjar-lo.

Anuncis

EL BULLYING: UN NOU REPTE DE L’EDUCACIÓ

niño

Els últims casos d’assetjament escolar, com el cas del Diego, el nen madrileny  d’onze anys que fa uns dies va decidir acabar amb la seva vida, ha tornat a commocionar l’opinió pública. Certament, el maltractament entre iguals no és un fet aïllat, de fet, segons els experts, ha adquirit una especial gravetat amb la utilització inadequada de les xarxes socials. Actualment, la violència a les aules afecta el 4 % de l’alumnat de Primària i al 8% de Secundària.

Sovint, davant d’un cas d’assetjament escolar, els pares manifesten les seves queixes que els centres escolars fan els ulls grossos i de tapar els fets. És cert que el cas del nen madrileny així ho revela. Per tant, els protocols vigents per detectar l’assetjament en l’entorn escolar no acaben de funcionar. L’escola actual tendeix a caracteritzar-se per ser models  d’espais inclusius on la diversitat de l’alumnat és un fet. L’objectiu que es persegueix és una educació plenament integradora on tothom ha de tenir l’oportunitat de trobar el seu espai, un espai de respecte  i de bona convivència. Llavors, què és el que no funciona? Per què l’assetjament escolar és el nou repte de l’educació?

Els centres escolars actuals, malauradament, no disposen dels recursos necessaris per a portar a terme aquests models educatius, malgrat les bones intencions i la implicació  dels equips docents. Les retallades educatives, l’augment de ràtios, la insuficient formació del professorat… provocades per les administracions públiques, no ajuden a disminuir aquest focus de violència a les nostres aules, però sí que  incentiva en l’opinió pública que l’únic culpable sigui l’entorn escolar i, més concretament, la inadequada praxis portada a terme pel professorat en aquest tema. Efectivament, no podem carregar tota la responsabilitat d’aquesta lacra a l’escola. Frenar l’assetjament escolar serà una utopia mentre que la implicació no sigui compartida amb unes administracions públiques que siguin capaces de facilitar la comunicació de pares i fills amb els centres, a més de posar els instruments necessaris perquè qualsevol cas de bullying pugui ser denunciat de manera més visible. En aquest sentit, cal felicitar la iniciativa del Govern en habilitar un telèfon gratuït contra el bullying i cyberbullying. Això sí, ha estat necessari que el Diego decidís escriure en una carta la seva última voluntat: «Yo no aguanto ir al colegio y no hay otra manera para no ir», D’altra banda, la resposta a aquesta lacra també és competència de l’àmbit judicial ja que és necessari una revisió urgent de l’actual Llei del Menor, que en l’actualitat redueix les penes a realitzar tasques socioeducatives.

En resum, el respecte als drets del menor és una exigència urgent que ha de ser introduïda a la llista prioritària de l’agenda educativa i social d’aquest estat.

 

Cristóbal Porta

 

 

 

 

 

LA NOVA TECNOLOGIA PROVOCA MALALTIES?

ondas

La nostra societat està molt tecnificada. Hi ha una creixent addicció als dispositius sense fils i una manca d’informació sobre els efectes de les ones electromagnètiques. Aquest fet genera noves pors.

Les línies elèctriques són molt imprescindibles avui en dia ja que ens faciliten molt la vida: cuinar en 1 minut (microones), estar connectat amb tot el món (mòbil, Wifi…)… i també han permès un avenç força important pel que fa a la medicina, com és el cas dels raigs X, però hem de saber que també generen camps electromagnètics. Uns camps misteriosos que no veiem ni escoltem però que sabem que existeixen al voltant de tot allò que funciona amb electricitat. Camps que tenen unes possibles conseqüències greus per a les persones.

Per una banda, els camps electromagnètics produïts per antenes, sistemes de telefonia mòbil, ones infraroges, llum ultraviolada, raig X, raig gamma… ocasionen malalties sobretot a les persones amb una hipersensibilitat electromagnètica (hi ha casos d’infarts, leucèmies i càncers).

Per altra banda, existeixen diversos estudis que demostren que els camps electromagnètics afecten els sers vius si es troben a prop d’ells, com per exemple, el fet que les abelles, rates o pardals evitin les radiacions electromagnètiques. A més a més, una universitat de França ha demostrat com els mòbils i antenes de telefonia poden ocasionar mals de cap, insomni i inclús impotència sexual. Certament, a les xarxes he trobat milers d’articles que consideren els camps electromagnètics nocius per a la salut i molt poques que opinin el contrari.

El geobiòleg Pere León, en el seu recent llibre La buena onda, ens dóna uns quants consells per tal de reduir els riscos sobre la nostra salut que provoquen els camps electromagnètics. Per exemple, a la nit, hem de posar en mode “avió” el mòbil quan dormim, hem de desconnectar el Wifi...

La Unió Europea ha fet unes recomanacions i ha generat unes normatives per a regular els camps electromagnètics al nostre país. L’OMS ha establert uns límits pel seu risc potencial. Així doncs, cal un principi de prudència davant d’aquestes dades ja que tot i que encara no han estat demostrades, en tenim prou evidencies.

Noemí Biosca Puig.

UN DEBAT INTERMINABLE: QUINA ÉS LA MILLOR JORNADA ESCOLAR ?

reloj

Són molts els canvis que tenen lloc a la societat actual: la nova situació del mercat laboral, la diversitat d’horaris, la incorporació de la dona a la feina fora de casa… Tot això fa necessària una adaptació de la comunitat educativa. A més a més, l’escola ha d’oferir una formació integral, que no acaba amb l’horari acadèmic, sinó que ha de continuar-se en horari extraescolar amb activitats que contribueixin a completar la dita formació. Així, doncs, el centre ha de convertir-se en l’element que dinamitzi l’educació i que atengui totes les demandes educatives de la comunitat.

Per això, passo a enumerar alguns dels avantatges que crec que aportaria la jornada contínua a les escoles de primària de la nostra població.

Principalment, millora el rendiment intel·lectual dels alumnes ja que és més gran durant la jornada del matí. A més a més, permet tenir més temps lliure perquè els nens puguin gaudir d´estones d´oci, extraescolars, personals,… Així mateix, facilita la conciliació familiar i laboral, la possibilitat de dinar amb els pares i germans, organitzar lliurament activitats al llarg de la tarda després d´un període de descans, sense presses. Amb la jornada contínua s’evita la interrupció i pèrdua de temps de dues hores i mitja d’espera per reprendre les classes. També tindrien més temps per compaginar les extraescolars amb els deures de l’escola.

A més a més, té avantatges en relació a les famílies, per exemple, els alumnes que no es queden al menjador escolar redueixen a la meitat els seus desplaçaments. Després, els nens que es queden al menjador no els afecta perquè l’hora de sortida segueix sent la mateixa.

Finalment, els avantatges en relació als mestres i a l´escola, crec convenient que sigui l’equip educatiu el que proposi quines millores organitzatives podria aportar la jornada contínua a cada centre. S’ha d’aclarir que el canvi de jornada no implica la reducció de jornada laboral en el professorat.

De l´altra banda, la jornada contínua també comporta una sèrie de desavantatges.

 Augmenta el cansament. A més a més alguns alumnes que no tenen als pares a casa a les tardes estan més desorganitzats. I després, poden desaparèixer alguns serveis complementaris.

Per tant, podem analitzar molts dels avantatges que suposa la implantació de la jornada contínua als centres escolars i, per això, cal replantejar-se el model d’horari escolar de les escoles que encara avui tenen una jornada partida.

Com molts de vosaltres ja sabreu, a molts països europeus els horaris escolars es concentren només al matí i de fet a moltes comunitats autònomes del nostre país ja fa anys que les escoles d´infantil i primària fan jornada contínua. Aquest horari permet als infants assolir un nivell educatiu satisfactori no s´ ha demostrat que l´actual horari partit de 9h a 12,30h i 15h a 16,30h (5 hores) estigui directament relacionat amb un millor nivell educatiu dels infants.

Finalment, sóc conscient que la jornada contínua no és la solució a tota la problemàtica escolar, però si estic convençuda que aquest sistema és molt més racional i beneficiós per als nens.

                                                                              LAURA GONZÁLEZ GARCÍA

Obres interminables per la gràcia del Govern

Obres del tercer tram del passeig marítim de Castelldefels, a punt de començar la recta final

El Punt Avui

Actualment els habitants de Castelldefels estem a l’espera de la finalització de les obres del tercer tram del passeig marítim, d’ 1,1 quilòmetres de llarg, que es van iniciar el dotze de novembre del 2014. L’estimació de la durada de les obres era d’uns 10 o 12 mesos amb una inversió de 2,1 milions d’euros. Malauradament, les obres del Passeig Marítim es van haver d’aturar dues vegades. La primera durant el mes de juny quan la constructora va demanar un augment del 7% en el pressupost inicial per l’eliminació d’unes plataformes, i va modificar així el projecte. La segona aturada, el 27 novembre del 2015 per discrepàncies entre el Ministeri i la Intervenció General de l’Estat, per un sobrecost de 4.554,81 euros a causa de la modificació en el projecte i el retard en la seva signatura.

Davant les contínues aturades de les obres, els veïns i el nou consistori de Castelldefels van expressar les seves queixes al Ministeri de Medi Ambient i van exigir la represa de les obres per tal de finalitzar amb els danys i perjudicis que patia la ciutadania. D’una banda, l’activitat econòmica dels negocis ubicats a la zona (comerços i restauració), s’ha vist molt afectada pel complicat accés i aparcament. D’altra banda, la gran dificultat de mobilitat dels veïns i habitants de la ciutat per poder accedir a la zona de la platja, a les instal·lacions de Port Ginesta o voltants.

En conclusió, l’execució en la data prevista d’un projecte important per a una ciutat hauria de ser la prioritat dels governants, si més no perquè ells s’han compromès a dur-la a terme. Nosaltres no tenim pas la culpa de les desavinences entre el Ministeri i la constructora adjudicatària, inicialment, i el Ministeri d’Hisenda i el de Medi Ambient, després. Per cert, tots dos ministeris del mateix govern, la qual cosa ens fa dubtar de la seva voluntat política i alhora ens fa pensar en si tot això realment ha esdevingut per problemes tècnics o per diferències de caire polític.

Coneixes la Mar Mediterrània?

Childcare_Development_Center-Crestwood_High_School_cheerleaders_120815-F-PG936-400.jpg

Mestres del món que us penseu que heu descobert els diferents racons dels vostres alumnes mitjançant el “feedback” realitzat a l’aula, també penseu que heu visitat tots els racons que la Mar Mediterrània us pot oferir?

Som al segle XXI. La societat canvia i les necessitats del nostre alumnat també. Així mateix la pedagogia actual fomenta que cada alumne és important per les seves característiques individuals i a l’escola l’hem de fer sentir com a casa.

Quina pedagogia més boja! Fer sentir els nens com a casa? L’escola no és un espai on els nens/es hagin d’educar-se en relació a les emocions ja que al centre els infants aprenen les matèries més importants com les matemàtiques, el català, el castellà, etc. Així doncs, tenint en compte l’enunciat anterior, el projecte Escolta’m no donaria resposta a les necessitats dels nens i les nenes, a través d’una vinculació educativa entre el tutor i l’alumne, dins la nova pedagogia tradicionalista i unidireccional seria una total pèrdua de temps.

Tanmateix hi ha professionals de l’educació que defensen que tutors i infants mantenen una comunicació constant durant tota la jornada atès que es produeix un “feedback” entre ambdues parts durant les activitats diàries que propicia la complicitat. I em sorgeix el següent dubte:  Com anomeneu als  d’espais de relació i comunicació entre tutor i infants per a desenvolupar l’empatia mútues?  Retornar l’activitat corregida i escriure la nota al quadern?

benalmadenaopina-terror-en-el-colegio

Perquè no anem més enllà? Reflexionem sobre la situació de l’individu. Quina ha estat la causa d’aquell desenvolupament en l’àmbit curricular? I per què no fer-ho en un ambient diferent? Un ambient on el nen/a ens transmeti els seus neguits i les seves pors que dificulten el seu desenvolupament integral. Com Watzlawick (1993) afirma «Escoltar-nos és un acte comunicatiu» i «Ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol altra matèria, perquè sense aquesta disposició bàsica, res no pot ser transmès».

Consegüentment tenim la necessitat de crear espais de conversa on els mestres proporcionem a l’alumnat un conjunt d’eines que ajudin a gestionar tot aquest conjunt d’emocions i, paral·lelament, els convidi a establir una relació de confiança entre els seus iguals. En altres paraules, no parlem de teories cognitives i metodologies de l’educació innovadores sinó de transferència emocional, d’educar en les emocions per a poder gestionar-les. Cal insistir que els infants han d’arribar a comprendre les situacions que afecten els seus iguals amb la finalitat d’adquirir i percebre les eines que l’ajudaran a superar circumstàncies semblants.

Per tant, necessitem disposar d’una relació de persona a persona amb els infants, trencar amb la distància entre mestre-alumne, la qual no es pot crear mentre l’infant juga, pinta o llegeix. Al contrari, parlem de relacions humanes que s’estableixen i es fomenten mitjançant l’escolta activa, la mirada capacitadora i la gestió relacional.

En conclusió endinsem-nos en el món del coneixement individual i deixem de banda la mirada selectiva i pertorbadora dins del conjunt aula la qual us ajuda  a mirar en la direcció errònia.

771px-Comunicación_interna