Coneixes la Mar Mediterrània?

Mestres del món que us penseu que heu descobert els diferents racons dels vostres alumnes mitjançant el “feedback” realitzat a l’aula, també penseu que heu visitat tots els racons que la Mar Mediterrània us pot oferir?

Som al segle XXI. La societat canvia i les necessitats del nostre alumnat també. Així mateix la pedagogia actual fomenta que cada alumne és important per les seves característiques individuals i a l’escola l’hem de fer sentir com a casa.

Quina pedagogia més boja! Fer sentir els nens com a casa? L’escola no és un espai on els nens/es hagin d’educar-se en relació a les emocions ja que al centre els infants aprenen les matèries més importants com les matemàtiques, el català, el castellà, etc. Així doncs, tenint en compte l’enunciat anterior, el projecte Escolta’m no donaria resposta a les necessitats dels nens i les nenes, a través d’una vinculació educativa entre el tutor i l’alumne, dins la nova pedagogia tradicionalista i unidireccional seria una total pèrdua de temps.

Tanmateix hi ha professionals de l’educació que defensen que tutors i infants mantenen una comunicació constant durant tota la jornada atès que es produeix un “feedback” entre ambdues parts durant les activitats diàries que propicia la complicitat. I em sorgeix el següent dubte:  Com anomeneu als  d’espais de relació i comunicació entre tutor i infants per a desenvolupar l’empatia mútues?  Retornar l’activitat corregida i escriure la nota al quadern?

Perquè no anem més enllà? Reflexionem sobre la situació de l’individu. Quina ha estat la causa d’aquell desenvolupament en l’àmbit curricular? I per què no fer-ho en un ambient diferent? Un ambient on el nen/a ens transmeti els seus neguits i les seves pors que dificulten el seu desenvolupament integral. Com Watzlawick (1993) afirma «Escoltar-nos és un acte comunicatiu» i «Ensenyar a escoltar és anterior a ensenyar qualsevol altra matèria, perquè sense aquesta disposició bàsica, res no pot ser transmès».

Consegüentment tenim la necessitat de crear espais de conversa on els mestres proporcionem a l’alumnat un conjunt d’eines que ajudin a gestionar tot aquest conjunt d’emocions i, paral·lelament, els convidi a establir una relació de confiança entre els seus iguals. En altres paraules, no parlem de teories cognitives i metodologies de l’educació innovadores sinó de transferència emocional, d’educar en les emocions per a poder gestionar-les. Cal insistir que els infants han d’arribar a comprendre les situacions que afecten els seus iguals amb la finalitat d’adquirir i percebre les eines que l’ajudaran a superar circumstàncies semblants.

Per tant, necessitem disposar d’una relació de persona a persona amb els infants, trencar amb la distància entre mestre-alumne, la qual no es pot crear mentre l’infant juga, pinta o llegeix. Al contrari, parlem de relacions humanes que s’estableixen i es fomenten mitjançant l’escolta activa, la mirada capacitadora i la gestió relacional.

En conclusió endinsem-nos en el món del coneixement individual i deixem de banda la mirada selectiva i pertorbadora dins del conjunt aula la qual us ajuda  a mirar en la direcció errònia.