EL BULLYING: UN NOU REPTE DE L’EDUCACIÓ

niño

Els últims casos d’assetjament escolar, com el cas del Diego, el nen madrileny  d’onze anys que fa uns dies va decidir acabar amb la seva vida, ha tornat a commocionar l’opinió pública. Certament, el maltractament entre iguals no és un fet aïllat, de fet, segons els experts, ha adquirit una especial gravetat amb la utilització inadequada de les xarxes socials. Actualment, la violència a les aules afecta el 4 % de l’alumnat de Primària i al 8% de Secundària.

Sovint, davant d’un cas d’assetjament escolar, els pares manifesten les seves queixes que els centres escolars fan els ulls grossos i de tapar els fets. És cert que el cas del nen madrileny així ho revela. Per tant, els protocols vigents per detectar l’assetjament en l’entorn escolar no acaben de funcionar. L’escola actual tendeix a caracteritzar-se per ser models  d’espais inclusius on la diversitat de l’alumnat és un fet. L’objectiu que es persegueix és una educació plenament integradora on tothom ha de tenir l’oportunitat de trobar el seu espai, un espai de respecte  i de bona convivència. Llavors, què és el que no funciona? Per què l’assetjament escolar és el nou repte de l’educació?

Els centres escolars actuals, malauradament, no disposen dels recursos necessaris per a portar a terme aquests models educatius, malgrat les bones intencions i la implicació  dels equips docents. Les retallades educatives, l’augment de ràtios, la insuficient formació del professorat… provocades per les administracions públiques, no ajuden a disminuir aquest focus de violència a les nostres aules, però sí que  incentiva en l’opinió pública que l’únic culpable sigui l’entorn escolar i, més concretament, la inadequada praxis portada a terme pel professorat en aquest tema. Efectivament, no podem carregar tota la responsabilitat d’aquesta lacra a l’escola. Frenar l’assetjament escolar serà una utopia mentre que la implicació no sigui compartida amb unes administracions públiques que siguin capaces de facilitar la comunicació de pares i fills amb els centres, a més de posar els instruments necessaris perquè qualsevol cas de bullying pugui ser denunciat de manera més visible. En aquest sentit, cal felicitar la iniciativa del Govern en habilitar un telèfon gratuït contra el bullying i cyberbullying. Això sí, ha estat necessari que el Diego decidís escriure en una carta la seva última voluntat: «Yo no aguanto ir al colegio y no hay otra manera para no ir», D’altra banda, la resposta a aquesta lacra també és competència de l’àmbit judicial ja que és necessari una revisió urgent de l’actual Llei del Menor, que en l’actualitat redueix les penes a realitzar tasques socioeducatives.

En resum, el respecte als drets del menor és una exigència urgent que ha de ser introduïda a la llista prioritària de l’agenda educativa i social d’aquest estat.

 

Cristóbal Porta

 

 

 

 

 

Un pensament sobre “EL BULLYING: UN NOU REPTE DE L’EDUCACIÓ

  1. Estic d’acord amb el que ha plantejat el Cristóbal , ja que tot el càrrec no ho pot portar l’escola. Espero que no es repeteixin més casos en els quals s’acaben traient la vida i es busquin solucions al més aviat posible.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s