BENVINGUTS AL CIRC

La foto que Fran Rivera va pujar al seu compte de Twitter el passat gener es va convertir en trending topic en poques hores.

FullSizeRender

No només per la imprudència que suposa torejar, encara que sigui una vaqueta, amb un nadó de 5 mesos a plec de braços. Acte que penso que no és qüestionable, com portar un nen al cotxe sense les mesures de seguretat, o fumar al costat d’ells. Una irresponsabilitat absoluta.

La polèmica, la suscità ell mateix  defensant-se de les crítiques rebudes amb les paraules següents :

paquirri-bis[1]

Penso que en primer lloc, com a personatge famós—no cèlebre, però sí famós, no estaria de més que reflexionés una mica abans de penjar les seves piulades.

En segon lloc, el seu nivell cultural resta palès amb les diverses faltes ortogràfiques i gramaticals (per no mencionar el “por la gracia de Dios”), però al marge d’això, la seva justificació és la “tradició familar“. El seu pare va fer-ho amb ell i ell ho fa amb les seves filles….  i ja està.

20160125_cayetano4[1]

De fet, la LLei de Protecció del Menor és posterior a aquesta fotografía.

“La Convenció sobre els Drets del Nen, de 20 de novembre de 1989, ratificada el 30 de novembre de 1990. Transcorreguts gairebé vint anys de la publicació, s’han produït canvis socials importants que incideixen en la situació dels menors i que demanen una millora dels instruments de protecció jurídica, en nom del compliment efectiu de l’esmentat article 39 de la Constitució.” Vint- A – 2015-8470 Verificable en http://www.boe.es

 

En conclusió, per millorar i evolucionar cal detectar necessitats, qüestionar les tradicions i les certeses. Per posar un exemple:

A Espanya la mortalitat per accidents infantils ha baixat d’una manera notable , en l’actualitat s’estima que els nens moren un 50 % menys que el 1975 . (Revista Española de Salud Pública versión impresa ISSN 1135-5727 Rev. Esp. Salud Publica v.75 n.5 Madrid set.-oct. 2001)

Em quedo amb una de tantes respostes que va tenir, senzilla, però contundent:

La vecina rubia ‎@lavecinarubia

“Son las 14 hrs, las 13 hrs en Canarias y el siglo V en la cabeza de Fran Rivera”.

 

Per finalitzar afegiré que de tant en tant el món de l’espectacle serveix, com a mínim, per reflexionar i aprendre a ser una mica més crítics. Benvinguts al circ!

 

 

LES RETALLADES A L’EDUCACIÓ

IMATGE

 

La crisi ha portat al govern a fer retallades en diferents àmbits, un dels més afectats ha estat el de l’educació. Però s’han valorat realment les conseqüències d’aquestes retallades? L’educació és la base de la nostra societat, i retallar en ella, és fer-ho en el nostre futur. Tota la comunitat educativa es veu afectada, els alumnes, els mestres i els pares i mares. Per tant, tots junts hauríem de lluitar per aconseguir restablir el dany s’està fent.

En primer lloc, la sobreràtio a les aules fa que els nens i nenes no puguin rebre tota l’atenció que requereixen per part del mestre. En una aula no pot haver-hi més de 25 alumnes, ja que és molt difícil atendre la diversitat, és a dir, tenir en compte les característiques i necessitats de cadascun d’ells.

D’altra banda, és necessari cobrir les substitucions de mestres des del primer dia. Una classe no pot estar sense tutor o tutora quinze dies, amb un mestre diferent cada hora o cada mitja. A més, aquest fet fa moure els horaris de gairebé tot el centre, ja que s’han de desprogramar diferents activitats (racons, anglès, tallers, psicomotricitat…) per poder anar a fer la substitució a l’aula que ho requereixi.

Seguint en aquesta línia, s’ha de demanar el cobriment de les baixes del personal del PAS. És incomprensible que no es substitueixi, per exemple, una educadora que pot estar en la USEE d’una escola per molt llarga que sigui la durada de la seva baixa. Com es pretén que s’atenguin els alumnes? Són nens i nenes amb unes característiques molt determinades, i requereixen una atenció i uns recursos molt específics.

Aquests són només alguns exemples del que estem patint, que afecta a la base d’una educació pública de qualitat. Per això, demano que el Departament es plantegi si realment val la pena ser un país que no inverteix prou en la formació dels seus ciutadans i ciutadanes i que es plantegi les retallades que afectin als fonaments de la nostra societat.

A voltes amb la participació ciutadana

urna

A Castelldefels com en altres municipis del Baix Llobregat els ajuntaments estan posant en marxa iniciatives de participació ciutadana i consultes populars per tal d’involucrar a la ciutadania en la presa de decisions. Ens trobem en una nova etapa política de governs de coalició entre diferents partits , allunyats de les majories absolutes , això ha afavorit el diàleg i el foment de la participació tant dels ciutadans com de les diferents entitats municipals.

D’una banda, el desenvolupament de les noves tecnologies, de les xarxes socials, les aplicacions de mòbil… fa que sigui més fàcil i accessible aquesta feina , també les assemblees veïnals o dels partits polítics on podem parlar directament amb els nostres representants.

D’altra banda, vivim en una societat canviant, som una nova generació que ha crescut envoltada de totes aquestes facilitats amb accés directe a la informació i que reclamem respostes immediates als nostres problemes i propostes. No puc imaginar-me ara mateix presentant una instància a l’ajuntament per un tema puntual (recollida de residus, barreres arquitectòniques, etc.) i que em diguin que he d’esperar mesos per parlar amb un responsable quan els veus parlar a través de Facebook, Twitter…

twitter-v-whatsapp

Evidentment no és necessari consultar contínuament als ciutadans les decisions que es prenen els plens municipals, això cansaria la gent, faria que perdessin l’interès, però si aquestes qüestions que afecten directament la nostra vida quotidiana.

En definitiva vivim en una societat oberta i canviant que vol formar part de les decisions que l’afecten i no només que se’ns consulti la nostra opinió cada 4 anys, amb la participació a més a més de ser un dret , es fomenta el sentiment de pertinença , de comunitat, que ens porta a la defensa dels interessos comuns, si tenint al nostre abast les eines de canvi i participació i no els fem servir no tindrem dret a queixar-nos que les coses no canvien.