Durant els darrers anys han sigut molts els individus que, tant amb estudis reglats o amb formació d’altres fonts educatives, han hagut de buscar aixopluc en un altre país a causa de la impossibilitat de situar-se professionalment. Segons Aina Vidal, coordinadora d’Acció Jove, “ja fa temps que els joves s’han convertit en ciutadans de segona”, per la qual cosa les oportunitats laborals que se’ls presenten es caracteritzen d’escassetat i mancades d’atracció.
Pel que fa a l’actualitat, la situació present dels joves formats professionalment és força complexa ja que es troben davant un futur amb absència de mercat laboral digne, a més a més de la mancança d’oportunitats laborals que s’ofereixen vers la demanda juvenil que pressiona contínuament. Aquest fet condiciona les experiències de les noves generacions perquè l’esforç dedicat durant els anys de formació no els permet obrir camí cap a l’accessibilitat del benestar públic. I és que el moviment juvenil es prepara professionalment per fer cua a l’atur, realitat en què vivim la joventut perjudicada.
Respecte a la reforma laboral que s’esdevé avui dia, l’Avalot, associació sindical juvenil, comparteix que aquesta millora ha destruït 14.600 llocs de feina que havien de ser ocupats per joves, raó per la qual, des del 2009, a Catalunya han emigrat més de 25.000 joves en busca d’un futur digne (allunyat del lloc d’origen). En relació a aquestes dades, quines expectatives pot plantejar-se una persona que està cursant estudis formatius si el panorama laboral actual va en davallada? És cert que tothom pot aconseguir un lloc de feina encara que sigui temporal i/o amb condicions pejoratives si persisteix i insisteix a trobar-la, però qualsevol ésser humà que vulgui exercir d’allò que ha estudiat ha de reduir el camp de recerca. Aquesta acotació descarta diverses possibilitats laborals ja que cada ofici reclama uns estudis específics que no totes les àrees professionals inclouen. Això es resumeix en l’aspecte esmentat anteriorment; la fugida del lloc d’origen cap a altres indrets en busca d’unes millors condicions.
Cal esmentar que els diferents aprenentatges del jovent sovint han quedat frenats per un plantejament formatiu mal orientat des de l’educació. És per aquest motiu que encara s’arrosseguen mancances de caràcter formatiu i professional, i en conseqüència, als individus no se’ls obre la porta per formar part de l’economia laboral ja que no estan capacitats per aplicar l’ensenyament rebut. Tenint en compte la carència d’ensenyament, la majoria d’empreses del nostre país vetlla per la contínua formació dels futurs treballadors per tal que puguin rebre uns estudis superiors que els hi possibilitin una major competència personal i laboral. Tot i això, el problema sorgeix quan la persona no pot fer front al nivell econòmic d’aquests estudis. L’empresa reclama treballadors amb estudis reglats perquè formin part de la seva plantilla, però no tothom es pot permetre aquests tipus d’estudis per poder ser seleccionat.
En suma, i des del punt de vista de jovent, penso que per millorar la situació laboral caldria incrementar les oportunitats laborals que la societat reclama per tal de donar resposta a les demandes que sorgeixen dia rere dia. També s’hauria d’oferir formació gratuïta o bé amb un cost adaptat a les necessitats de cada família per així brindar la igualtat de drets a tothom que vulgui aconseguir una feina. I com a últim punt, seria important valorar les possibilitats personals de cadascú i no centrar-se tant en els estudis dedicats perquè al cap i a la fi el que marca el món és el poder que té l’home per aconseguir i fer realitat les seves fites.
Sandra Esteban
Els veÏns del C2 