Tot va començar el passat 14 d’octubre de 2015. Era el dia que començava el curs c2 de Català. Vaig arribar a l’aula puntual, motivat i… a la vegada, ho he de confessar, amb una certa desconfiança, inseguretat.. Seria capaç d’aguantar tot un curs les classes metòdiques d’un nivell superior de llengua? L’ambient a l’aula respondria les meves expectatives? Molts interrogants rondaven el meu cap, però ja era massa tard per fer marxa enrere. El rellotge marcava dos quarts de vuit i la primera classe era a punt de començar.
El professor, en Jaume, es va presentar i ens va donar la benvinguda al curs. Semblava una persona dinàmica i el seu tarannà com a mestre distava molt de la figura tradicional d’un ensenyant d’estudis superiors. Així m’ho va semblar només començar amb la primera activitat de presentacions. L’activitat consistia en demanar informació als companys per després cadascú de nosaltres poder presentar-ne un. Una excel·lent manera de “trencar el gel”entre els companys i les companyes de classe.
La sessió va continuar amb d’altres activitats, entre d’altres, destacaria la que feia referència als reportatges que els antics companys del curs anterior van publicar al bloc del c2. Aquestes publicacions feien referència a vivències viscudes a l’aula i posaven de manifest una nova manera d’aprendre, el treball en equip, la qual cosa em va transmetre una bona dosi de tranquil·litat però alhora també d’incredulitat. Seria possible aconseguir un nivell c2 simplement amb la pràctica d’aquesta metodologia?
En finalitzar la sessió vaig adonar-me que les noves tecnologies i el treball cooperatiu ens acompanyarien en aquest trajecte que justament acabàvem de començar.
Els veÏns del C2 