Aquest recorregut començà tal dia com avui ara fa uns 6 mesos. Els cartells que el Consorci per la Normalització Lingüística Erampunyà (CNL) enganxà per tot el poble, van ser l’ impuls definitiu per fer-me fer el següent pas. Ja no tenia excusa, el temut per tots nivell D, s’ havia reconvertit a les normatives europees i ara també es feia a Castelldefels. Era una oportunitat que no podia deixar escapar. Principalment, per dos raons ben diferents, una en cap cas malintencionada, però més important que l’ altra: que era la d’aconseguir punts per a la borsa de treball i l’altra, per aprendre molt més, d’aquesta la nostra llengua.
El tràmit era senzill, consistia en fer la preinscripció via web, i des del CNL t’assignaven un hora a seva agenda, per tal de fer la inscripció definitiva al curs. Doncs be, jo, que ja m’havia demanat el dia de festa a la feina per fer aquest tràmit, vaig presentar-me personalment. Allà, un senyor d’aparença seria, va ser qui em va atendre. Després d’escoltar-me i fer tots el tràmits pertinents, va imprimir un full i em va dir: “ara només cal que vagis al banc amb aquest document i facis el pagament per tal de confirmar la plaça”. Tot sortir d’allà i minuts després d’aquella conversa, ja feia cua a la “Caixa”.
Un parell de dies després vaig rebre un correu, en ell se’m confirmava la plaça. Adjunt a aquest, també apareixia un full amb el Pla del Curs. En ell s’explicava: quins eren els objectius, el calendari, la metodologia, el temut sistema d’avaluació i qui era el professor i les seves dades de contacte, no m’ho podia creure, resultava ser, el mateix senyor que m’havia atès el dia de la preinscripció, i s’acomiadava fins al primer dia de classe, en Jaume.
Els veÏns del C2 