NOCES DE TAFURS?

foto article Daniel

En aquest article intentaré valorar la situació política espanyola fent servir dos símils.

El primer, una petició de mà: davant la família socialista, Pablo Iglesias, venedor de fum, demana la mà del somiatruites Pedro Sánchez. Pablo, bipolar impenitent, somriu a Pedro i escandalitza als barons perquè no es vol casar, només vol perdre temps.

L’impassible Rajoy pensava que tenia la situació controlada. Però tot ha canviat i ara no sap què fer…

Rivera, bon noi, treballa incansable i en silenci. Amb una mica de sort la xicota serà seva.

L’altre símil és una timba de pòquer. Pablo Iglesias és un tafur, del Mississipi i juga de catxa. Està fent la puta i la Ramoneta fins que, en el minut noranta, proposarà a Pedro Sánchez una oferta innaccetable. Millor passar de mà.

Rajoy assisteix, bocabadat, a l’enfonssament del ferry.

Mentrestant Rivera, jugant bé les seves cartes, pot fer seva la partida.

En resum: Hi haurà boda? Qui seran els nuvis i els padrins? Passat l’estiu, continuarà algú d’aquests tafurs a la coberta del vapor? .

Penso, des del meu desconeixement, que el panorama canviarà i força…

Víctima de les tàctiques barroeres de Pablo Iglesias, Pedro Sánchez, contra les cordes, llençarà la tovallola. Serà el moment, llavors, de Susana Díez…

Si Rajoy cedeix el lloc a Cifuentes no hi haurà cap inconvenient per un Govern tripartit amb “l’agent taronja”.

Els nois de Podemos seguiran marejant la perdiu per evitar aquest pacte. Fins ara el PSOE s’ha empassat l’ham.

No ens enganyem, l’únic personatge que demostra alçada política és Albert Rivera. Per el bé del pais li desitjo sort.

Un pensament sobre “NOCES DE TAFURS?

  1. Seguint amb un dels símils plantejats, penso que durant la timba cadascú ha mirat únicament les seves cartes, sense tenir en compte les possibles jugades dels oponents. Potser si haguessin pensat en les cartes dels adversaris i haguessin jugat en funció d’aquestes el final del joc hauria estat d’una altra manera diferent a la convocatòria de noves eleccions.

    Amb tot el succeït hem aconseguit moltes coses, i cap de positives. Per començar, hem aconseguit perdre el temps durant 6 mesos per arribar al mateix punt de l’inici. Per continuar, hem aconseguit que ens hàgim de gastar 150 milions d’euros més en una nova convocatòria d’eleccions. Per acabar, hem aconseguit un desencís generalitzat en la població que probablement es traduirà en un increment de l’abstenció en la propera votació.

    Sincerament, penso que cap dels jugadors està capacitat per guanyar la partida.

    Liked by 2 people

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s