SOTA LA INNOCENT PARAULA “CAÇA”

 

Sembla que fos ahir quan sovint el meu pare em portava a veure les carreres de llebrers a la plaça Espanya i apostàvem pel gos més ràpid. Era una cosa que m’encantava, veure aquells animals córrer darrere una llebre falsa. Era tota una festa. Mai vam guanyar cap aposta però ja havíem passat una bona estona veient-los. La pregunta era, què hi havía darrere d’aquest espectacle? Bé, això és aigua passada perquè avui dia aquestes carreres son il·legals, però i els caçadors que actualment utilitzen llebrers?

 

Moltes persones pensen que són simples animals i que no pateixen, però qui sàpiga l’estat en què molts d’aquests llebrers són trobats sabrà de bona pasta que això no és cert. Jo mateixa sóc adoptant d’un llebrer que va ser maltractat. Que com ho sé? Doncs perquè membres de l’associació Galgos 112 que van rescatar-lo m’ho van explicar. El meu gos va estar un any sencer voltant abandonat pels carrers d’un poble de Sevilla (segons veïns de la zona). Un cop el van poder agafar, va ser acollit a casa d’un dels membres de l’associació. El gos presentava una infecció a la pell, sarna, ferides, desnutrició, desconfiança i tot tipus de pors cap a l’ésser humà. Voleu dir que això no és maltractament? Bé, aquest és tan sols el cas d’un gos que va tenir sort de no ser assassinat però hi ha centenars de llebrers que són maltractats d’altres maneres. Com a exemple, hi ha femelles que són destinades a criar sense parar, d’altres que són trobats penjats d’un arbre perquè ja no serveixen per a la seva funció. En canvi, els que sí serveixen encara són joves i són obligats a córrer en grup, lligats a un vehicle motoritzat, i sota el sol abrasador. D’aquí que molts gossos siguin trobats amb les potes cremades de tant córrer o amb articulacions trencades per haver estat atropellats pels mateixos vehicles que els arrossegaven. Seguiu sense veure-hi maltractament? Jo ho tinc molt clar, no hi ha tanta diferència entre les carreres de llebrers (ja prohibides) i la cacera amb llebrers (actualment legal). Les associacions de llebrers en són moltíssimes i tot i així sempre van desbordades per la quantitat d’animals que necessiten del seu ajut. Especialment durant el mes de febrer, que és quan s’acaba la temporada de caça i molts gossos són abandonats.

 

En definitiva, alguna cosa hem de fer per ajudar a canviar el destí d’aquests animals meravellosos. La plataforma change.org recull firmes per prohibir la caça amb llebrers, entre moltes d’altres demandes. A més, podem ajudar les associacions Galgos 112, SOS Galgos, Proyecto Galgo, Galgo leku, entre d’altres, ja sigui amb aportacions, oferint-nos com a casa d’acollida o adoptants però, sobre tot, conscienciant els més petits perquè això s’acabi en un futur pròxim.

SoniaDR

Anuncis

Els moments més divertits del curs C2

En Jaume ens ha proposat fer una redacció sobre quin ha estat el moment que més ens ha agradat del curs C2 de català. He de dir que després de deu dies pensant quin moment escolliria no puc escollir cap concret. Per això més que un moment concret escolliré el curs en si mateix.
Aquest any havia decidit que, tant si com no, faria el curs de català que tantes vegades havia demorat. Amb aquesta idea vaig revisar les propostes dels cursos de català que es farien durant l’any al Baix Llobregat i finalment em vaig decidir per fer un curs a Normalització Lingüística de Castelldefels. Fins aquí pot semblar poc interessant però el primer dia del curs ens varem trobar a en Jaume. Jaume amb la seva empatia cap a nosaltres, un grup de persones heterogeni però amb un objectiu en comú, fer el curs C2 de català ens va fer sentir que ho podríem aconseguir.

Tot el curs s’ha desenvolupat fent servir la metologia del joc com eina per l’aprenentatge la qual cosa a facilitat a més la cohesió del grup. Hem elaborat una nova versió del joc de l’oca i un joc de cartes tot basant-nos en les Cròniques de Ramon Muntaner.
També ha utilitzat les noves tecnologies que per molt de nosaltres no eren conegudes com el WordPress, Google drive o el Twitter per realitzar les tasques, aprendre els tipus de textos i millorar la nostra gramàtica.
Finalment he de dir que ens hem divertit i hem après i esperem que tot això ens porti a aconseguir el nostre objectiu.

 

Amparo Gascó

Moments

Els moments més especials per mi estan sent aquests últims dies. No puc dir que tinc un dia en concret d’especial perquè és difícil escollir només un dia.

Els primers dies no ens coneixíem, anàvem atemorits i sentia de tot menys benestar. També la incertesa de la metodologia de les classes que em va desconcertar una mica.

Som un grup molt diferent d’edat i gustos, des del meu punt de vista. Jo sóc molt vergonyosa i era mes aviat incòmode que gojós, llavors descarto els primers dies.

En aquest tram final amb els nervis, la confiança, la complicitat i l’ansietat extrema d’alguns, sento que, indirectament, estic gaudint de la nostre companyia.

Són sentiments dispars, perquè vull que s’acabi ja però trobaré a faltar l’ambient divertit que tenim a classe i el grup tant maco que s’ha format.

Això sí, a mesura que s’aproxima la data de l’examen estem tots molt mes nerviosos i ansiosos i deixa de ser satisfactori.

Com a conclusió, em quedaria amb els tres últims mesos del curs però excloent les 3 ultimes setmanes. Tot i l’esforç del Jaume per treure’ns l’ansietat, que s’agraeix molt però crec que no està sent gaire efectiu.