Els moments més especials per mi estan sent aquests últims dies. No puc dir que tinc un dia en concret d’especial perquè és difícil escollir només un dia.
Els primers dies no ens coneixíem, anàvem atemorits i sentia de tot menys benestar. També la incertesa de la metodologia de les classes que em va desconcertar una mica.
Som un grup molt diferent d’edat i gustos, des del meu punt de vista. Jo sóc molt vergonyosa i era mes aviat incòmode que gojós, llavors descarto els primers dies.
En aquest tram final amb els nervis, la confiança, la complicitat i l’ansietat extrema d’alguns, sento que, indirectament, estic gaudint de la nostre companyia.
Són sentiments dispars, perquè vull que s’acabi ja però trobaré a faltar l’ambient divertit que tenim a classe i el grup tant maco que s’ha format.
Això sí, a mesura que s’aproxima la data de l’examen estem tots molt mes nerviosos i ansiosos i deixa de ser satisfactori.
Com a conclusió, em quedaria amb els tres últims mesos del curs però excloent les 3 ultimes setmanes. Tot i l’esforç del Jaume per treure’ns l’ansietat, que s’agraeix molt però crec que no està sent gaire efectiu.