Sembla que fos ahir quan sovint el meu pare em portava a veure les carreres de llebrers a la plaça Espanya i apostàvem pel gos més ràpid. Era una cosa que m’encantava, veure aquells animals córrer darrere una llebre falsa. Era tota una festa. Mai vam guanyar cap aposta però ja havíem passat una bona estona veient-los. La pregunta era, què hi havía darrere d’aquest espectacle? Bé, això és aigua passada perquè avui dia aquestes carreres son il·legals, però i els caçadors que actualment utilitzen llebrers?
Moltes persones pensen que són simples animals i que no pateixen, però qui sàpiga l’estat en què molts d’aquests llebrers són trobats sabrà de bona pasta que això no és cert. Jo mateixa sóc adoptant d’un llebrer que va ser maltractat. Que com ho sé? Doncs perquè membres de l’associació Galgos 112 que van rescatar-lo m’ho van explicar. El meu gos va estar un any sencer voltant abandonat pels carrers d’un poble de Sevilla (segons veïns de la zona). Un cop el van poder agafar, va ser acollit a casa d’un dels membres de l’associació. El gos presentava una infecció a la pell, sarna, ferides, desnutrició, desconfiança i tot tipus de pors cap a l’ésser humà. Voleu dir que això no és maltractament? Bé, aquest és tan sols el cas d’un gos que va tenir sort de no ser assassinat però hi ha centenars de llebrers que són maltractats d’altres maneres. Com a exemple, hi ha femelles que són destinades a criar sense parar, d’altres que són trobats penjats d’un arbre perquè ja no serveixen per a la seva funció. En canvi, els que sí serveixen encara són joves i són obligats a córrer en grup, lligats a un vehicle motoritzat, i sota el sol abrasador. D’aquí que molts gossos siguin trobats amb les potes cremades de tant córrer o amb articulacions trencades per haver estat atropellats pels mateixos vehicles que els arrossegaven. Seguiu sense veure-hi maltractament? Jo ho tinc molt clar, no hi ha tanta diferència entre les carreres de llebrers (ja prohibides) i la cacera amb llebrers (actualment legal). Les associacions de llebrers en són moltíssimes i tot i així sempre van desbordades per la quantitat d’animals que necessiten del seu ajut. Especialment durant el mes de febrer, que és quan s’acaba la temporada de caça i molts gossos són abandonats.
En definitiva, alguna cosa hem de fer per ajudar a canviar el destí d’aquests animals meravellosos. La plataforma change.org recull firmes per prohibir la caça amb llebrers, entre moltes d’altres demandes. A més, podem ajudar les associacions Galgos 112, SOS Galgos, Proyecto Galgo, Galgo leku, entre d’altres, ja sigui amb aportacions, oferint-nos com a casa d’acollida o adoptants però, sobre tot, conscienciant els més petits perquè això s’acabi en un futur pròxim.
SoniaDR
Els veÏns del C2 
Estic molt d’acord amb l’exposició que ha formulat la Sònia en el seu article. Qualsevol pràctica que comporti un maltractament envers els animals hauria d’estar perseguida i castigada per la llei.
És evident que actualment estem conscienciant-nos al respecte i moltes són les organitzacions
protectores que denuncien el maltractament animal i, fins i tot, s’ocupen de buscar famílies adoptives quan animals com els llebrers són abandonats. Una gran tasca, sens dubte, però no n’és suficient. Cal anar cap a una legislació europea que empari tots els animals contra el maltractament i la tortura. Igualment, és fonamental que des de les escoles es desenvolupin projectes que contemplin el respecte i la protecció de totes les espècies animals.
M'agradaLiked by 2 people