UN PRIMER DIA PLE DE PREGUNTES

El primer dia de curs va ser un dia de nervis, intriga, incertesa i sobretot moltes ganes de saber que faríem en aquest curs en el qual lliurement i per motius personals m´havia matriculat.

Moltes preguntes giraven en el meu cap; serà difícil? aprovaré? serà avorrit? com serà el mestre? hi posarà molts deures?… quantes més preguntes em feia més nerviosa em posava per tant, vaig decidir ser pacient i esperar a veure com passava la sessió.

El mestre, en Jaume, arriba a l´aula. La meva primera sensació va ser bona venia amb un somriure a la cara i amb moltes ganes de fer-nos ho passar bé. Prova d´això, va ser el plantejament dels diferents jocs i dinàmiques grupals per conèixer als companys/es com per exemple, el joc de síl·labes que ens serviria per anar familiaritzar-nos amb els noms dels que serien els nostres companys/es.

A mida que passava la classe, la sensació de nerviosisme entre tots crec que anava disminuint i poc a poc es deixava veure un tipus de metodologia diferent. Un metodologia innovadora, basada en el joc, grupal, dinàmica,… on les noves tecnologies també tindrien un paper força important.

Per acabar, passi el que passi a les proves finals, m´agrada molt la sensació que es desperta en mi cada cop que vaig a les classes, estic aprenent jugant… hi ha alguna cosa més divertida?

 

 

Un C2 diferent

En Jaume ens ha demanat fer una redacció sobre un moment del curs. Em sembla impossible escollir un de significatiu, cada dia és un moment especial, una sorpresa.

Tretze d’octubre, primer dia del curs C2 de català. Tothom a qui li deia que anava fer aquest curs em donava molts ànim ja que a continuació venia tot allò que feia del curs una cosa terrible. Amb aquestes expectatives allà que vaig. Em sorprèn la diversitat de persones que ens hem trobat en aquesta classe, edat, professió, motius diferents però totes amb un desig comú, aconseguir el valuós C2.

El professor, en Jaume, la clau d’aquest curs diferent. Primer dia presentacions tots en rotllana dient el nostre nom separant-lo per síl·labes acompanyat d’un gest, quina manera tan curiosa de treballar la separació sil·làbica. Això només era el començament. Cada dia abans que arribés el Jaume la frase estrella; què farem avui?.

Hem treballat el que i el què amb la lletra d’una cançó, hem conegut en Ramon Muntaner i la seva Crònica a traves de jocs, sinopsis al drive, concurs en kahoot, comentaris a twitter… Fins i tot hem tingut una professora en pràctiques, l’Anna, amb la que hem construït un joc de la crònica d’en Ramon Muntaner.

El treball cooperatiu i el joc han estat el punt fort del curs, personalment ha estat un curs molt profitós, a més de fer català he après noves metodologies pedagògiques que espero poder posar en pràctica a la meva feina.

També he de dir que el grup de companys ha estat molt be, en conjunt estic molt contenta d’haver pres la decisió de fer aquest curs de català.

Dolors Casadó

Es pot aprendre la llengua catalana d’una manera diferent: Tutorial“VET AQUÍ UNA CRÒNICA”

Gràcies a una metodologia d’ensenyament molt innovadora, amb el suport de les eines TIC i dels diferents mitjans que tenim al nostre abast actualment, es pot aconseguir un aprenentatge de la llengua catalana d’una manera diferent, més eficient i amb major desenvolupament competencial de les habilitats lingüístiques.

Durant aquest curs s’han assolit, entre d’altres, dos objectius: d’una banda, aprofundir en l’estudi de la llengua catalana i, d’altra banda, conèixer els recursos i les eines TIC de què disposem i que ens faciliten la comunicació en el món actual.

Enguany hem après català d’una manera lúdica, podria fer esment de molts exemples de tasques realitzades, on el joc ens ha motivat i ens ha permès desenvolupar i millorar la llengua, no obstant això, voldria destacar l’activitat i el tutorial del joc de cartes “Vet aquí una crònica”.

Aquesta activitat es va crear en petits grups de treball, d’una manera molt participativa i col·laborativa. Les tasques encomanades ens van permetre desenvolupar la creativitat, ja que calia elaborar tot el joc, és a dir, havíem de crear “un joc de cartes”, en base a una crònica de la història. Es va fer recerca d’informació en diferents fonts i es van dissenyar les cartes. Per acabar el procés, es va elaborar un vídeo tutorial amb les instruccions que cal tenir en compte per a poder jugar-hi. Aquest vídeo havia de ser molt visual i captivador! Esperem haver-ho aconseguit i que el gaudiu!

Jugant a ser homes llop

Per ser sincera hi ha un munt de moments memorables viscuts durant aquests set mesos de curs, però si m’haig de quedar amb un, escolliria el dia que vàrem jugar al joc dels homes llop. Ara mateix no recordo quin dia i mes eren, la veritat. El que sí recordo és que vaig riure moltíssim i que vaig tenir la sensació que tots plegats érem una colla de criatures passant una molt bona estona. Va ser un retorn a la infantesa.  Estàvem tots asseguts en rotllana, fins i tot el nostre mestre tecnològic  Jaume, amb el cap cot i els ulls tancats per no saber quin rol li havia tocat a cadascú en les cartes. Jo vaig haver de fer un gran esforç per no xafardejar perquè sinó era trampa. La nostra fantàstica becària Anna va fer de narrador/moderador i va portar la història la mar de bé. Era de dia i estàvem tots en un poble i de sobte arribava la nit i alguns dels vilatans es convertien en altres personatges molt especials. Hi havia una vident, una bruixa, una nena, un quants llops assassins, etc. L’endemà, un personatge apareixia mort i havíem d’esbrinar qui havia estat l’assassí i el rol que li havia tocat a cadascú. Va ser divertidíssim, m’ho vaig passar molt bé amb tots vosaltres, companys.

Lídia