En Jaume ens ha demanat fer una redacció sobre un moment del curs. Em sembla impossible escollir un de significatiu, cada dia és un moment especial, una sorpresa.
Tretze d’octubre, primer dia del curs C2 de català. Tothom a qui li deia que anava fer aquest curs em donava molts ànim ja que a continuació venia tot allò que feia del curs una cosa terrible. Amb aquestes expectatives allà que vaig. Em sorprèn la diversitat de persones que ens hem trobat en aquesta classe, edat, professió, motius diferents però totes amb un desig comú, aconseguir el valuós C2.
El professor, en Jaume, la clau d’aquest curs diferent. Primer dia presentacions tots en rotllana dient el nostre nom separant-lo per síl·labes acompanyat d’un gest, quina manera tan curiosa de treballar la separació sil·làbica. Això només era el començament. Cada dia abans que arribés el Jaume la frase estrella; què farem avui?.
Hem treballat el que i el què amb la lletra d’una cançó, hem conegut en Ramon Muntaner i la seva Crònica a traves de jocs, sinopsis al drive, concurs en kahoot, comentaris a twitter… Fins i tot hem tingut una professora en pràctiques, l’Anna, amb la que hem construït un joc de la crònica d’en Ramon Muntaner.
El treball cooperatiu i el joc han estat el punt fort del curs, personalment ha estat un curs molt profitós, a més de fer català he après noves metodologies pedagògiques que espero poder posar en pràctica a la meva feina.
També he de dir que el grup de companys ha estat molt be, en conjunt estic molt contenta d’haver pres la decisió de fer aquest curs de català.
Dolors Casadó
Els veÏns del C2 
Retroenllaç: Ambalíbalu!! | Els veÏns del C2