EL PRIMER DIA

El 13 d’octubre de 2015 començava el curs per obtenir el nivell C2 de català. Aquest primer dia tot eren preguntes: què farem?, qui anirà?, m’agradara?… La veritat és que pensava que seria un curs feixuc, ple de pronoms febles, complements directes i català antic.

Només arribar a classe vaig tenir la primera sorpresa, en Jaume ens va proposar un joc per presentar-nos ben divertit, havíem de dir els nostres noms acompanyant cada síl.laba amb un gest. A part de passar una bona estona i trencar el gel, vaig aprendre gairebé tots els noms de la resta de companys i companyes. Per continuar un altre joc, que va servir per conèixe’ns una mica més. I per acabar el mestre ens va fer un regal: una espelma amb un número a sota i un “pergamí” on hi havia escrita una de les cròniques de Ramon Muntaner.

Quan vaig sortir de classe ja sabia que aquest curs seria diferent a tots els que havia fet fins ara i que a més de català aprendria moltes coses més. Ara ja estem acabant i puc dir que animo a tothom a apuntar-se, ja que ho hem passat molt bé i hem descobert una nova manera d’aprendre a través del joc i el treball en equip.

C2: MOMENT MEMORABLE

Moments memorables han hagut molts durant aquest curs. És per aquest motiu que es fa francament difícil escollir un de sol.

Vaig començar tres dies més tard que la resta de companys, i per mi era la segona vegada que anava a un curs presencial de “nivell D“. La primera va ser tan espantosa que vaig trigar cinc anys a tornar a intentar-ho.

Però quina va ser la meva sorpresa, ja no es deia “D”, sinó “C2“. Sense gairebé adonar-me’n vaig trobar-me en un curs especial i diferent. Aprendre jugant. Aquesta és la clau. Una nova dimensió acabava d’obrir-se davant meu. L’aula es va convertir en una improvisada casa de subhastes, en el centre de les noves tecnologies, en un teatre, en un plató de rodatge…

No obstant això, com que se’ns demana escollir només un moment, em quedo amb l’últim dia . Veure a en  Jaume lligat de mans i peus a la cadira no te preu. I alhora,  porta implícit la resta de dies de curs: els treballs en equip trencant-nos les banyes per fer quelcom creatiu i original.

En definitiva, m’ho he passat francament bé estudiant català i coneixent la crònica de Ramon Muntaner. Aconseguir que el fet d’aprovar o suspendre passi a un segon pla, aquesta és la veritable grandesa i el que marca la diferència.

Gràcies companys! I gràcies Jaume! Heu fet que tots els dies de curs siguin memorables.

Una imatge no val mes que mil paraules…. o sí?

 

Marta Villanueva