QUARANTA-TRES ANYS DE LA GRAN RIUADA

Avui, 19 d’octubre de 2015, fa quaranta-tres anys de la gran riuada que va patir un petit poble del sud-est espanyol anomenat Zurgena (província d’Almeria).

Feia dies que plovia a bots i barrals… el temporal s’havia calmat la nit anterior, encara que la borrasca no s’hi allunyava. A partir de les set del matí d’aquell 19 d’octubre, la pluja dòcil va començar a acumular moles d’aigua per tota la conca del riu Almanzora. El diluvi va arrossegar oliveres centenàries, ramats de cabres i ovelles, terres de conreus, carreteres, cases… i, fins i tot, vides humanes.

Durant vàries hores, la por es va apoderar dels habitants del poble. La gent que no va quedar atrapada a les cases corria espantada buscant refugi a les zones més altes. En canvi, el Salvador, el secretari, demanava auxili des del balcó de casa seva. Ell i la seva família van quedar aïllats en una trampa mortal. La Juana, una anciana de 83 anys, va salvar la seva vida ficant-se en una pastera (recipient de fusta que es feia servir antigament per fer la massa del pa).

Cap a les cinc de la tarda va deixar de ploure. Havia arribat el moment del retorn per comprovar l’estat d’unes llars plenes de fang i destrucció. Alguns crits eren esgarrifosos en adonar-se de la magnitud de la tragèdia. Aquells que havien perdut part de la seva família: un pare, un fill, un cosí… ploraven desconsolats.

En arribar la nit, els zurgenenses es van veure sense roba, sense aigua, sense llum, sense telèfon i amb les vies de comunicació tallades.

Zurgena va ser el municipi de la província d’Almeria que més va patir les conseqüències de les inundacions de l’any 1973. Sis persones van perdre la vida arrossegats per la riuada grotesca d’aigües turbulentes fins a desembocar els seus cossos a les platges d’Aguamarga, Rodalquilar i Villaricos.

La meva família també va ser protagonista d’aquesta història. Encara recordo el retorn a casa amb els pares i amb la meva germana petita. L’accés a la nostra llar va ser impossible. El fang ho cobria tot!

El desconcert,  la desolació, la tristesa, la por, la ràbia… eren els nostres sentiments.  Malgrat tot, érem conscients que seguíem junts i ens vam fondre en una llarga abraçada. Vam pensar que la desgràcia era només material, per sort per a nosaltres…  sempre surt el sol encara que la tempesta sigui llarga.

Cristóbal Porta

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s