SANT CORNELI DE CERCS EN RUNES

Un tràgic incident a Sant Corneli de Cercs defineix l’inici del dia 2 de febrer de 2015, aquest fou el titular que vaig observar aquella matinada de dissabte durant les telenotícies de primera hora. No m’ho podia creure, jo mateixa disposava d’una segona residència a la vella muntanya d’aquell petit poblat del Berguedà.

La notícia explicava que l’impacte d’una forta tempesta havia enderrocat diversos domicilis a causa de l’enderrocament d’una de les elevacions de terreny que envoltava la vila. Sant Corneli, una de les zones del Berguedà amb major índex de muntanya a les immediacions, sembla ser una font d’esllavissades del territori. Aquest fet em va provocar pensar que el meu immoble podia situar-se entre les opcions de l’esdeveniment, raó per la qual vaig decidir agafar el cotxe i emprendre viatge cap amunt.

Els quilòmetres de carretera se’m feien eterns i no aconseguia sortir de l’estat de commoció que havia causat en mi la notícia. En arribar, vaig contemplar la situació de caos que patien els habitants del poblat, a la qual em vaig haver d’afegir en comprovar que, efectivament, el meu habitatge era un dels afectats en les runes. No hi va resultar ferit cap ciutadà, tot i que van ser múltiples les llars que van quedar afectades. La imatge dels moments més feliços que vaig gaudir en aquella casa era la que em venia a la ment mentre, asseguda sobre una pedra, dirigia la meva mirada cap a un paisatge buit i nu, però al mateix temps ple d’engrunes.

Interrogant més minuciosament els agents encarregats de desembarassar la zona afectada, vaig poder corroborar la informació emesa televisivament. L’època hivernal que persistia durant el mes de febrer a Sant Corneli era puntualitzada per abundants i continuats torrencials de pluja. Per això, el poblat, de mica en mica, anava dotant-se de llars més especialitzades contra el risc d’enderrocament, per mala sort que la meva era de les més antigues que hi construïren.

Entre un sentiment de desolació i un desequilibri emocional que patíem tots plegats, es manifestava el desig d’abordar els fets amb un tarannà pacífic per tal de preparar un pla resolutiu que proporcionés una via d’evasió en aquella dura i terrible circumstància. Com que no s’hi van produir ferits, no calgueren vies d’evacuació ni equip d’emergència mèdica, però sí respondre a les demandes i necessitats de la població afectada per aquest eventual desastre de la natura.

Posteriorment i al cap dels dies, un equip d’investigació forestal es va situar al vilatge per identificar quines podien ser les zones amb risc d’enderrocament i així, evitar la construcció de residències a la vora de terrenys erosionats i per tant, zones insegures. Des de l’Ajuntament de Sant Corneli de Cercs s’impulsaren activitats favorables per evitar l’erosió i els esllavissaments del sòl.

Sandra Esteban

 

Robatori a un domicili de Vallirana

El passat dia 15 de juliol, a les 22hores, la família Subirats tornava al seu domicili de Vallirana després d’uns dies de descans.

La Cristina va deixar el cotxe a l’aparcament i com que el seu fill s’havia quedat adormit, va decidir que el millor que podia fer era pujar a casa ella sola i anar buscar-li el cotxet. Va agafar l’ascensor i va arribar al seu replà. Era de nit, de sobte va girar el cap i va veure que la porta dels seus veïns estava mig oberta, tot era silenci i foscor, però va veure que el pany de la porta estava al terra. La Cristina va recordar que els seus veïns encara estaven de vacances; per tant, la porta havia estat forçada. No podia ser de cap altra manera.

Una gran por va envair-li el cos. Va entrar corrents a casa seva i va esperar una estona per tal de verificar que ja no hi havia cap lladre. Quan va recuperar les forces, va baixar a l’aparcament i des d’allà, la Cristina i el seu marit Pere van trucar per telèfon als seus veïns, per avisar-los de la mala notícia. A continuació, es van posar en contacte amb la policia. Els Mossos d’Esquadra van arribar ben aviat i van prendre nota de tot el que havia succeït, van cercar empremtes dels lladres… Per sort, dins de la desgràcia, es tractava de professionals i no van fer malbé res de valor sentimental.

Si algú em pregunta què és el millor que cal fer per marxar-se tranquil de vacances, jo li respondria: no deixar evidències que no hi ets, deixar les finestres mig obertes i quelcom de roba estesa. Tota precaució és poca! 

Un curtcircuit possible causa de l’incendi

 

Un incendi deixa sense sostre a una família de Castelldefels. Els bombers de la Regió Metropolitana Sud, que han donat per extingit el foc a primera hora de la nit, segueixen investigant les possibles causes, però les principals hipòtesis apunten a un curtcircuit.

La família, que sopava en un restaurant proper per celebrar l’aniversari d’un dels fill, s’ha assabentat dels fet en sentir els crits d’alerta i les corredisses dels veïns, que sortien esverats de l’edifici alertats pel fum.

En arribar allà la imatge ha estat dantesca. El fum i el foc sortien per les finestres de l’habitació i el menjador. Els bombes encaraven les mànegues des del camió escala, al 3è pis. La impotència era màxima. Segons relaten alguns veïns, la família està molt afectada. Tots ploraven i es preguntaven com era possible.

Atesa la ràpida assistència del cos de bombers el foc no ha produït cap dany estructural i tots els veïns podran dormir avui a casa seva, a excepció de la família afectada. El Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament ja s’ha posat en contacte amb la família per mirar de buscar-los allotjament, però la família vol respostes i avisen que lluitaran per tal d’esbrinar la veritat. Cal destacar que el pis havia estat remodelat per complet feia dues setmanes i havia superat totes les inspeccions tècniques obligatòries.