SANT CORNELI DE CERCS EN RUNES

Sin título

Un tràgic incident a Sant Corneli de Cercs defineix l’inici del dia 2 de febrer de 2015, aquest fou el titular que vaig observar aquella matinada de dissabte durant les telenotícies de primera hora. No m’ho podia creure, jo mateixa disposava d’una segona residència a la vella muntanya d’aquell petit poblat del Berguedà.

La notícia explicava que l’impacte d’una forta tempesta havia enderrocat diversos domicilis a causa de l’enderrocament d’una de les elevacions de terreny que envoltava la vila. Sant Corneli, una de les zones del Berguedà amb major índex de muntanya a les immediacions, sembla ser una font d’esllavissades del territori. Aquest fet em va provocar pensar que el meu immoble podia situar-se entre les opcions de l’esdeveniment, raó per la qual vaig decidir agafar el cotxe i emprendre viatge cap amunt.

Els quilòmetres de carretera se’m feien eterns i no aconseguia sortir de l’estat de commoció que havia causat en mi la notícia. En arribar, vaig contemplar la situació de caos que patien els habitants del poblat, a la qual em vaig haver d’afegir en comprovar que, efectivament, el meu habitatge era un dels afectats en les runes. No hi va resultar ferit cap ciutadà, tot i que van ser múltiples les llars que van quedar afectades. La imatge dels moments més feliços que vaig gaudir en aquella casa era la que em venia a la ment mentre, asseguda sobre una pedra, dirigia la meva mirada cap a un paisatge buit i nu, però al mateix temps ple d’engrunes.

Interrogant més minuciosament els agents encarregats de desembarassar la zona afectada, vaig poder corroborar la informació emesa televisivament. L’època hivernal que persistia durant el mes de febrer a Sant Corneli era puntualitzada per abundants i continuats torrencials de pluja. Per això, el poblat, de mica en mica, anava dotant-se de llars més especialitzades contra el risc d’enderrocament, per mala sort que la meva era de les més antigues que hi construïren.

Entre un sentiment de desolació i un desequilibri emocional que patíem tots plegats, es manifestava el desig d’abordar els fets amb un tarannà pacífic per tal de preparar un pla resolutiu que proporcionés una via d’evasió en aquella dura i terrible circumstància. Com que no s’hi van produir ferits, no calgueren vies d’evacuació ni equip d’emergència mèdica, però sí respondre a les demandes i necessitats de la població afectada per aquest eventual desastre de la natura.

Posteriorment i al cap dels dies, un equip d’investigació forestal es va situar al vilatge per identificar quines podien ser les zones amb risc d’enderrocament i així, evitar la construcció de residències a la vora de terrenys erosionats i per tant, zones insegures. Des de l’Ajuntament de Sant Corneli de Cercs s’impulsaren activitats favorables per evitar l’erosió i els esllavissaments del sòl.

Sandra Esteban

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s