Aquest estiu va ser inoblidable, desafortunadament, per a la família Puig. Qui els anava a dir que tornant de la platja es quedarien en banyador durant uns quants dies, perquè casa seva va desaparèixer totalment a causa d’una explosió. Encara no se n’han descobert les causes.
La casa de dues plantes amb pàrquing, propietat de la família Puig, va quedar en runes en un tres i no res. Uns diuen que va ser intencionat, altres que va ser una fuita de gas. Fos el que fos, el 4 de juliol, allà hi havia la família Puig, amb roba de bany, palplantada davant de casa seva, o el que en quedava, tots muts i atònits.
Per sort, tots van decidir anar aquell dia a la platja: la mare, el pare, les dues nenes i l’àvia, fins i tot, en Roc, el gosset, que quan va baixar del cotxe no parava de bordar observant que també s’havia quedat sense llar.
Hi havia veïns, els bombers, els mossos d’esquadra i una ambulància… Sort que ningú va prendre mal. No hi va haver cap ferit, ja que gràcies al sol que cremava aquell dia, en el moment de l’explosió, no passava ningú per davant d’aquella casa…
Aquella nit van passar-la en un hotel de la ciutat i van haver de començar a gestionar tot de tràmits per rebre els ajuts del govern. Però el que més agraeix la família afectada és tota la mobilització dels veïns, una solidaritat que mai s’esborrarà dels seus cors.
Sincerament, porto una estona donant-li voltes al tema i m’està costant molt escollir, només, un dels moments del curs. La majoria d’ells han estat memorables i no podría citar-ne només un. El que sí puc fer és recollir-ne uns quants en aquest text.
Primer vull parlar d’un dels dies que més em va agradar va ser aquell en què vam fer la gravació de les instruccions del joc de cartes. Va ser molt divertit i diferent a tot el que havíem fet la resta de sessions. Vaig gaudir molt de l’activitat i dels meus companys.
En segon lloc, el joc d'”El Llop” és un dels preferits del grup C2 i no és pas diferent per a mi. Vam fruir i riure moltíssim i això era patent a les nostres cares.
Podria seguir una bona estona anomenant cadascun dels moments, però acabo de decidir que vull anar més enllà i explicar el que realment ha estat rellevant. Evidentment, el caire lúdic del curs ha estat fonamental, però perquè això funcioni s’ha de tenir un bon professor predisposat a fer-lo així: gamificant. A més a més, el fet de tenir uns companys tan treballadors i sempre disposats a ajudar han fet de l’experiència un curs irrepetible. Així doncs, el meu moment és el curs sencer. Gràcies per tot, companys!
Vora les tres de la matinada d’ahir, divuit d’agost, els bombers van rebre l’avís d’un veí que sentia una forta pudor de gas a l’escala veïnal del bloc de pisos número quaranta-u del carrer Tresols de Gavà (Barcelona).
En qüestió de set minuts, quatre dotacions de bombers i cinc ambulàncies ja eren al lloc dels fets. Just els va donar temps a desallotjar tot l’edifici afectat i els circumdants i, acte seguit, quan ja eren les 3.25h de la matinada, es va produir una gran explosió.
Per sort, no s’ hi van perdre vides humanes, però sí les d’un gos i un gat que havíen quedat tancats al balcó d’un dels habitatges en front del número 41, els amos dels quals es trobaven fora en aquell moment.
Després de l’esclat, tot i que no va causar danys humans, l’onada expansiva va trencar vidres, persianes i baranes que van sortir disparades en totes direccions. Va malmetre façanes, inclús, més enllà dels límits de seguretat establerts inicialment pels bombers. Aquesta greu fallada va provocar la indignació dels veïnsde la zona, ja que molts d’ells es trobaven fora els balcons observant l’escena.
Després de l’informe del tècnic dels bombers, en col.laboració amb els Mossos d’Esquadra, es va determinar que la causa havia estat una deflagració de gas butà d’una bombona. Es va deixar a mig tancar dins la cuina, a la segona porta de la primera planta del mateix bloc de pisos. L’amo d’aquest pis va haver de ser atès per un atac d’ansietat ja que en ser desallotjats va reconèixer als Mossos d’Esquadra que havia estat ell qui havia comès la imprudència. Així mateix, es preveu que tres dels vuit edificis afectats hagin de ser, finalment, enderrocats.
A hores d’ara, l’Ajuntament de Gavà ha habilitat el gimnàs del centre poliesportiu perquè tots els afectats tinguin un lloc cobert on passar la nit. A més, Serveis Socials i molts voluntaris han acudit a la zona per oferir aigua, aliments i suport humà.
El dia d’ahir va ser llarg, dur i intens per a molts dels veïns i serveis d’urgència que conformen el Vallès Occidental.
Durant la jornada del passat dia van caure precipitacions de dos-cents catorze litres per metre quadrat en un període de tres hores a l’àrea del Vallès Occidental.
El succés va provocar la crescuda del cabal a la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Així mateix es va originar una avinguda torrencial d’aigua que va causar la desaparició del barri de les Arenes a Terrassa, l’Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell, entre d’altres materials.
Els veïns de la zona han perdut totes les seves pertinences i a hores d’ara es troben allotjats a entitats públiques habilitades pels diversos ajuntaments. A més a més, s’han vist afectats els edificis públics, el patrimoni històric de les ciutats i empreses de gran prestigi internacional.
Els cossos i serveis de seguretat categoritzen el fet com una catàstrofe natural impossible d’evitar a la qual han associat el terme casualitat. Parlem, doncs, dallò imprevist i difícil de preveure, com si els permisos de construcció d’habitatges i d’indústries a vora del riu no haguessin estat atorgats per certs òrgans polítics.
En qualsevol cas, l’administració engegarà mecanismes d’atenció a les persones i famílies damnificades per tal de valorar les pèrdues causades. La Catàstrofe ha estat qualificada des d’un punt de vista polític com a inevitable.
Preparats per endinsar-vos en un viatge que respon al nom de “ Vet aquí una Crònica”?
Així mateix amb alegria ens vam endinsar nosaltres!
Cada integrant del grup amb les seves idees però tots amb un mateix objectiu volíem realitzar el millor tutorial de caire lúdic mai vist a una activitat d’aquest estil. El nostre grup es va trencar les banyes per tal de duu a terme “ la creació”. L’objecte triat van ser les titelles les quals havien de donar forma a l’apartat anomenat: Altres normes.
En primer lloc, no sabíem com estructurar el muntatge de vídeo ja que ho havíem de fer de manera entenedora amb la finalitat que fos una guia de joc ben organitzada i fàcil d’entendre. Així doncs havíem de tenir en compte que el tutorial seria vist per persones que no coneixien la dinàmica de joc. En segon lloc, una vegada estructurat el muntatge vam començar a pensar com el podíem representar. Arran de l’organització van sorgir dubtes de qui ho faria, qui seria el narrador/a, qui doblaria les veus dels personatges, etc. Tot una presa de decisions que ens va fer riure molt.
Seguidament vam començar a filmar el muntatge on vaig poder comprovar que tots/es tenim un costat infantil que de tant en tant hem de deixar veure i ens fa sentir vius.
Recordo el dia com a especial perquè com sovint passa a les Jaume-classes experimentem una barreja de sensacions i aprenentatges on la principal consigna del dia es aprendre passant-ho bé.
Finalment el producte del nostre esforç ens permetrà jugar en la cloenda del curs. No cal dir que em fa molta pena que s’acabi ja que és evident que a més de companys de grup i equip també ens hem fet amics.
Teniu raó. És molt difícil, per no dir impossible, triar un moment memorable del curs. N’hi ha hagut tants!! Ara que ja s’acaba us puc confessar que m’he sentit i em sento molt afortunat. Per altra banda, em sap greu que s’acabi, tot i que de vegades m’ha costat déu i ajuda tirar endavant el curs. De vegades, m’entrava un atac de pànic i exclamava en veu alta: “Què fem avui?” És una empresa feixuga sorprendre-us cada dia. Però era entrar a l’aula i veure-us les cares —l’espurneig dels ulls és delator—, provocàveu que tot fluís. I em passaven les dues hores volant. M’heu fet anar a buscar el cotxe sempre rememorant les sessions i sentint-me ufanós per la sensació de bastir un projecte que cada dia que passava s’anava engrandint i eixamplant. Em sap greu que vaig ser incapaç d’anar-ho registrant al dietari d’aula.
Em vau sorprendre el dia de la taula rodona. Em pensava que no us faria gens de gràcia de convèncer Ramon Muntaner perquè formes part del personal d’un del reis del Casal d’Aragó i en canvi us hi vau implicar de valent. També em va agradar com us vau posar d’acord per representar la mata de jonc.
Com relata la Lídia, quan vaig aixecar el cap i vaig contemplar com seguíeu atentament les instruccions de l’Anna amb el joc dels homes llop em vaig haver de controlar per no esclafir a riure, i m’hi vaig implicar com un més. Doncs, sí, jo també em vaig sentir com una criatura. Ara, com vam xalar! Els experts consideren que hem d’anar traient l’infant que tenim al nostre interior.
El dia del tutorial tant l’Anna com jo ens vau fer sentir enveja. El que hauríem donat per formar part d’un dels equips. Ens queia la bava observant-vos com materialitzàveu els guions. No sé quin grup va ser més ocurrent, perquè tots destacàveu en el mateix: inventiva, originalitat, cohesió i alegria. Mira que vau fer patir a l’Anna! Es pensava que us avorria el projecte. I vau tornar a desplegar aquesta màgia el dia de gravació del vídeo de la candidatura. Us ho agreixo. Em vau fer anar de bòlit, però cofoi per la vostra entrega.
Tot va ser un pretext per donar significat a la construcció del relat digital. No m’esperava que m’obliguéssiu a presentar-m’hi. Fins i tot em preguntava si amb l’import del premi en tindríem prou per anar plegats a recollir el premi i fotre’ns fins al cul de marisc i d’albariño. Així us vau oblidar de la prova. A més, confiava en la vostra capacitat, com ho havíeu demostrat el dia del tutorial.
Ara, si m’he quedat amb un record, doncs trio el brindis.Va ser un ardit per distreure’s del patiment de la prova. En canvi, em vau sorprendre amb els parlaments. Van ser els causants que ens embarquéssim amb la candidatura. Com assegura la Marta, no té preu totes les escenes de què he estat testimoni. I si per això cal que em lligueu a la cadira, doncs m’hi lligueu.
Dimarts, em vau regalar un altre moment inoblidable mentre ideàveu el joc de l’oca. Passejava parant l’orella i escoltant les vostres conclusions, vaig pensar: “Quant talent en aquest espai!” Va ser quan se’m va escapar: “us trobaré a faltar” I ja ho veieu: Ramon Muntaner ens ha ofert un regal, un simulacre de l’exercici d’escoltar per escriure. I és que ens ho mereixem.
De totes maneres, moltes gràcies, Agus, Amparo, Ana, Carmen, Cecilia, Cristóbal, Daniel, Dolors, Esther G, Esther R, Helena, Javi, Laura, Lídia, Lorena, Marta G, Marta V, Mercè, M. José, Noemí, Sandra, Sonia, Sònia i Anna!
Els veÏns del C2 