Abans d’endinsar-nos he de fer-vos saber que fa dies que penso: he d’escriure el text del moment memorable, he d’escriure el text del moment memorable, però sembla ser que m’ha costat posar-m’hi ja que, tal i com han esmentat la resta de companys, de moments especials n’hi ha hagut molts durant el curs. Tot i així, em quedo amb el que més vaig gaudir: La celebració del títol, el brindis.
Aquest dia va ser especial perquè tots el alumnes, incloent a en Jaume, vam sentir-nos orgullosos i satisfactoris per la feina feta. El resultat es va veure plasmat en les nostres cares d’alegria mentre brindàvem i menjàvem com si no hi existís l’endemà. Les petites converses que s’originaven durant la celebració van ser fruit del bon equip que vam crear dia rere dia. La complicitat que es palpava en les mirades i somriures va significar la bona relació que vam anar regant durant les sessions per tal que no es fes malbé. I per últim, però no menys important, cal mencionar la figura d’en Jaume durant el moment. La seva actitud va ser engrescadora ja que va motivar-nos de tal manera que, individualment, vam dedicar unes paraules emotives a la resta de companys/es. Quina mena de grup és el C2, el qual celebra un final quan encara no ha arribat?, pensaria qualsevol persona que ens hagués vist en aquell mateix moment. I és que només nosaltres sabem què és viure l’experiència del C2 perquè fins que no hi formes part no saps què és el que comporta aprendre lúdicament i sentir estima per desconeguts.
He de confessar que mentre recordava el moment i el plasmava per escrit se m’ha escapat alguna que una altra llàgrima d’emoció, però només és això, emoció d’haver viscut tantes experiències dins d’una aula i satisfacció d’haver format part d’aquest C2.
Agraeixo a tots els companys/es el poder fer-ho possible i a tu, Jaume, l’haver propiciat en cadascú de nosaltres la immensa motivació de continuar endavant. Gràcies per tant!
Sandra Esteban
Els veÏns del C2 