Dia: 17 Mai 2016
Tast literari
El passat dia 10 de maig de 2016 a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels va tenir lloc una xerrada a càrrec de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes de Barcelona, Laura Borràs, anomenada La literatura i el menjar: un recorregut literari amb un tast de clàssics. A la conferència va mostrar la relació de la gastronomia amb la literatura i va presentar aquells textos i autors més representatius. Va viatjar des del refranyer fins a Proust i la magdalena.
Un dels autors citats va ser Miquel Martí i Pol per la seva col·lecció de poemes, per exemple, el conegut Pa amb tomàquet o Ous ferrats. D’altra banda, es va remarcar molt la importància dels menjars durant l’època medieval o la desesperació dels presoners en els camps de concentració durant l’època nazi per aconseguir una mísera porció d’aliment. També va esmentar com la flor de lotus t’endinsa en l’oblit, la llegenda del cor menjat o la literofàgia que et fa devorar llibres.
En resum, Laura Borràs va relacionar directament aspectes com el sexe, l’excés, la sensualitat, la crueltat, la maldat i la traïció amb el menjar, sorprenent tots els assistents.
Un tast pels clàssics
Dimarts, 10 de maig, el grup C2 del CNL Eramprunyà va assistir a la xerrada “La literatura i el menjar: un tast pels clàssics”, presentada per Laura Borràs.
Durant l’acte, la conferenciant va fer un repàs per diversos textos de la literatura universal. Va començar pel refranyer, seguint per la literatura infantil, textos medievals, literatura catalana (clàssica i actual) i literatura valenciana. Cal destacar els fragments de la Bíblia (Gènesi), llegendes medievals, relats autobiogràfics i poesia; sense oblidar L’Odissea, Tirant lo Blanc, i autors com Jules Verne, Quim Monzó, Proust, Eudardo Galeano…
Des del punt de vista gastronòmic, destaquem les viandes presentades a continuació. Primer, les galetes de l’Alícia al país de les meravelles, el berenar de La caputxeta vermella i la caseta de xocolata de Hansel i Gretel, com a mostra de la literatura infantil. Segon, el pa amb tomàquet, l’ou ferrat amb arròs a la cubana i les croquetes de Miquel Martí i Pol. Tot seguit, el ranxo característic dels camps d’extermini nazis. Després, la poma del pecat d’Adam i Eva i els nenúfars de L’Odissea. No oblidem el canibalisme de la Vida de Guillem de Cabestany i els ous amb canyella de Tirant lo Blanc en la literatura medieval. També la royal cream de La volta al món en 80 dies. Així mateix, cal esmentar la literofàgia de Quim Monzó, els pebrots de la literatura valenciana i la magdalena sucada amb te de Proust.
Finalment, conclourem amb la xocolata de Dolors Miquel i el formatge i el peix en els refranys llatins.
UN TAST DE CLÀSSICS
Laura Borràs ens transporta a través de la gastronomia — amb un polsim de passió, una dicció perfecta i amanit amb molta proximitat — a un tast dels clàssics.
Des del Gènesi, amb Eva i la poma, el menjar està molt més present del que ens podíem haver imaginat a la literatura. Qui no haurà dit mai un refrany on aparegui algun aliment? Què en dieu, dels contes? S’hi mengen pomes, nens, casetes de xocolata… I del conte a la poesia, com el Pa amb tomàquet de Miquel Martí i Pol. Continuem el recorregut per la pintura. Palau i Fabre li dedicà un poema al seu amic Picasso donant vida a la seva obra: “Fer néixer les coses dient-les, heus ací el miracle”.
El recorregut és molt extens, des de l’edat mitjana amb Leonardo Da Vinci, Tirant lo Blanc i, com no, la llegenda del cor menjat. Fent parada a La volta al món en 80 dies de Jules Verne arribem als nostres dies de la mà de Quim Monzó.
En definitiva, lletres que alimenten, cuinant històries amb les paraules. Un recorregut màgic que no us podeu perdre.
La literatura i el menjar: un recorregut literari
El dimarts dia 10 de maig, Laura Borràs, directora de l’ILC (Institut de les Lletres Catalanes), va oferir una conferència sobre la literatura i el menjar a la Biblioteca Ramón Fernández Jurado de Castelldefels. A l’acte va assistir l’alumnat del curs C2 de català.
El menú va consistir en una diversitat de plats. L’aperitiu oferia el vincle entre la literatura i la necessitat física d’alimentar-se que és present a la nostra vida des de la infància. Hi ha exemples diversos de la voluntat d’alimentar el cos i la ment. “A la taula i al llit al primer crit”, tal i com diu el refranyer. A la literatura infantil, ens trobem amb contes com la Caputxeta o Hansel i Gretel, tot i que en aquest darrer, el xeflis sigui un ésser humà… Segons Miquel Martí i Pol, la poesia i el menjar fan un matrimoni molt ben avingut. Convé esmentar els poemes sobre “els ous ferrats” o “el pa amb tomàquet”. Aquesta darrera menja té una especial rellevància a la nostra cultura! La importància de la paraula a la poesia de Palau Fabra i les il·lustracions del seu amic Picasso transformen la realitat més quotidiana. Per acabar els aperitius, cal no oblidar que la crueltat i el patiment de l’ésser humà ha estat present a la literatura. L’obra sobre els camps nazis de K.L Reich n’és un exemple. Sobreviure i cobrir la necessitat de menjar era, per a aquells homes, l’objectiu principal.
De primers plats se’ns oferien les opcions següents: des de la creació de l’home i la dona en què Eva va menjar el fruit prohibit, L’Odissea amb l’episodi de l’Illa dels lotòfags, la literatura llatina, La llegenda de la dolça vianda de Guillem de Cabestany, el món medieval amb Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell…
Tot seguit, de segons plats, Laura Borràs va presentar, també, les aventures de Phileas Fogg de Jules Verne en què el menjar tenia un paper molt destacat i agradable. A l’actualitat, gràcies a escriptors com Quim Monzó amb contes com Sobre la volubilitat de l’esperit humà, Vicent Andrés Estelles amb El pimentó o Eduardo Galeano amb La berenjena, podem seguir gaudint de la literatura. Per postres, la professora va descatar la magdalena de Proust sucada amb te o xocolata desfeta, plaer terrenal femení.
Per concloure, es podria dir que l’ésser humà al llarg de la història ha desitjat cobrir tant la necessitat física d’alimentar el cos com la necessitat d’alimentar el seu coneixement. És a dir, la literatura i el menjar van plegats.