El dimarts dia 10 de maig, Laura Borràs, directora de l’ILC (Institut de les Lletres Catalanes), va oferir una conferència sobre la literatura i el menjar a la Biblioteca Ramón Fernández Jurado de Castelldefels. A l’acte va assistir l’alumnat del curs C2 de català.
El menú va consistir en una diversitat de plats. L’aperitiu oferia el vincle entre la literatura i la necessitat física d’alimentar-se que és present a la nostra vida des de la infància. Hi ha exemples diversos de la voluntat d’alimentar el cos i la ment. “A la taula i al llit al primer crit”, tal i com diu el refranyer. A la literatura infantil, ens trobem amb contes com la Caputxeta o Hansel i Gretel, tot i que en aquest darrer, el xeflis sigui un ésser humà… Segons Miquel Martí i Pol, la poesia i el menjar fan un matrimoni molt ben avingut. Convé esmentar els poemes sobre “els ous ferrats” o “el pa amb tomàquet”. Aquesta darrera menja té una especial rellevància a la nostra cultura! La importància de la paraula a la poesia de Palau Fabra i les il·lustracions del seu amic Picasso transformen la realitat més quotidiana. Per acabar els aperitius, cal no oblidar que la crueltat i el patiment de l’ésser humà ha estat present a la literatura. L’obra sobre els camps nazis de K.L Reich n’és un exemple. Sobreviure i cobrir la necessitat de menjar era, per a aquells homes, l’objectiu principal.
De primers plats se’ns oferien les opcions següents: des de la creació de l’home i la dona en què Eva va menjar el fruit prohibit, L’Odissea amb l’episodi de l’Illa dels lotòfags, la literatura llatina, La llegenda de la dolça vianda de Guillem de Cabestany, el món medieval amb Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell…
Tot seguit, de segons plats, Laura Borràs va presentar, també, les aventures de Phileas Fogg de Jules Verne en què el menjar tenia un paper molt destacat i agradable. A l’actualitat, gràcies a escriptors com Quim Monzó amb contes com Sobre la volubilitat de l’esperit humà, Vicent Andrés Estelles amb El pimentó o Eduardo Galeano amb La berenjena, podem seguir gaudint de la literatura. Per postres, la professora va descatar la magdalena de Proust sucada amb te o xocolata desfeta, plaer terrenal femení.
Per concloure, es podria dir que l’ésser humà al llarg de la història ha desitjat cobrir tant la necessitat física d’alimentar el cos com la necessitat d’alimentar el seu coneixement. És a dir, la literatura i el menjar van plegats.
Els veÏns del C2 