El diari El País informa, al seu portal d’Internet en data del dia 8 de gener del 2015, dotze morts en un atemptat contra el setmanari satíric Charlie Hebdo. Eren les onze del matí i dos terroristes van entrar a l’interior de la revista satírica Charlie Hebdo disparant al crit d’ “Al•là és gran”. Un total de dotze morts a més d’onze persones ferides. El pànic es va apoderar de centenars de ciutadans que es trobaven per la zona, els quals es van refugiar a les diferents terrasses del districte 11 de França. El terror no va finalitzar fins que la policial va neutralitzar els dos terroristes i van controlar la situació. La tornada a la normalitat va permetre els serveis sanitaris poder entrar a la zona per poder assistir totes les víctimes.
I si ens preguntem què va fallar perquè en Said K. i Chérif K., germans de 34 i 32 anys respectivament, nascuts a França i educats dins d’un país totalment democràtic, poguessin realitzar aquest brutal assassinat? Va fallar l’educació? Què és el que va fallar? Les forces i cossos de seguretat? Potser sí, ja que si els grups d’informació haguessin treballat més curosament, haurien detectat l’adoctrinament a joves musulmans i podrien haver aturat l’atemptat que es va cobrar dotze víctimes en un dia, a més d’onze persones ferides.
En conclusió, si aquell fatídic dia la policia no hagués neutralitzat els dos terroristes, els serveis mèdics no haguessin pogut entrar a la zona per assistir totes les víctimes, i si el serveis d’informació haguessin detectat els dos futurs terroristes, el diari Charlie Hebdo hauria pogut expressar-se lliurement i els seus treballadors encara estarien vius. Per això, la seguretat, la sanitat i l’educació d’un territori han d’anar sempre de la mà i treballar conjuntament pel bé de tots. Però com queda clar després d’aquest fet, si no es garanteix la seguretat, els altres àmbits són molt difícils que puguin donar.
Els veÏns del C2 