A la seguretat ciutadana esdevenen diferents factors molt importants que treballen per a proporcionar tranquil·litat a la gent: la llibertat d’expressió i circulació, la prevenció d’un possible mal i el dret d’auxili per part de la policia o jutjats davant d’un problema. Sabent això, plantejo aquestes qüestions:
En primer lloc, si preguntéssim: “Vostè actualment viuria a Síria?”, la gran majoria respondríem que no. De fet, tothom té alguna queixa del seu barri i que voldria canviar. Les persones solem ser, més aviat, inconformistes i exigents davant qualsevol problema. Com a policia, diàriament sento comentaris com: “Aquesta zona cada dia és més perillosa’’, ‘’Heu de fer més passades, ja que hi ha molts robatoris’’ o ‘’L’altre dia uns nois van robar a una dona gran del barri’’. Aquestes afirmacions poques vegades son reals, ja que es transmeten d’uns als altres, però alteren a la gent. Tot i que moltes vegades aquests fets no s’han produït, hi ha gent que s’obsessiona i provoca que les seves llibertats es vegin influenciades per la sensació d’inseguretat. És per això que des de la policia es realitzen totes les tasques, ja siguin de prevenció o de reacció, davant d’un possible conflicte o situació d’inseguretat per mantenir una societat segura i tranquil·la per a exercir els seus drets en llibertat.
En segon lloc, creieu que és la seguretat el primer pilar abans que l’educació i la sanitat? Hem de donar-li la màxima prioritat? Penso rotundament que sí. Com bé he comentat abans i posant com a exemple a Síria, actualment viure allà és impossible. L’Estat Islàmic ha decretat què és correcte o moral sense cap tipus d’elecció democràtica per part del seu poble i seguint les seves pròpies normes han mort i mutilat gent, enderrocat hospitals, escoles i monuments històrics. Alguns exemples serien l’atac bomba a l’Hospital d’Al Assad, l’atac amb armes de foc a una escola del barri d’Harabesh o l’enderroc de les ruïnes de Palmira.
Palmira (Ciutat de Síria)
En definitiva, acceptar que la seguretat ha de ser la màxima prioritat en una societat democràtica és assegurar que l’educació i la sanitat es desenvolupen amb les màximes garanties. D’aquest manera, s’optimitzen al màxim els seus serveis i se’ls dona una millor qualitat. Per tant, podríem entendre la seguretat amb la següent metàfora: un edifici s’ha de començar pels fonaments.
Els veÏns del C2 
Estic d’acord en la importància de la seguretat com a mesura de la protecció del ciutadà però si a Síria com poses de exemple al teu article, hi haguès una educació a la ciutadania i als poders governants com la que tenim als països desenvolupats no seria prioritària encara que si necessària la seguretat a la que fas esmena.
De totes maneres penso que els tres àmbits, seguretat, sanitat i educació són els pilars fonamentals pel bon desenvolupament d’un pais.
M'agradaLiked by 1 person