Un curs especial

En Jaume ens ha proposat escriure sobre quins han estat els cinc moments del curs que més ens han impactat. Després de donar-li voltes he decidit escollir alguns dels moments que per mi han fet que aquest curs sigui tant especial.

En primer lloc, el curs s’ha desenvolupat fent servir els jocs com a mètode d’aprenentatge. També hem utilitzat els jocs com a desconnexió per no atabalar-nos amb tanta teoria. Cada dia hi havia un joc diferent al anterior, us puc assegurar que mai es repetia. Això ha fet que cada dia sigui únic i que cada dia s’unís més el grup.

IMG_20170429_111545

Un altre moment que em va agradar va ser la manera tan dinàmica de treballar el Llibre de les bèsties. El fet d’escollir un rei per a la nostra classe i equiparar els personatges de la història amb personatges actuals d’avui en dia, ha fet molt més fàcil assimilar els continguts del llibre.

Convé destacar el moment en què es van crear les perles. Les perles són els errors en les actes que nosaltres mateixos fem i que hem de trobar dels companys de classe. Fent referència a les perles, també vull destacar un altre moment bastant relacionat que és el moment del joker. Cada dia un company s’encarrega de redactar tot el que s’ha fet a classe aquell dia per les persones que no han pogut assistir. En Jaume reparteix una carta a cadascú i a qui li toca el joker ha de fer l’acta del dia.

IMG_20170429_111332

I per últim, però no per això ha de ser el menys important, és el moment Jaume. En Jaume no és un professor com el que hagis tingut al col·legi o a la universitat. Només cal que assisteixis a una classe d’ ell per adonar-te que existeix la possibilitat de tenir ganes d’anar a classe, de tenir ganes d’aprendre, de veure que vas millorant sense avorrir-te, que ja no vols aprovar un examen simplement vols que el que has aprés sigui part del teu dia a dia. I per això i molt més només puc dir GRÀCIES.

Anuncis

NOVES TECNOLOGIES I DIFERÈNCIA GENERACIONAL

Quant a la xerrada de Laura Borràs sobre literatura i les noves tecnologies digitals, vull destacar que és una proposta innovadora i agosarada que aprofita l´era informàtica d´última generació per defensar una mena de fusió entre literatura, les paraules, la tecnologia digital,  visual i tridimensional i l´art. A més a més, planteja una mirada diferent que ve a reforçar el significat de les paraules en contingut i forma,  una manera d´expressió que pot fer l´ensenyament més didàctic. Per consegüent, vull defensar que aquestes pràctiques són una novetat. No totes les generacions han pogut gaudir-les i el seu aprenentatge significa un repte impossible per a uns i per a altres una necessitat de posar-se al dia.

Des de la Revolució Industrial hi ha hagut fites històriques: invents, descobriments científics, maquinària que ha conreat la terra…, la qual cosa ha provocat importants moviments migratoris del camp a la ciutat. En un segle i mig hem passat de ser una societat fonamentalment agrícola a una societat desenvolupada, industrial i de serveis, en què la tecnologia analògica ha donat pas a l´era digital (d´una major complexitat). Diferents generacions s´han hagut d´adaptar a les fàbriques, nous electrodomèstics, nous transports individuals i col.lectius, noves troballes espacials, noves armes de destrucció massiva, etc.

Malgrat tots els avantatges i desavantatges, cal dir que, a les persones d´aquella primera generació els ha estat impossible posar-se al dia. Han estat els seus fills i sobretot  els seus néts els que han tingut més oportunitats de rebre una educació o uns estudis. Encara recordo com, personalment, vaig tenir a les mans el primer mòbil als trenta-cinc anys i puc observar com els nens d´ara estudien amb suports informàtics. Actualment és impensable dissociar l´aprenentatge d´internet, les màquines de càlcul (calculadores) i de les xarxes socials, ja que han esdevingut noves eines de cultura. Per aquesta raó, vivim amb la necessitat d´adaptar-nos-hi, de no perdre el fil i restar desfasats.

De moment– continua sent una apreciació personal– amb la tecnologia, tenim la sensació que va més de pressa que no pas les nostres capacitats i facilitat per apendre-la. De fet, els científics fan esment de les màquines capaces de guanyar l´home en jocs de cultura general o al joc d´escacs, com va passar amb l´ordinador batejat com Deep Blue que va guanyar el mateix Kaspàrov.

En conclusió, malgrat que és necessari apendre constantment de la realitat que ens envolta, posar-nos al dia suposa un esforç, mitjans econòmic si la necessitat que quedi per sobre el factor humà. Hem de saber que és important dominar la tecnologia i treure´n el millor rendiment possible. Però també no ser esclaus i amb això vull dir relacionar-nos entre les persones i emprar aquestes eines per facilitar la vida de l´individu.NOVES TECNOLOGIES I DIFERÈNCIA GENERACION

ELS CINC MOMENTS

D’aquí a poc temps acabarem el curs els veïns del C2 i el primer record que en ve a la ment és la incertesa del primer dia , de conèixer als companys i al professor , de pensar com m’ho faré amb els horaris i amb el temps. La meva sorpresa va ser quan em vaig adonar que aquest curs seria molt diferent dels que havia fet fins ara, no sabia pas, que em trobaria amb un professor que gaudeix de la tecnologia i l’aprofita per ensenyar d’una manera didàctica i amena això em va sorprendre i crec que també a tots els companys.

Una altre descoberta molt interesant va ser l’Any de Ramon Llull , assabentar-me que es commemorava el setè centenari de la seva mort i descobrir quan d’actual és el seu llegat El Llibre de les Bèsties.

Em va encantar la creació de les perles i el seu banc, jo en vaig regalar unes quantes, també la incertesa a cada classe de a qui li tocaria el Joker per fer l’acta del dia i la certesa de que cada classe seria diferent. A més quants jocs! si hagués de triar un no sabria quin.

 

D’altra banda, vaig trobar molt interessant la conferencia de la Laura Borràs a la seva conferencia, Quan les paraules cobren vida que em va recordar quan de màgica pot ser la vida a través de les paraules.

Finalment dir que el que em porto amb mi és el treball en equip i la sensació agradable de que entre tots ho podrem aconseguir és a dir tots sumen ningú mai resta i tots podem.

És ben segur que ningú oblidarem aquest curs i és per aquet motiu que acabaré amb una cita d’un poema de Joan Salvat-Papasseit que diu Dóna’m la mà que anirem per la riba/ ben a la vora del mar/ bategant.

trabajo en equipo, la unión conlleva al éxito | 880

trabajo en equipo, la unión conlleva al éxito | 880

Els millors moments del C2

Ara ja és una realitat; s’apropa el final dels curs i amb aquesta cloenda es tanca una etapa plena de records. Després de tants mesos de vivències i experiències, se’m fa difícil haver de triar només cinc moments de tot el curs ja que cada dia conté un bon record.

Recordaré sempre l’inici del curs perquè coincideix amb un altre inici molt important per a mi; el del meu embaràs (la meva filla naixerà amb el C2 convalidat). El primer dia de classe vaig tenir sensacions molt positives – jo vaig començar uns dies més tard que la resta per motius laborals i perquè la petita Lucia així ho va voler – . El fet de començar una mica més tard no va suposar-me cap problema d’integració, al contrari, tant en Jaume com els companys em van fer una acollida perfecta. De seguida em vaig sentir com una més del grup i tothom m’ha tractat sempre amb molta tendresa. Em vaig adonar que per l’innovador mètode d’ensenyament que utilitzava en Jaume seria un dels millors cursos que he realitzat, d’aquesta manera es va crear el meu primer bon record.

perlas

Des del començament del curs s’ha creat el concepte de les perles. A cada sessió el jòquer ha anat apareixent-se a les nostres cartes i ens ha triat a cadascú de nosaltres per confeccionar les actes que recullen tot allò que hem realitzat durant la classe . Amb la elaboració d’aquestes actes, penso que s’ha creat una eina d’aprenentatge molt important. Per una banda, hem ajudat els companys que no havien assistit a classe aquell dia a no perdre el fil i, per altra banda, la correcció de les perles en comú ha estat un mètode per millorar les redaccions molt encertat. El bon record que em queda és quan vam realitzar el banc de les perles, ja que resumeix i recull l’esforç realitzat per tots nosaltres en la creació de les esmentades actes.

A cada sessió hem tingut una mena d’esbarjo; però el nostre no és el típic esbarjo per anar a fer un cafè o una cigarreta, sinó que és millor encara: es el moment dels jocs. Amb aquests jocs, crec que s’han recollit moments molt divertits i memorables del curs. Recordo amb un somriure un dels jocs que vam fer fa poc, anomenat jo me’n vaig de viatge. Durant aquest joc es van donar situacions molt còmiques, quin fart de riure!

Seguidament, apareix un altre bon record quan penso en la matèria que hem realitzat durant el curs. Un dels millors moments va ser el dia que ens vam agrupar segons l’àmbit en el qual treballem per defensar oralment per què el nostre àmbit (en el meu cas seguretat) no pot patir més retallades. Em vaig sentir molt còmoda treballant en equip amb els meus companys i penso que va sortir un debat ben elaborat ja que ens vam coordinar molt bé i vam saber donar bons arguments.

Per finalitzar, l’últim bon record és molt recent; el dia que vam crear una haka pel nostre grup. Per mi simbolitza el treball en equip que hem realitzat durant tot l’any i que ara és quan més units ens trobem pel temps que portem junts. Realment ha estat una idea molt encertada per part del Jaume ja que els alumnes del C2 d’aquest any sempre tindrem el nostre propi himne per recordar que aquest curs acadèmic ha format una gran família.

CLASE C2

Moltes gràcies a tothom per tots aquests moments!

Els cinc dels veïns

És molt difícil per a mi triar els cinc millors moments del curs ja que n’hi ha tants, de moments compartits! Quan em vaig apuntar realment l’únic que esperava era aprovar un examen i fer un curs passable. He d’agrair a la Transi que m’animés a apuntar-me perquè se’m feia un munt pensar a fer classes de català durant un any sencer. Els veïns eren un tema totalment secundari, és clar. Realment, no pensava en ells com a grup. Tampoc sabia llavors que una de les bases d’aquest curs seria el treball en equip. No ho veia gaire clar això de treballar tant en equip. A mi sempre m’ha agradat  anar al meu aire. Pel tipus de feina que faig mai he hagut de dependre massa dels altres. El meu és un treball solitari i normalment jo prenc les decisions i es fa gairebé sempre el que vull. Però, des del primer dia el Jaume va marcar la pauta. S’havia de compartir i repartir el treball i no podies triar els companys, cada vegada eren diferents. M’ha agradat molt treballar en equip.

 

Dels veïns recordo especialment el joc al pati amb el Víctor i la Manuela jugant a actors per fer el nostre curt A nivell deUn altre dels moments que recordo és quan vam haver de tallar un arbre amb un foli i enganxar-lo en un mural. D’aquest mural va sortir la nostra foto de perfil de WhatsApp. Li tinc estima a aquesta foto perquè és nostra de debò.

 

Una vessant important del nivell C 2 de català és la literatura catalana, això ja ho sabia. Som a l’any Llull, per tant, no va ser estrany que haguéssim de treballar algun text de Ramon Llull. Però el dia que el Jaume va dir que el llibre triat era el Llibre de les bèsties vaig pensar “uff…” Bé, de fet només em va tocar un capítol, però he de reconèixer que em va picar la curiositat i me’l vaig descarregar i vaig llegir tot el llibre.  A més a més, vam triar un rei i vam triar tres àmbits, que van ser: el Congrés del Diputats, el Futbol Club Barcelona i el Parlament. D’aquests àmbits van sortir els nostres animals: guineu, lleó, senglar…I finalment el nostre joc de cartes particular Bestiari s.XXI.
Ja que parlem de cartes els veïns també teníem un altre joc de cartes. Cada dia, després de començar la classe, el Jaume ens repartia les cartes d’una baralla cap per avall i a qui li tocava el comodí havia de fer l’acta de la classe. També havíem de trobar les perles. Ah, les perles! Les perles eren les errades de l’acta del dia anterior. Les havíem de trobar i després les posàvem en comú. Una delícia, les perles. Ah, i tenim un  Banc de perles.

Ja us he explicat que a mi m’agrada molt anar per lliure i encara que he de reconèixer que no podria viure sense el mòbil, no tinc Facebook, Instagram, ni Twitter…Bé, ara Twitter sí, ja que he hagut de fer treball, també en equip, fent piulades per votar pel meu rei, proposar els meus consellers, comentar piulades dels altres veïns… I WordPress, vosaltres sabeu què és WordPress? Jo ara sí, hi he publicat dos articles d’opinió. Això em va agradar molt també, el fet d’incorporar les noves tecnologies. També he descobert Laura Borràs gràcies al seu vídeo Quan les paraules cobren vida. Si teniu un moment per mirar-lo veureu com les noves tecnologies poden sumar, i molt, a la llengua.

Només puc afegir que ha estat un viatge apassionat i divertit .No sé ben bé si he après molt o poc, perquè encara no hem fet l’examen, però el que sí sé és que el que he après no ho oblidaré mai.

ELS CINC MOMENTS MOMENTS MEMORABLES DEL CURS

ELS CINC MOMENTS MEMORABLES DEL CURS

 

Hola a tothom,

Per començar vull dir que, encara que jo ja coneixia el mètode didàctic del Jaume des de fa quatre anys, que jo vaig iniciar l’aventura d’aprendre català, tot el curs ha estat ple de moments memorables. Per això, m’és molt difícil triar-ne només cinc i he hagut de repassar el bloc #c2cast16 per poder fer-ho.

 

En primer lloc, al principi del curs , va ser la manera com repassem els noms dels nostres companys “fent l’animal” i així, divertint-nos vam anar coneixent-nos tots. El segon moment va ser com vam elaborar el logotip del curs . D’un full de paper vam fer un tall de dos cms de llarg i d’aquest tall dos més i doblegar-los i així fins que no es pogués més. El resultat va ser un arbre que es va convertir en la foto del whatsapp del grup. Un espai desitjat en cada classe és el del joc, amb què el Jaume sempre ens sorprèn ,perquè ens relaxa i ens fa riure molt. Per a mi el joc “pedra, paper i tisora” es va convertir en el tercer moment memorable perquè, encara que sembli mentida , mai no hi havia jugat. Per continuar, he de dir que les classes són molt actives i que hem hagut d’utilitzar les noves tecnologies tant per a l’aprenentatge com per a l’exposició dels treballs que hem fet al llarg del curs: el resum del Llibre de les bèsties, l’article d’opinió on cadascú va defensar l’àmbit que va triar i l’article relacionat amb la conferència que vam escoltar de Laura Borràs. Per poder fer-ho, el Jaume ens va explicar les instruccions de com havíem de publicar-los al bloc “Els veïns del C2” a Word Press i aquest moment es va convertir en el quart. Pel que fa al cinquè moment, ha estat quan hem fet el dictat per parelles encrayon-2162075_960_720 què un company de la parella llegia i dictava l’altre que ho escrivia. Després vam canviar qui llegia i dictava el text i qui ho escrivia. S’han produït situacions molt gracioses, cosa que m’ha agradat molt.

 

Per concloure, he de remarcar que el curs ha estat interessantíssim, tant en el que hem après com la manera de fer-ho . Però el mès important per a mi ha estat , sense dubte, conèixer els meus companys i el Jaume, tot i que ja el coneixia, no ha deixat de sorprendre. Així doncs , el curs s’ha convertit en una experiència meravellosa.

 

Fins aviat,

Transi

 

 

 

#c2cast16 Gràcies

Suposo que si escric això, és perquè ens queda poc curs per davant. Ho sé perquè sembla ahir quan llegia els textos dels companys de l’any passat, explicant la seva experiència del curs C2 de català. Tots ells parlaven d’una nova forma d’ensenyament, molt alternativa al que coneixien fins al moment i que realment era molt divertida i enriquidora. No m’imaginava mai per on aniria la cosa però avui dia, que ja ho he viscut, opino igual que ells. Per aquesta raó explicaré la meva vivència del curs amb la intenció d’animar a la gent a viure-ho.

thought-2123971_960_720

Recordo el primer dia de classe, estava molt nerviosa pel fet de conèixer gent nova, un espai nou i un professor que no sabia com seria. Doncs bé, tot això es va passar en un tres i no res. El Jaume té una capacitat increïble per fer les coses més fàcils i sobretot, per fer-te sentir com a casa.

Una part molt important de les classes han sigut les perles. És al·lucinant el que he après mitjançant aquesta metodologia, mai ho hagués imaginat. El fet que una persona escrigui l’acta i després la corregim entre tots a classe, és una manera molt constructiva d’aprendre.

Aquest any, Ramon Llull ha estat un dels principals protagonistes. Mitjançant la lectura del Llibre de les Bèsties, hem treballat gran part dels continguts del curs sense adonar-nos-en. El que considero més important és que tot ho hem fet en equip, variant sempre els components del grup, cosa que millora notablement la relació entre els companys. Sembla que amb tot això hàgim fet molta cosa: perles, lectures, activitats… Però el Jaume, que vol desenvolupar el seu estil d’aprenentatge, no deixava que ens atabaléssim gaire.  A mitja classe sempre feia un joc per tal de desconnectar de l’activitat anterior i començar amb la següent. He de dir que més d’una vegada eren jocs en els quals havies de fer algunes ximpleries i jo, que em considero una persona vergonyosa, les feia encantada de la vida!                                                                                                                       Per últim, vull fer referència al Jaume. Crec que és una persona molt competent, carismàtica, amb una gran capacitat de transmetre coneixements i sobretot una gran persona. Ha fet de la classe una petita família en la qual sempre ens hem ajudat els uns als altres. Gràcies per ensenyar-nos tant i ,sobretot, per mostrar-nos una nova forma d’aprendre, que fins ara era impensable per molts de nosaltres.                                               Per cert, gràcies també per les nocions bàsiques sobre twitter, wordpress, drive

people-749564_960_720Estic ben segura que mai oblidaré aquest any al #c2cast16. Gràcies, companys i gràcies, Jaume!

Els moments memorables del C2

Bon dia a tothom,

Desconeguts i amics de l’aprenentatge. Esteu aquí reunits amb cara de pòquer i pensant: “a veure com anirà això”. Dons jo us faré una petita introducció per un món desconegut de gent, de nervis, d’ansietat i una mica de por inclosa, oi que sí?

Tranquils, us diré que per a la vostra sort d’ haver caigut aquí, en aquesta escola, amb aquest professor i amb la dinàmica que té per fer les classes, esteu a punt d’entrar en el món del riure, de l’harmonia, de la companyonia i del saber.

L’escola d’en Jaume és diferent.  Ell és diferent i encara que al principi estigueu descol·locats per complet, a la que passin uns dies tots sereu com una gran família.

1

Podria explicar cada dia passat a classe ja que tots van ser diferents i divertits, arribàvem a classe pensant, “què tindrà avui en Jaume preparat?” però us faré unes pinzellades del que us ha de venir.

Recordo el primer dia, la manera que va tenir de presentar-nos davant de tothom, pensava que seria com a la resta dels cursos als que jo havia anat, que cadascú diria el seu nom, però no va ser així. Ens vam aixecar i ens va fer parlar per parelles apuntant en un full la informació que recollien i després jo presentava a un altre que no era jo, i un l’altre em presentava a mi i així amb tota la classe. Va ser una manera tan divertida de començar que no esperàvem que, de sobte, tothom parlés tranquil i sense nervis.

Però això, companys, va ser el primer dia. La resta van ser plens de novetats, feien parelles, trios, grups i tots plegats, compartíem dues hores d’aprenentatge embolicat en paper de regal. Vaig gaudir de cada moment del meu pas en aquest curs; quan vàrem fer un vídeo, la construcció de la foto del perfil del grup, quan entre tots vàrem treure l’olor i la música del grup, i fins i tot el més divertit va ser quan vàrem construir la “haka” del grup.2

També vull fer menció del pas de Ramon Llull i Laura Borràs al nostre curs. Ha sigut un plaer conèixer la seva trajectòria a la llengua catalana.

M’acomiado amb tristesa perquè sé que aviat això s’acabarà i ho trobaré a faltar.

Força, companys del C2!

Força, català!

 

LA TECNOLOGIA AVANÇA INEVITABLEMENT

Diuen, potser amb raó, que cada generació es queda en un invent que no pot comprendre. La societat canvia a un ritme trepidant. Ens trobem en una nova època de la informació i la comunicación, això que anomenem evolució! Hem de ser conscients que el progrés tecnològic és aquí i no s’aturarà pas, tal i com ens refereix Laura Borràs a la seva ponència Quan les paraules cobren vida.

Avui en dia no podem concebre la vida sense les noves tecnologies i ens oblidem que hi ha una part molt important de la nostra població, la gent gran, que  no les fa servir i que no estan familiaritzats amb els mòbils, ordinadors etc. Tots coneixem gent gran que no està interessada en les TICS;  però  no és menys cert que hi ha una part important d’aquesta població  que té molt d’interès d’ aprendre’n  i utilitzar-les.

Segons l’Institut Nacional de Estadística (INE), més del 60% de las persones majors de 55 anys,  mai  han fet servir Internet; en conseqüència crec que l’objectiu que se’ns planteja com a societat,  seria no convertir-los en un col·lectiu d’exclusió sinó d’integració, facilitant  que la gent gran es pugui  adaptar a les noves tecnologies. L’èxit  depèn de com  ho enfoquem i  ho plantegem  per tal que no s’en quedin al marge i puguin gaudir dels beneficis com: accés a la información, comunicació amb els familiars, amics i amb la societat en general, pal·liar la soledat,  assolir nous coneixements, la qual cosa ajuda a mantenir la ment activa i la memòria.

D’altra banda, crec que, a més, comporta un augment de l’autoestima i en definitiva una millora en la seva qualitat de vida. Per aconseguir aquest objectiu,  ha d’haver-hi implicació i compromís  per part de les administracions publiques i també dels professionals. Penso que les possibilitats són il·limitades i s’hauria d’aprofitar en benefici de tots.

És ben segur que el que plantejo suposa tot un repte Continua llegint

Les noves tecnologies ja estan al nostre abast

Ja estava trigant, les noves tecnologies estan cada vegada més a prop nostre. Laura Borràs ja ens ho ha transmès a la seva trobada a Reus. Com ens quedem bocabadats veient com posa nom a les coses. Com ens fa veure la força que tenen les paraules i com a poc a poc agafen moviment. És espectacular.

Laura-Borras_1415868491_3083982_651x366

Laura Borràs en una de les seves presentacions.

 I com la societat va adaptant-se a aquests processos, com anem encaminats a un món marcat increïblement per la rapidesa, pel coneixement, per la informació.

En l’actualitat, cada cop som més addictes a les noves tecnologies entre les quals podem trobar les tauletes, smartphones, ordinadors.  Trencar amb aquest hàbit en el qual estem tan involucrats avui en dia serà difícil, perquè, per experiència, començarien a veure’ns com bitxos raros.

02-03-terra

Hi ha estudis realitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Ramon Llull (URL) en què els estudiants que treballen amb eines digitals en els seus aprenentatges milloren la seva ortografia d’un 20% a un 50%. Això és degut  que la correcció automàtica que et dóna l’eina digital permet fer més activitats en el mateix espai de temps, amb un feedback immediat dels resultats. Això ens porta a la conclusió que s’aprèn més ràpid.

web1_pwn-T-editorial-660

Persones pròximes a mi,  que treballen de forma manual redactant textos per a editorials molt reconegudes del panorama català s’han hagut de formar, de reinventar-se,  d’innovar, de ser diferents i  poder implicar-se en aquest món de progrés, d’avantatges; però també es troben amb un inconvenient: la pirateria. Per tant, s’han de protegir els drets d’autor. Aquest conjunt de drets legítims d’una persona sobre la seva obra de naturalesa literària, artística o científica.

images