L’objectiu d’aquest article d’opinió és per obrir el debat de com hem d’entendre l’educació fora de l’escola i qui hauria de dur a terme aquesta tasca educativa. Moltes vegades la societat entén l’educació com una tasca que s’ha de fer preferentment a l’escola. Ara bé, aquesta tasca educativa ha de continuar fora de l’escola i en aquest espai hi ha dos pilars educatius bàsics: els pares i les institucions. En aquest punt és important tenir en compte el que deia l’informe Delors, del 1996: “l’educació té dos conceptes claus, aprendre al llarg de la vida i els quatre pilars de l’aprenentatge: conèixer, fer, viure junts i ser”.
En primer lloc, analitzarem el paper dels pares. Hi ha algunes coses que els pares podem fer amb els fills: parlar-los cada dia de l’escola, ajudar-los a crear bons hàbits i actituds de treball o llegir amb ells tan sovint com sigui possible, entre altres. Tot i això, hem de vigilar a no atabalar-los en excés.
En segon lloc, hem d’analitzar el paper de les institucions. Els governs han de treballar en equip amb l’escola, amb els pares i amb les comunitats, per fomentar l’educació dintre i fora de l’escola i per enfortir els valors i els principis ètics en el procés d’aprenentatge. En aquest sentit, no crec que la privatització de l’educació, la visió mercantilista de l’educació actual o la reducció de les assignatures humanístiques, ajudin a aconseguir aquests objectius. A més a més, cal que s’eduqui més la societat en el respecte als professionals que hi treballen; per exemple, en l’àmbit educatiu, el sanitari o la seguretat, entre altres.
També la societat civil té una gran responsabilitat en aquesta tasca educativa ja que ha de donar exemple de valors i principis ètics, la qual cosa no està succeint.
Per concloure, recordaria que hem de treballar tots plegats per respectar, satisfer i protegir el dret a l’educació, i, així, poder construir un món millor.
Finalment, m’agradaria acabar amb una cita de Confuci:
“ L’educació engendra seguretat, la seguretat engendra esperança. L’esperança engendra pau”.
Víctor Espinós Alcoverro
Els veÏns del C2 
Hola Víctor, he llegit el seu article sobre l’educació i tenim bastants punts en comú.
Per una banda, estic totalment d’acord en què l’educació no és només responsabilitat de les escoles sinó que ha d’haver un treball molt actiu per part dels pares a casa. Un nen és com un mirall i un lloro, un nen farà el que vegi a casa seva i repetirà el que ha sentit dels seus pares. Per tant, d’ells dependrà la primera fase en l’educació.
Per altra banda, el paper dels pares segons la cultura, l’ètnia, el que han viscut, el nivell socioeconòmic, la disponibilitat cap als seus fills… De vegades no és l’adequat per una bona educació i aquí és on jugarà un paper molt important l’escola.
Per acabar, espero que aquestes paraules serveixin per reforçar la seva opinió d’aquest gran article.
M'agradaM'agrada