Per a la majoria d’estats del món cal garantir la seguretat dels seus ciutadans al mateix temps que se’ls ofereix atenció sanitària i una educació bàsica per a garantir el futur. Tot i que en els pressupostos de les nacions més poderoses la partida destinada a establir una convivència pacífica sol ser superior a aquelles que garanteixen el benestar, ens podríem preguntar si una d’aquestes prioritats preval sobre les altres. Possiblement la resposta és molt senzilla, si la població no se sent segura és molt difícil mantenir un sistema sanitari estable i assegurar el funcionament de les escoles.
Agafem com a exemple qualsevol país en risc, sigui per conflicte bèl·lic, per inseguretat ciutadana, per catàstrofes de la natura o qualsevol altre perill que afecti la vida de les persones. Quan un poble se sent amenaçat i tem per la pròpia vida o per la dels seus, és molt difícil en aquesta situació de perill mantenir un sistema que permeti l’accés a la educació i preservi el funcionament d’hospitals i metges. Sempre, en aquests casos, el primer que cal fer és protegir, alertar dels perills i bàsicament socórrer. Només si aconseguim implantar la calma els ciutadans podran rebre una assistència acurada i una educació plena. Per això la prioritat dels governs és evitar els aldarulls i mantenir la pau.
Només quan la situació de perill pugui ser controlada, podrem destinar més recursos a l’ensenyament i organitzar la sanitat en base a un ordre preestablert i segur.
No poso en dubte la importància de la sanitat i de l’ensenyament pel desenvolupament dels pobles, però sí que afirmo que només quan es pugui fer en pau, amb la seguretat de les persones garantida, el funcionament dels hospitals i de les escoles podrà també ser garantit. L’ésser humà sempre fuig del risc.
Els veÏns del C2 
Bon dia Xavito, sóc la teva companya Nereita i estit totalment d’acord amb el teu article d’opinió Seguretat, per garantir la Sanitat i l’Ensenyament.
Penso que l’exemple més clar del perquè s’ha de garantir la seguretat ho reflexa a la perfecció el segon paràgraf del teu article; quan ens explica que un país en qualsevol situació de risc no pot establir de nou el sistema anterior sinò s’ha establert la calma abans. No es només la meva opinió, sinò que si busquem dates reals de països que acaben de patir un conflicte com una guerra o una catàstrofe natural, veurem que l’àmbit de la seguretat és el primer que ha d’actuar amb rapidesa perquè els altres àmbits puguin actuar i treballar en condicions.
Continua escribint sobre el tema Xavito, els teus seguidors estan molt contents. Bones festes!
M'agradaM'agrada