Avui en dia, quan parlem de retallades ràpidament ens posem a tremolar i ens preguntem d’on retallaran ara? Perquè ens han tret ja tant que sovint ens fem aquesta pregunta. Soc de les persones que creu fermament que no poden haver-hi retallades, ni a sanitat ni a educació i que aquests dos àmbits haurien de lluitar conjuntament pels seus drets; però dit això em centraré a defensar la sanitat pública i universal.
En primer lloc m’agradaria aclarir, que la sanitat publica no es gratuïta, sinó que la paguem entre tots amb els nostres impostos, és a dir, l’estat no ens regala res. La situació que patim ara no és altra cosa que la conseqüència de la mala gestió que fan els polítics amb els nostres recursos i els interessos del sector privat per fer negoci amb la nostra salut.
Però aturem-nos un moment i pensem en els efectes de les retallades a sanitat, a qui beneficia? I el que és més important a qui perjudica? Els efectes de les retallades a sanitat, els pateixen els més vulnerables: els jubilats, les persones a l’atur i sense recursos, les persones amb disfunció, els grans dependents, els nens, etc. També comporten augments de les llistes d’espera amb les seves conseqüències … En altres paraules les retallades tenen repercussions molt negatives per a la nostra societat.
Conseqüentment s’ha de reflexionar i molt, buscar informació fiable i fidedigna, no creure’ns allò que ens expliquen aquells que es volen beneficiar, buscar articles que ens aportin claredat. Un exemple n’és Vicenç Navarro , llicenciat en medicina i cirurgia, catedràtic en ciències polítiques i socials, en els seus articles evidencia unes conclusions clares i contundents sobre aquesta situació.
Sens dubte, en aquest sentit ens hem d’espavilar. Ja n’hi ha prou de d’aprovar lleis que perjudiquin les persones, especialment els més vulnerables. Hem de revertir les retallades. S’ha de exigir i garantir el que és nostre per dret. No es pot desmantellar el nostre sistema de salut, que tant ha costat de construir.
Els veÏns del C2 
Una vegada llegit l’article, he de dir que estic completament d’acord amb el que explica i considero que estan ben exposades les idees.
Penso que després de totes les retallades que han fet, hauríem de plantejar-nos què fer. Som majoria les persones que sortim afectades, de manera que tots junts podem amb l’altra minoria.
Tot i així em sembla que l’article està molt centrat en la part més política del tema però que hi ha una part molt més humana que potser demostra més clarament la magnitud del problema que hi ha. Serien clars exemples els pocs recursos que tenen les persones amb discapacitats, que pel simple fet de patir una malaltia, no poden fer una vida normal.; la dificultat per poder incorporar-se a una residència pública quan ets depenent per totes les activitats bàsiques de la vida diària…
Per concloure, és cert que són molts aspectes els que es veuen afectats per les retallades i per aquesta raó s’ha d’actuar. Mai veiem el que tenim fins que ens toca viure-ho.
Adriana López.
M'agradaM'agrada