ES POT VIURE NOMÉS D’ESCRIURE EN LA SOCIETAT DIGITAL?

La societat està canviant i les noves tecnologies fan que la gent tingui accés al treball dels escriptors de forma gratuïta. Això suprimeix els drets d’autor considerablement. Nosaltres, com escriptores, juguem amb les paraules i juguem amb les noves tecnologies. Intentem fer arribar al màxim de gent les nostres idees. L’impacte visual de les noves tecnologies va a favor de la difusió de les nostres idees i obre un ventall molt gran de possibilitats. Ens podem remetre a l’exposició de Laura Borràs, que és un clar exemple de com les paraules cobren vida, començant amb cal·ligrames, passant pels jocs de paraules que gràficament ens descriuen el caos de Nova York i acabant aprenent a cosir un vestit de paraules.

Nosaltres mateixes, en el dia a dia d’escriure, trobem un gran suport en les noves tecnologies. Ens fan més fàcil la feina. Permeten que accedim als treballs de companys de referència amb facilitat. Permeten consultar ràpidament dades importants per situar fets determinats i situacions específiques de les nostres històries. Ens ajuden a recrear el marc històric d’una època. Ens permeten conèixer els nostres lectors amb certa immediatesa…..no acabaríem mai de lloar els avantatges de les noves tecnologies. Tanmateix, les idees són úniques, els conceptes, la manera com cosim aquestes idees. El perquè volem donar una puntada a la dreta i no a l’esquerra. Això no ens ho pot donar cap tecnologia, és intrínsecament humà; és únic i cal protegir-lo amb els drets d’autor.

 

 

Malgrat  el nostre esforç per arribar a vosaltres, trobem que el camí és difícil. El principal inconvenient és com preservar els drets d’autor. La pirateria digital fa aquesta tasca impossible. Nosaltres no podem ni volem deixar d’escriure perquè és la nostra vocació, és un art, és costós física i psíquicament, és una necessitat vital.

Fem una crida a la societat: aturem la pirateria digital.

quan les paraules cobren vida

Sense sanitat no podem viure

Personalment sóc un ciutadà que crec que la sanitat és el dret fonamental més important de tots . I el que mai s’ha de retallar. Com va dir Buddha : Sense salut la vida no és vida ; és nomes un estat de llanguiment i sofriment .

Un país sense sanitat o amb una sanitat deficient és un país que no pot avançar . Tenim diversos exemples a diferents continents com ara l’Àfrica i Sud-Amèrica, els quals no tenen prou recursos econòmics ni mitjans . Sofreixen una manca de hospitals, metges , fàrmacs, e.t.c.

A causa de tenir una pèssima sanitat , el índex de mortalitat és mes alt que en altres continents que tenen una sanitat mes digne. Però no només els països subdesarrollats tenen una sanitat precària, actualment tenim països de primer nivell com ara els Estats Units d’Amèrica , on la sanitat el 70 % de la població té contractada una assegurança privada i el 30 % restant, o no la té perquè no pot pagar-la o destina els seus diners a altres necessitats més urgents .

I al nostre país com és la nostra sanitat?
En l’actualitat, des de la meva humil opinió, la nostra sanitat és bona en comparació amb altres països . Però no fa molts anys, sobre tot els anys 2013 i 2014 van sofrir unes retallades en diferents sectors, especialment en sanitat. El nostre país en comptes d’anar a millor va anar a pitjor . Tenim un clar exemple de com anava la sanitat aquests anys de retallades en la actriu Candela Peña , qui en una gala dels premis Goya quant va ser premiada va aprofitar per fer un discurs sobre les retallades, en el qual va dir “he vist morir el meu pare en un hospital públic on no  hi havia mantes per tapar-lo i havíem de portar-li aigua” .
Per finalitzar vull deixar clar que un país que retalli en sanitat es un país que no avançarà.

José Manuel Nosea Prieto

És compatible la tecnologia amb la gent gran?

Recentment, vaig veure una exposició de Laura Borràs com parlava de l’aliança entre les paraules i la tecnologia. L’exposició em va animar a escriure aquest article. Jo no he crescut amb aquest tipus de tecnologia i em sento una mica fora de lloc en aquesta societat tan avançada tecnològicament.

Penso que la societat actual ens ha de tenir en compte perquè en formem part. Volem evolucionar, però no volem perdre els nostres hàbits tradicionals. Volem integrar-nos d’alguna manera: amb activitats dinàmiques, motivació, aparells adaptats a les nostres necessitats, un fàcil accés a aquest nou coneixement i a la informació. Fent referència a la integració actual, personalment, he vist com a avançat tot molt ràpid amb molt poc temps. Per exemple, els telèfons mòbils abans tenien pantalles molt petites i ara pots fins i tot escollir la mida de la lletra.

Sense deixar de banda aquesta nova manera de comunicar-nos, tampoc volem perdre l’essència de la vida amb el tracte més personal de les relacions socials. Els medis amb els quals hem viscut fins ara com els llibres, les cartes, les xerrades amb els amics sense distraccions amb el mòbil i sobretot poder disfrutar dels nostres nets sense la necessitat d’estar enganxats a una pantalla.

Per acabar, nomes vull recordar que som aquí. Som conscients que cada generació es queda amb un invent i la nostra no ha estat pas la tecnologia, però volem adaptar-nos-hi i que no ens deixin enrere. Demanem a les noves generacions ajuda i paciència per poder aprendre el màxim dins les nostres possibilitats. Sabem que tothom no hi estarà d’acord o no arribarà a comprendre moltes coses, tot i així ho intentarem o almenys jo posaré de la meva part.

Gent gran a la nova Societat

La literatura digital un tema de debat molt actual que consisteix a adaptar la tecnologia a l’ensenyament clàssic. Per aquesta raó, Laura Borràs, directora de l’Acadèmia de les Lletres Catalanes, ha fet un vídeo explicatiu per defensar el seu ús. Vídeo de Laura Borràs

Des del meu punt de vista, aquesta novetat és una gran limitació per la gent de la nostra edat i per aquesta raó considero que hem de frenar una mica aquesta revolució tecnològica.

Per una banda, quan jo era petita, hi havia pocs llibres. Quan es va inventar la impremta, va ser un canvi radical a les nostres vides, però tothom es va poder adaptar fàcilment. Aquest canvi d’avui dia, és difícil per la gran majoria de nosaltres.

Per una altra banda, penseu en la joventut actual. Depenen del mòbil, de la tauleta, de l’ordinador… Tot això els limita el temps per estudiar i per dedicar als amics i familiars. No podem fer que tota la formació sigui mitjançant aquests dispositius.

Finalment, s’ha de tenir en compte la nostra capacitat reduïda per adaptar-nos als canvis. És cosa inevitable per l’edat. Poseu-vos en la nostra situació per un moment.

Per concloure, m’agradaria que la tecnologia s’adaptés més a nosaltres i que no desaparegués completament allò que durant molts anys ha estat la nostra base: la literatura clàssica, els llibres, l’escriptura tradicional… No ens poden limitar a gaudir de tot això pel simple fet de ser generacions anteriors.