Recentment, vaig veure una exposició de Laura Borràs com parlava de l’aliança entre les paraules i la tecnologia. L’exposició em va animar a escriure aquest article. Jo no he crescut amb aquest tipus de tecnologia i em sento una mica fora de lloc en aquesta societat tan avançada tecnològicament.
Penso que la societat actual ens ha de tenir en compte perquè en formem part. Volem evolucionar, però no volem perdre els nostres hàbits tradicionals. Volem integrar-nos d’alguna manera: amb activitats dinàmiques, motivació, aparells adaptats a les nostres necessitats, un fàcil accés a aquest nou coneixement i a la informació. Fent referència a la integració actual, personalment, he vist com a avançat tot molt ràpid amb molt poc temps. Per exemple, els telèfons mòbils abans tenien pantalles molt petites i ara pots fins i tot escollir la mida de la lletra.
Sense deixar de banda aquesta nova manera de comunicar-nos, tampoc volem perdre l’essència de la vida amb el tracte més personal de les relacions socials. Els medis amb els quals hem viscut fins ara com els llibres, les cartes, les xerrades amb els amics sense distraccions amb el mòbil i sobretot poder disfrutar dels nostres nets sense la necessitat d’estar enganxats a una pantalla.
Per acabar, nomes vull recordar que som aquí. Som conscients que cada generació es queda amb un invent i la nostra no ha estat pas la tecnologia, però volem adaptar-nos-hi i que no ens deixin enrere. Demanem a les noves generacions ajuda i paciència per poder aprendre el màxim dins les nostres possibilitats. Sabem que tothom no hi estarà d’acord o no arribarà a comprendre moltes coses, tot i així ho intentarem o almenys jo posaré de la meva part.
Els veÏns del C2 