La societat està canviant i les noves tecnologies fan que la gent tingui accés al treball dels escriptors de forma gratuïta. Això suprimeix els drets d’autor considerablement. Nosaltres, com escriptores, juguem amb les paraules i juguem amb les noves tecnologies. Intentem fer arribar al màxim de gent les nostres idees. L’impacte visual de les noves tecnologies va a favor de la difusió de les nostres idees i obre un ventall molt gran de possibilitats. Ens podem remetre a l’exposició de Laura Borràs, que és un clar exemple de com les paraules cobren vida, començant amb cal·ligrames, passant pels jocs de paraules que gràficament ens descriuen el caos de Nova York i acabant aprenent a cosir un vestit de paraules.
Nosaltres mateixes, en el dia a dia d’escriure, trobem un gran suport en les noves tecnologies. Ens fan més fàcil la feina. Permeten que accedim als treballs de companys de referència amb facilitat. Permeten consultar ràpidament dades importants per situar fets determinats i situacions específiques de les nostres històries. Ens ajuden a recrear el marc històric d’una època. Ens permeten conèixer els nostres lectors amb certa immediatesa…..no acabaríem mai de lloar els avantatges de les noves tecnologies. Tanmateix, les idees són úniques, els conceptes, la manera com cosim aquestes idees. El perquè volem donar una puntada a la dreta i no a l’esquerra. Això no ens ho pot donar cap tecnologia, és intrínsecament humà; és únic i cal protegir-lo amb els drets d’autor.
Malgrat el nostre esforç per arribar a vosaltres, trobem que el camí és difícil. El principal inconvenient és com preservar els drets d’autor. La pirateria digital fa aquesta tasca impossible. Nosaltres no podem ni volem deixar d’escriure perquè és la nostra vocació, és un art, és costós física i psíquicament, és una necessitat vital.
Fem una crida a la societat: aturem la pirateria digital.
Els veÏns del C2 